La Irmandade O Botafumeiro celebra diumenge el Día das Letras Galegas

La Irmandade Galega O Botafumeiro celebrarà diumenge al seu local de Fontetes el Dia das Letras Galegas que enguany es dedica a la figura de Xaquín Lorenzo Fernández, Xocas (1907-1989), destacat especialista en etnografia gallega que va realitzar una profunda investigació històrica sobre el folklore i les tradicions gallegues durant bona part del segle XX.

El professor de la Universitat de Barcelona (UB) Ignacio Vázquez, qui enguany ha impartit cursos de llengua i cultura gallegues a la irmandade local, oferirà una conferència sobre la vida i obra de Xocas diumenge a partir de les 12.30 hores a la seu del carrer de Pablo Picasso. Seguidament es lliuraran els diplomes del segon curs d'iniciació en llengua gallega de O Botafumeiro.

El Día das Letras Galegas, jornada festiva a Galícia, commemora la publicació de Cantares Gallegos el 17 de maig de 1863, primer llibre de poemes en gallec escrit per Rosalía de Castro  i que suposa el renaixement de la literatura gallega al segle XIX després de molts anys d'oblit. Des de 1963 la Real Academia Galega dedica la jornada del 17 de maig -a Cerdanyola, doncs, s'avança una jornada la commemoració- a una figura destacada de l'escriptura en gallec, sigui quin sigui el seu àmbit. Rosalía de Castro va ser la primera homenatjada d'una llista que inclou noms universals de les lletres gallegues com Castelao, Eduardo Pondal, Curros Enríquez, Ramón Cabanillas, Vicente Risco, Celso Emilio Ferreiro, Otero Pedrayo, Martín Códax o Anxel Fole, entre molts altres.

Xaquín Lorenzo, Xocas, l'homenatjat del 2004, va ser membre de la Xeración Nós, un dels grups intel.lectuals més potents del galleguisme cultural de la primera meitat de segle XX on va destacar com un prolífic etnògraf i arqueòleg fins fundar el Museu Etnogràfic del Seminari d'Estudis Gallecs al 1932 i publicar obres destacades sobre el món rural, les tradicions i el folklore de Galícia. La seva obra va continuar salvant els obstacles de la dictadura franquista amb una preocupació constant per la pèrdua dels trets més característics de la identitat gallega. Testimoni d'aquest treball és especialment Etnografía.Cultura Material, un dels volums de la Historia de Galicia dirigida per Otrero Pedrayo que es va tenir que editar a l'Argentina al 1962. Cantigueiro popular da Limia Baixa, La casa gallega, O carro, Cerámicas castrexas, Metarmorfosis dunha casa castrexa, són alguns dels molts llibres escrits per Xocas al llarg de la seva prolífica obra etnogràfica.