La Diputació presenta el mapa de vulnerabilitat a la sequera dels boscos

El mapa de vulnerabilitat a la sequera dels boscos de la Xarxa de Parcs Naturals que ha elaborat la Diputació confirma l’alt estrès hídric del Parc de Collserola i planteja que en els propers anys la mortalitat per aquesta causa creixerà de forma notable.

La Diputació de Barcelona ha presentat aquest el mapa amb el grau de vulnerabilitat a la sequera dels boscos de la Xarxa de Parcs Naturals, que mostra que el 29% veurà agreujada de forma significativa la mortalitat per estrès hídric entre els anys 2040 i 2050. El visor amb les dades s’ha donat a conèixer en el marc de la jornada “Canvi climàtic i boscos a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Evidències. Experiències. Life eCOadapt50.

Un 64% de la superfície de la província de Barcelona és forestal, de la qual un 9% és de propietat pública, mentre que un 91% és privat. Els boscos ocupen el 72% de la superfície de la Xarxa de Parcs Naturals i un terç són alzinars. El mapa, elaborat amb la col·laboració del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, representa la vulnerabilitat d’aquests espais naturals davant del canvi climàtic en funció de l’augment del nombre de dies anuals en què es preveu que l’estrès hídric superi la capacitat de resistència de l’espècie arbòria principal: molt alta (més de quatre dies addicionals a les condicions actuals), alta (de dos a quatre dies), mitjana (fins a dos dies) i baixa (sense augment de dies). La comparativa es realitza entre els períodes 2010-2020 (condicions actuals mesurades) i 2040-2050 (previsió futura).

Segons aquest estudi, el 2050 el nivell d’estrès hídric dels boscos més elevat s’ubica a la façana litoral metropolitana (Parc Natural de la Serra de Collserola, Parc de la Serralada de Marina i Parc de la Serralada del Litoral). Pel que fa a Cerdanyola, segons aquest mapa, la situació és d’un alt estrès hídric, tret de tres franges de frontera entre la riera de Sant Cugat i el Parc de Collserola on és encara més greu, molt alta.

Davant aquesta situació, la gestió forestal adaptativa podria ser una de les eines per fer els boscos més resilients. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb centre d’investigació i entitats, destaca que ha impulsat diferents actuacions, com les intervencions silvícoles sanitàries als boscos del Maresme i del Vallès Oriental, és a dir, la reducció de la competència entre arbres amb l’eliminació selectiva d’aquells més febles, o la realització d’aclarides en boscos de pi blanc en fase de regeneració després dels incendis al Parc del Foix dels anys 80 i 90.

La jornada ha servit també per explicar el projecte LIFE MixForChange (2016-22), coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, per incrementar la capacitat d’adaptació al canvi climàtic dels boscos mixtos del mediterrani subhumit català (Montnegre-Corredor, Montseny, Bellmunt-Collsacabra i Ripollès sud);  i LIFE Clinomics (2016-20), projecte coordinat per la Diputació de Barcelona per promoure l’adaptació al canvi climàtic dels sectors agroforestal, pesquer i turístic als territoris del Montseny, Alt Penedès i Terres de l’Ebre.