La Creu Roja denuncia les barreres arquitectòniques que encara existeixen

Els voluntaris de la Assemblea Local de Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada han elaborat l'estudi Passejant per la meva ciutat que denuncia l’existència de barreres arquitectòniques en un doble itinerari entre la Creu Roja i l’Ajuntament de Cerdanyola i que també destaca els aspectes positius trobats al llarg d’aquest tram de la ciutat.  L'estudi s'ha donat a conèixer coincidint amb al commemoració del Dia Mundial de les Persones amb Disminució que es celebra avui.

L’estudi, subvencionat per l’Ajuntament, s’ha basat en l’observació sobre el terreny de les dificultats en el desplaçament per les vies públiques de les persones amb mobilitat reduïda i té per objectiu aconseguir la supressió de les barreres arquitectòniques per tal d’aconseguir que les ciutats siguin per a tots els ciutadans.

En l’elaboració de l’estudi han participat nou voluntaris que, des del mes de gener, han dedicat el seu temps lliure a recórrer els carrer de Cerdanyola per comprovar les dificultats que hi presenten per a les persones amb mobilitat reduïda.

El primer itinerari, realitzat en tres fases,  va començar a la seu de la Creu Roja i va finalitzar a la Carretera de Barcelona, desprès de passar per els carrers; Verge de Montserrat, Prat de la Riba, Mare de Déu dels Àngels, Barberà, la Carretera Nacional N–150, les avingudes Catalunya i Primavera o Francesc Layret. El segon itinerari, dividit en dues fases, es va iniciar a la Avinguda Primavera i va finalitzar al carrer Lluís Companys desprès de recórrer els principals carrers del centre de la ciutat.

Durant el recorregut es van estudiar les voreres, l'estat del paviment del carrers, la pintura dels passos de vianants, el mobiliari urbà, els arbres o les rampes. L’estudi diferencia  les barreres arquitectòniques en dos tipus:

1. Les  que requereixen d’una intervenció immediata:

• Senyalització acústica dels semàfors
• Rampes a les voreres que encara no disposen
• Millorar el paviment de les voreres
• Igualar el paviment del carrers a les rampes

2.    Aquelles a les que s’ha de realitzar alguna intervenció:

• Voreres i rampes massa estretes
• Desnivells de paviment en obres noves
• Passos de vianants amb pintures antilliscament
• Proteccions als escossells dels arbres

Els aspectes més positius en relació a la supressió de barreres arquitectòniques als carrers analitzats són, segons l'estudi:

• Els passos invertits
• L'ampliació de voreres en obres noves
• Instal·lació de bancs en els carrers

La regidora d’Educació, Promoció Social i Salut, Montserrat Puig, destaca que l’Administració té el deure de facilitar l’accessibilitat a les persones amb problemes de mobilitat i fa una crida perquè la majoria se n’adoni dels problemes d’un col.lectu molt nombrós de la nostra societat. César Martínez, un dels responsables de l'Assemblea Local de la Creu Roja, indica que hi ha aspectes positius detectats que s'han de potenciar.

Juanjo i Jordi, dos dels voluntaris de la Creu Roja local, destaquen que no es pot generalitzar sobre la situació actual a la ciutat de barreres arquitectòniques ja que al centre n’hi ha menys que als barris perifèrics. Els voluntaris reconeixen que s’ha millorat molt als últims temps, però també destaquen que obres recents com el Parc Esportiu Guiera encara contemplen barreres per a molts discpacitats. Glòria i Javier, altres dos voluntaris, remarquen que les barreres també perjudiquen el pas dels cotxes de nens, carros de la compra, ús de crosses o el passeig de la gent gran, per citar alguns exemples de persones sense discapacitats, i repten als ciutadans que provin de circular per la ciutat d'acord a aquests problemes de mobilitat per comprovar l'existència de barreres difícilment salvables.

Els responsables de l’estudi destaquen que la majoria dels ciutadans no són conscients de les mancances existents i la proliferació de barreres fins i tot en llocs on es suposa que s’han eliminat. El coordinador tècnic de la Creu Roja local, Manuel Martínez, explica que amb poc cost es podrien fer intervencions per millorar la qualitat de vida dels ciutadans