La Generalitat aprova el Pla nacional per a l'erradicació de 4 milions de tones d'amiant

La Generalitat ha aprovat Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya 2023-2032 amb l’objectiu de retirar l’amiant de tots els edificis públics abans del 2028 i del conjunt del territori abans de l’any 2032, tal i com marca la Unió Europea.

A Catalunya, encara hi ha més de 4 milions de tones d’amiant presents en elements constructius, equips i instal·lacions: en forma de fibrociment en teulades (conegudes amb el nom comercial d’uralita), dipòsits, baixants o jardineres, com a aïllament tèrmic i acústic. El cicle de vida estimat dels materials que contenen amiant, especialment del fibrociment, és de 30 a 50 anys, així que es calcula que l’any 2030 més del 85% d’aquests materials hauran superat la seva vida útil

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, recorda que l’amiant es va fer servir de manera extensiva i intensiva al nostre país entre els anys 1950 i 1990, ja que “era un material abundant i econòmic” que oferia molt bones propietats aïllants i ignífugues. Plaja destaca que, “malauradament, es va comprovar que si s’altera, bé sigui per manipulació o per degradació, allibera microfibres que poden penetrar en el cos per les vies respiratòries i que aquesta entrada a l’organisme pot provocar diversos tipus de càncer i dues malalties causades “exclusivament per la pols d’amiant”: l’asbestosi i el mesotelioma maligne.

Per aquest motiu, se’n va anar restringint l’ús, fins que el 2002 es va fer efectiva a tot l’Estat espanyol la prohibició total de fabricar, utilitzar o comercialitzar materials que continguessin amiant. El que ja estava instal·lat es podia seguir fent servir fins al final de la seva vida útil.

El text aprovat pel govern de la Generalitat recull 21 actuacions a proposta de la Comissió per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya. Aquestes actuacions s’organitzen en quatre àmbits: la identificació de l’amiant; la retirada d’aquest material, prioritzant l’erradicació en edificis públics; la prevenció per pal·liar els efectes negatius que provoca l’amiant; i l’establiment d’un nou marc de referència  per posar en marxa les mesures del pla amb seguretat jurídica.

No obstant això, segons indica El Periódico de Catalunya, el pla contempla la retirada de 4 milions de tones d’amiant però a Catalunya només hi ha un únic abocador per tractar aquests residus especials, a la comarca de l’Anoia, amb capacitat per un màxim d’un milió de tones, i per tant s’hauria d’ampliar aquesta planta o crear-ne una nova instal·lació.

Pel que fa al finançament del Pla, aquest 2023 s’ha constituït un fons específic de 10 milions d’euros, ampliable amb aportacions addicionals al llarg de l’exercici, que es suma a la inversió que la Generalitat destina anualment a la retirada d’amiant d’edificis públics i al foment de la retirada en l’àmbit privat.

Fonts de la Generalitat indiquen que, a més, el Pla es planteja com un instrument de planificació dinàmic, que s’anirà revisant periòdicament per tal d’arribar als objectius marcats.

Entre les actuacions que ja s’han dut a la pràctica per a l’eliminació de l’amiant, destaquen l’inici dels treballs per a l’elaboració d’un cens de l’amiant a Catalunya; l’aprovació d’un programa temporal per al desplegament i la implementació de les polítiques d’erradicació de l’amiant a Catalunya; la posada en marxa de diferents línies de subvencions per erradicar l’amiant, i actuacions singulars com la dotació específica per tractar la problemàtica de l’amiant a Badia del Vallès o a les àrees afectades per la pedregada de l’agost de l’any passat a les comarques del Baix i Alt Empordà i del Pla de l’Estany.