Esportistes del CEM tornaran a portar la Flama del Canigó fins a Cerdanyola
20 de juny de 2023 a les 9:14El Club d’Esports de Muntanya (CEM) Cerdanyola torna a portar la flama del Canigó que s’utilitzarà per encendre la foguera de Sant Joan al parc Xarau de Cerdanyola. La inscripció de voluntaris per portar la flama acaba avui, 20 de juny.
La flama es recollirà el mateix 23 de juny i es traslladarà fins a Cerdanyola amb un primer tram en bicicleta, de 142 quilòmetres, des del Coll d'Ares fins a Sant Quirze del Vallès, que es realitzarà entre les 4:00 h de la matinada fins a les 17 hores de la tarda. Els participants podran fer tot el recorregut o per trams i en cas de tenir més inscripcions que places es farà un sorteig. Des del CEM expliquen que calen també conductors i acompanyants.
El segon tram, de Sant Quirze a Cerdanyola, es farà amb una caminada popular de 13 quilòmetres que es realitzarà, aproximadament de 16 a 20 hores.
Per inscriure’s com a voluntari, cal fer-ho al següent formulari (cliqueu). En el moment de redactar aquesta informació queden 11 places lliures.
La Flama del Canigó
La Flama del Canigó és un ritual que es barreja amb la celebració de Sant Joan per evocar la identitat comuna de les terres de parla catalana. El foc de la Flama del Canigó no s’apaga mai: durant tot l’any resta al Castellet de Perpinyà fins que, el 22 de juny, és portat al cim del Canigó. Al punt de mitjanit, el foc de la Flama es distribueix entre els presents. Tot seguit comença el recorregut, en què es va escampant i desdoblant per encendre les fogueres de Sant Joan de centenars de poblacions.
Aquest ritual va començar el 1955 per iniciativa de Francesc Pujades, un veí d’Arles de Tec, a la Catalunya Nord. Inspirat pel poema Canigó de Jacint Verdaguer, va tenir la idea d’encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya i repartir-ne la flama arreu. El costum es va estendre ràpidament i el 1966 el foc va passar la duana per primera vegada i va arribar a Vic. A desgrat de la dictadura franquista, la tradició es va anar escampant per tots els territoris de parla catalana com a símbol de pervivència de la cultura del país.