La Fiscalia demana un any de presó a l’exalcalde Carles Escolà per prevaricació i assetjament laboral

La Fiscalia acusa l’exalcalde de Cerdanyola de prevaricació i assetjament laboral contra la secretària municipal, Aurora Corral, i demana un any de presó i 12 d’inhabilitació. Escolà espera la lliure absolució i considera que l’acusació “no té ni cap ni peus” que no es tracti per via contenciosa-administrativa i forma part de la persecució política a l'independentisme.

L’Audiència de Barcelona abordarà els pròxims 14 i 15 de juliol el judici contra Carles Escolà, exalcalde de Cerdanyola, acusat de prevaricació i assetjament laboral. Els fets es remunten al 2019 quan la secretària general de l'Ajuntament, Aurora Corral, va interposar una querella criminal contra Carles Escolà arran de la prèvia obertura d’un expedient informatiu contra Corral, habilitada nacional i secretària municipal des de 2011, per part de l’Ajuntament.

Petició de penes i primeres valoracions

La Fiscalia demana un any de presó pel delicte d’assetjament laboral i 12 anys d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu pel delicte de prevaricació administrativa. Això suposa, indica Fiscalia, la impossibilitat d’obtenir o ostentar el càrrec d’alcalde, regidor o qualsevol altre càrrec que impliqui participació en el govern municipal, autonòmic i estatal.

Carles Escolà afirma sentir-se tranquil en relació a l’obertura de judici el pròxim 14 de juliol ja que considera que “no té ni cap ni peus” que aquest tema no s’hagi tractat en forma de contenciós-administratiu, cosa que considera hauria passat en “qualsevol societat mínimament democràtica” i que demostraria l’objectiu polític del cas. Per la seva banda, la secretària municipal ha declinat fer cap declaració sobre un cas en el que encara no hi ha sentència.

L’acusació de la Fiscalia i els precedents

L’escrit de l’acusació manifesta que el 15 de maig de 2018 l’aleshores alcalde de Cerdanyola va dictar un seguit de resolucions per a l’obertura d’un expedient informatiu per determinar “els fets susceptibles de motivar la incoació de procediment disciplinari per l’actuació professional” de Corral com a secretària municipal de l’Ajuntament.

La Fiscalia indica que l’expedient informatiu es va tramitar amb “la direcció efectiva” d’Escolà, “conscient de que la seva iniciativa era completament i plenament irregular” i que obeïa “exclusivament al capritxós desig d’expulsar” de l’exercici de les seves funcions a Corral o “incomodar-la de manera tan intensa i desagradable que fos ella mateixa qui demanés el trasllat.

Tot, manifesta l’escrit de l’acusació, “vist el nul recorregut de les denúncies prèvies” davant la Direcció General de l’Administració Local de la Generalitat (DGAL) i amb el ministeri d’Hisenda i Funció Pública. De fet, la Fiscalia defensa que l’obertura d’expedient informatiu per part de l’Ajuntament buscava que la DGAL obrís expedient disciplinari, “amb l’automàtica i immediata adopció de les corresponent mesures cautelars”.

La DGAL va comunicar el 30 de gener de 2019 “que no procedia iniciar un expedient disciplinari” ja que els fets que es posaven en el seu coneixement “no eren constitutius de falta disciplinària greu”, però, no obstant això, l’escrit de la Fiscalia destaca que aquestes actuacions van incidir negativament en la “dignitat, prestigi i honorabilitat” de la Secretària municipal que es va veure exposada “a una campanya pública de desprestigi”.  

Al febrer de 2019, l’aleshores govern de Compromís per Cerdanyola oferia una roda de premsa en què anunciava que la secretària general de l'Ajuntament havia interposat una querella criminal contra Carles Escolà.  A la conferència informativa, l’alcalde considerava la presentació de la querella com una mostra de la voluntat de Corral d’intervenir en política i desgastar l’alcaldia, cosa que, manifesten, era la raó per la qual s’havia obert l’expedient informatiu.

Segons Escolà, aquest expedient contemplava quatre presumptes situacions en què la secretaria s'havia extralimitat de les seves funcions, provocant perjudicis econòmics a l’administració local. Un exemple hauria estat el cas de la ja desapareguda empresa mixta Cerdanyola Aparca quan un informe de la Secretària municipal va advertir “d’eventuals il·lícits penals que van paralitzar el procés de liquidació de l’empresa i que posteriorment van ser arxivats.

Escolà creu que el cas forma part de la persecució a l’1 d’octubre

Carles Escolà considera que un conflicte entre un alcalde i la secretària municipal per qüestions relacionades amb temes interns de l’Ajuntament hauria de tractar-se en un tribunal contenciós-administratiu i “no té ni cap ni peus que arribi a un tribunal penal”.

L’exalcalde afirma que espera la lliure absolució i insisteix que no hi ha cap tipus d’actuació que pugui ser castigada penalment. Escolà manifesta que el procés es va iniciar amb una querella per prevaricació i a última hora, just abans del judici oral, la Fiscalia s’ha "tret de la màniga" l’acusació d’assetjament laboral.

Carles Escolà considera que és explicatiu de la intenció de la Fiscalia que es consideri la seva conducta com a  "més reprovable legalment que la del ciutadà Joan Carles de Borbó". Tot plegat, insisteix Escolà mostra una clara persecució política perquè la Fiscalia “intenta cobrar-se un deute perquè no els va sortir bé la causa que es van inventar contra mi per l’1 d’octubre” i tot el relacionat amb la celebració del Referèndum per la independència de 2017.