La Generalitat insta els Ajuntaments a cedir sòl per fer habitatge de lloguer protegit

L’agrupació local d’IC-V va organitzar una xerrada debat sobre les polítiques d’habitatge social endegades des de la Generalitat i Ajuntaments. L’acte va tenir com a convidat a Ricard Fernández, secretari general del Departament de Medi Ambient i Habitatge i president d’Adigsa, que va exposar les directrius bàsiques del seu Departament i va avançar algun dels continguts de la Llei d’Habitatge que s’haurà d’aprovar durant la nova legislatura.

El regidor de Territori de l’Ajuntament de Cerdanyola, Rafael Bellido, va introduir la xerrada amb un breu repàs a les accions municipals encaminades a solucionar part de les demandes d’accés d’habitatge de col·lectius com gent jove, gent gran, immigració i la cada vegada major presència de famílies monoparentals. Bellido va explicar que el primer handicap que es va trobar el govern municipal va ser la manca de sòl públic edificable i que per tant es va haver de generar, disposant així de la promoció d’habitatge jove de La Clota.

Ricard Fernández va desgranar les causes del desmesurat encariment del preu de l’habitatge, que s’ha triplicat al llarg dels deu darrers anys. Els principals motius es trobarien en la baixada dels tipus d’interès, l’augment de població, la reducció del nucli familiar que ocupa un pis i la reducció de l’atur. Tampoc es va oblidar de mencionar la utilització que es fa de l’habitatge com a inversió, gràcies sobre tot a un tracte fiscal favorable que beneficia als que ja tenen un habitatge en propietat i perjudica als que han d’accedir per primera vegada a una vivenda.

Una de les peculiaritats de l’habitatge respecte a altres productes de consum, és que es tracta d’un bé de consum i d’inversió a l’hora. Segons els especialistes bancaris l’habitatge comença a ser car quan la seva adquisició representa més del 30 percent dels ingressos familiars.

La Constitució estableix en l’article 47 que tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne, que els poders públics establiran les normes per a fer efectiu aquest dret regulant la utilització del sòl per impedir l’especulació i que la comunitat participarà en les plusvalues que generi l’acció urbanística de les entitats públiques.

Ricard Fernández va descartar les polítiques d’habitatge social habituals fins ara a l’Estat espanyol, com la construcció de grans barris íntegrament d’habitatge protegit, com va ser el cas de Badia, o les bonificacions fiscals a promotors i compradors. En el primer cas es considera que la construcció de polígons perifèrics genera marginació i en el segon, les noves condicions del mercat, no ho fan possible. El Departament d’Habitatge és partidari d’aplicar l’anomenada quota solidària o reserves d’habitatge protegit, "que consisteix en exigir al promotor destinar un mínim del 30 percent de la construcció a l’habitatge social, tal com ja es fa al País Basc".

Mentre es construeixen les noves promocions d’habitatge protegit a Catalunya i a l’espera de l’aprovació de la Llei d’Habitatge, Ricard Fernández instava als Ajuntaments "a cedir sòl per edificar habitatge de lloguer, tal com s’està fent a Cerdanyola amb alguns anys de retard".

Per tal d’evitar l’especulació amb l’habitatge protegit, com ha succeït a barris com Canaletes, la futura Llei d’Habitatge marca uns límits en la venda dels pisos socials. Qui hagi accedit a un pis protegit només el podrà vendre pel preu de compra, més la inflació, més un 10 percent en concepte de despeses de manteniment. I l’haurà de vendre al primer en la llista d’espera establerta segons sorteig.

Altres temes que es van debatre amb els assistents a l’acte van ser els requisits per accedir a l’habitatge protegit, les condicions de lloguer, els pisos buits o l’aplicació dels codis d’accessibilitat. El futur govern de la Generalitat s’ha compromès a construir 50.000 habitatges nous i a rehabilitar-ne 100.000 durant els propers quatre anys de legislatura.