La COVID-19 afecta més les zones urbanes més pobres

La pandèmia de la COVID-19, que ha provocat prop de 30.000 morts a l'Estat, segons dades del Ministeri de Sanitat, afecta amb més força els barris més empobrits, segons confirma un estudi recentment publicat a la revista Journal of Public Health i liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'IDIAPJGol.

El treball ha tingut en compte la incidència de casos registrada per edat entre el 26 de febrer i el 19 d'abril, un dels moments de més incidència de la malaltia a Barcelona, i l'ha comparat amb les dades de renda mitjana per districtes. En total, s'han analitzat gairebé 9.000 casos. Els resultats destaquen una relació directa entre una renda més baixa i un nombre més alt de casos de COVID-19.

La Dra. Maria Grau, investigadora principal i membre del Grup de recerca en epidemiologia i genètica cardiovascular de l'Intitut Hospital del Mar, deixa clar que "la Covid-19 l'està patint més la gent de menys nivell socioeconòmic". L'estudi demostra que "els esforços per contenir l'epidèmia no poden ignorar els problemes d'equitat en matèria de salut i per tant s'han de fer més esforços als barris amb una població més vulnerable".

Els districtes de la zona nord de Barcelona, els de Nou Barris i Horta Guinardó, els de menys ingressos de la ciutat, van registrar la incidència més alta de casos de COVID-19. Per contra, els districtes amb més renda, Sarrià - Sant Gervasi i Les Corts, van estar entre els menys afectats. La incidència de casos és 2,5 vegades més alta en els districtes amb la renda més baixa.

Els veïns dels barris més afectats tenen majoritàriament feines que no permeten modalitats de treball a distància, fet que obliga als seus habitants a desplaçaments per accedir a la seva feina en transport públic, fet que multiplica les possibilitats de contagi. També hi ha un lligam clar entre l'habitatge i la incidència de la malaltia, amb condicions d'habitabilitat pitjors, habitatges sobreocupats o compartits en els districtes més afectats.

Els autors de l'estudi apunten a la disponibilitat de segones residències fora de la ciutat com un factor a tenir en compte a l'hora d'analitzar les baixes dades d'incidència registrades als districtes amb més ingressos de la ciutat.

El treball dóna nova informació sobre el comportament epidemiològic del virus SARS-CoV-2, ja que els resultats van en la mateixa línia que altres estudis que relacionen una major mortalitat en pacients COVID d'àrees menys afavorides. Aquesta informació pot ser molt útil per a planificar les accions preventives i educacionals a les ciutats o regions, d'una manera encara més eficient.