La CUP reivindica el pensament de Gramsci sobre la imprescindible aliança de les classes populars per accedir al poder

La CUP de Cerdanyola organitza la presentació del llibre d’Antonio Gramsci La qüestió meridional, el divendres 12 a La Flama. Al text, l’històric polític italià reivindica una estratègia revolucionària basada en l’aliança entre classes subalternes italianes, entre el proletariat del nord i la pagesia del sud, per assolir una hegemonia que permeti accedir al poder.

Antonio Gramsci, considerat un dels principals i influents teòrics del marxisme i fundador del Partit Comunista Italià al 1921, va escriure La qüestió meridional al 1926 en què analitza , l’estat de subdesenvolupament econòmic i social del sud respecte a les regions septentrionals del país. Gramsci aporta al llibre aporta eines per entendre les situacions de desenvolupament desigual i combinat i les relacions entre centre i perifèria i planteja la importància d'una aliança entre els obrers del nord d'Itàlia i els pagesos del sud. Segons destaquen a Manifest Llibres, editorial del text, La qüestió meridional reivindica “una estratègia revolucionària basada en l’aliança entre classes subalternes italianes, entre el proletariat del nord i la pagesia del sud, sota lideratge obrer: l’única via possible per enderrocar l’Estat burgès i acabar, alhora, amb les misèries” del sud d’Itàlia.

La presentació de La qüestió Meridional es farà al casal popular La Flama, al carrer de les Escoles, aquest divendres, 12 de gener, a les 18.30 hores i comptarà amb la participació del traductor del llibre, Alejandro Fortuna, que està realitzant una tesi sobre la figura del pensador italià; el prologuista del llibre, l’historiador Joan Tafalla, president de l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya; i la diputada de la CUP al Parlament, Laure Vega.

En anteriors presentacions del llibre, Fortuna ha destacat la vigència del concepte de qüestió meridional com subdesenvolupament social i econòmic dels territoris del sud d’Itàlia en relació al nord. L’investigador i traductor subratlla l’aparició a La qüestió meridional del concepte d’hegemonia del proletariat per accedir al poder amb una aliança entre classes dominades o subalternes. Una estratègia de caràcter leninista que Fortuna destaca que a Itàlia també suposava una aliança territorial entre nord i sud.

Per la seva banda, Joan Tafalla explica la poca difusió que s’ha fet a Espanya del pensament de Gramsci, amb alguna excepció com l’antologia realitzada per Manuel Sacristán als anys 70, i denúncia la seva manipulació per part de l’eurocomunisme reformista a la Transició que havia abandonat el leninisme.

Tafalla destaca que ara es vol difondre l’obra d’un Gramsci que mai va deixar de ser leninista i de defensar, per exemple, que “una classe que no té idea d’hegemonia no passa de ser un gremi” ja que cal apostar per un estat nou propi i no per un sindicalisme corporativista. Tafalla conclou que no és possible arribar al poder sense abans haver conquerit l’economia.

L’historiador i present de l’Associació d’Estudis Gramscians explica que l’estat italià es va formar com una conquesta colonialista del nord sobre un sud que no era pobre. Tafalla apunta que la burgesia necessitava extraure del sud matèries primeres, territori i ma d’obra barata i destaca que la lectura de La qüestió meridional fa reflexionar sobre la manera de construir els estats.