La Federació de Municipis condemna la guerra d'Iraq i l'actuació del govern
4 d'abril de 2003 a les 0:00 L’Ajuntament de Cerdanyola dóna suport al manifest Municipis per la Pau que s’ha presentat avui a Barcelona organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i amb la presència d’una trentena d’alcaldes, entre ells la de Cerdanyola, Cristina Real. El manifest és una condemna de la guerra d’Iraq i de l'actuació del govern de l'Estat i una mostra de solidaritat amb el poble iraquià. L’acord de la FMC deixa clara "la solidaritat amb la població civil iraquiana que, a més d’estar sotmesa a una dictadura cruel i assassina, és ara víctima injustificada de les bombes americanes i britàniques" i denuncia la guerra "com a injusta i il·legal" ja que atempta contra els principis de les Nacions Unides i posa en perill l’estabilitat i el consens europeu que la FMC considera que cal refermar per "mantenir el procés de construcció política, econòmica i social" de la Unió Europea. Al mateix temps, els municipis reclamen "als països que han començat aquesta agressió que l’aturin immediatament" per donar pas accions diplomàtiques que permetin fer caure el règim dictatorial de Sadam Hussein "sense necessitat de més morts innocents" i exigeixen al govern iraquià que quan acabi la guerra compleixi estrictament les resolucions dictades per les Nacions Unides i atorgui els drets democràtics al seu poble. Els representants dels Ajuntaments mostren el seu rebuig a "la participació de les forces armades espanyoles" en aquest conflicte i reclamen al govern espanyol que "refaci urgentment els ponts de diàleg trencats" amb el món àrab. La FMC remarca el seu suport a les tasques d’ajut humanitari i reconstrucció "per tal d’alleugerir els efectes de la guerra", però d’acord a les Nacions Unides i sense expectatives de negoci o benefici de cap mena per part de ningú. Des dels municipis s’exigeix al govern que escolti atentament "les veus del poble" i es demana a la població que continuïn treballant per la pau, tot condemnant enèrgicament "els actes violents, tant contra persones com institucions, partits polítics o empreses" que alguns grups han protagonitzat.