La importància d’una bona gestió de les emocions en situacions de pèrdua

La crisi sanitària provocada per la Covid19 ha colpejat dolorosament moltes famílies, que no han pogut acomiadar els ésser estimats morts per la malaltia i alterant de manera traumàtica el necessari procés de dol que requereix tota pèrdua. La catedràtica del Departament de Psiquiatria de la UAB, Lydia Giménez-Llort, destaca la importància d’una bona gestió de les emocions en situacions tant difícils.

Lydia Giménez-Llort, professora de l’Institut de Neurociències de la UAB, explica que el dol és una experiència subjectiva que depèn de molts factors, com l’edat, el gènere, la nostra sensibilitat o les nostres creences, “i en un moment en que la societat està basada en la productivitat i la joventut, costa molt enfrontar la mort quan arriba de forma inesperada, com ara”. Giménez-Llort diu que el dol es manifesta de diverses maneres, a nivell cognitiu, emocional, conductual i fins i tot a nivell fisiològic, i “una vida plena continua essent la millor garantia per afrontar la mort amb enteresa”.

Les cinc etapes del dol exposades per la psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler-Ross ens poden ser de gran utilitat per entendre com estem responent de forma individual i social a la pandèmia. Negació, ira, negociació, tristesa i acceptació, “és un camí que s’ha de recórrer, cada persona al seu pas, fins a aprendre a conviure amb el record de la persona desapareguda”.

Giménez-Llort reconeix que no hi ha paraules ni consol possible per al patiment que provoca la mort d’una persona estimada, però “ens poden aferrar a pensar que hem fet tot el que hem pogut, que la qualitat humana dels nostres sanitaris és excepcional i podem acomiadar-la a casa fent petits rituals i rendir-li l’homenatge que mereix quan tot això passi”.

Lydia Giménez-Llort recomana també practicar una escolta activa per detectar com són les pors que aquests dies envaeixen a moltes persones del nostre entorn, i a través d’allò que ens diuen “poder abocar vivències i records positius que donin força i esperança”.