La jornada del PSC sobre la pandèmia remarca la necessitat de defensar la sanitat pública

Com van viure els moments més durs de la pandèmia al ministeri de Sanitat i es van prendre les primeres decisions de la pandèmia? Com ho va viure el personal sanitari? Quin paper van jugar les entitats del tercer sector? Com afrontaven els professionals de la salut a ambulatoris i hospitals i els voluntaris de les ONG un moment tant dur que requeria una dedicació extraordinària i superar la por inevitable? El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de Cerdanyola dedicava una jornada divendres a la tarda al MAC a intentar respondre aquesta i altres preguntes en relació a la pandèmia.

Els professionals de la sanitat

Rosa Gutiérrez, infermera de l’hospital de Terrassa i  secretària de Salut i Política Social del PSC de Cerdanyola, destacava l’esforç del personal sanitari durant la pandèmia, l’etapa laboral més dura de la seva vida. Gutiérrez recorda la dedicació d’un col·lectiu que renunciava a caps de setmana i festius sent conscients que calia treballar en un moment especialment greu per al conjunt de la societat.

Gutiérrez subratllava l’agraïment d’aquest col·lectiu als homenatges fets per la societat, recordant els aplaudiments globals que es feien durant els mesos de confinament a les 20 hores a balconades, finestres i terrasses, i mostrava orgull pel reconeixement rebut fins i tot pels seus propis veïns.

La infermera posava en valor la vacunació contra la Covid, destacant que és una eina que ajudarà a mantenir famílies i la comunitat en general fora del perill de la malaltia.

Les entitats del tercer sector

El coordinador de la Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada i Reixac, Cèsar Martínez, destaca el paper de les entitats del tercer sector davant una pandèmia sobtada que va agafar tothom de forma inesperada. Martínez recorda la por viscuda per la ciutadania, especialment per gent gran que vivia sola, i també pels voluntaris de l’ONG que, malgrat això, no van deixar mai de treballar de forma solidària en un moment molt poca informació sobre el virus i en què la Creu Roja havia d’ajudar a “tanta gent que s’havia quedat penjada, persones que treballaven en l’economia submergida i no tenien ingressos” per fer front a despeses imprescindibles d’alimentació, habitatge o higiene. Més de 60 persones voluntàries van treballar en aquell moment enfrontant-se a la por del contagi que podia extendre’s a la seva família. César Martínez donava una dada contundent sobre el nivell d’exposició viscut en la primera línia de lluita contra la pandèmia: en aquest temps han mort més infermeres que en la Guerra Civil.

La Creu Roja va fer 7.000 trucades de seguiment a la setmana durant aquells primers compassos del primer estat d’Alarma i amb el Pla Respon es va atendre unes 3.500 persones que requerien ajuda per cobrir les seves necessitats bàsiques. La Creu Roja també adaptava en aquells moments els seus programes de recerca d’ocupació en un moment en què l’atur es disparava, de repartiment de material informàtic, quan el confinament requeria d’un aprenentatge a distància per al qual moltes famílies no estaven preparades tecnològicament, o per ensenyar a la gent gran a fer videotrucades per estar en contacte visual amb els seus familiars.

Martínez també destaca una de les conclusions d’aquests temps durs viscuts: l’enorme vulnerabilitat que hem patit com a éssers humans. I, davant d’aquesta constatació, la necessitat de reforçar el nostre sistema sanitari, de solucionar les carències per recuperar un nivell de primera línia i de posar en valor el paper de les entitats del tercer sector aportant recursos materials i humans amb un treball de valor social indubtable.

L’administració: el ministeri per dins

Víctor Francos, exregidor i exprimer secretari del PSC de Cerdanyola i actual secretari general de Cultura i Esport del govern espanyol, va viure els primers temps de la pandèmia com a cap de gabinet de Salvador Illa al ministeri de Sanitat. “Vine cap a Madrid que això se’ns va de les mans”, va ser el missatge d’Illa al fer-li la proposta de nomenament. Francos admetia: “ningú sabia res”: ni la procedència del virus, ni els efectes, ni l’impacte brutal sobre la salut... i clou: s’aprenia sobre la base de les defuncions” de cada dia.

Francos explicava com el mercat de productes sanitaris es va “canibalitzar”, paradoxalment amb la intervenció d’un règim comunista com el de la Xina que va actuar com un mercat extremadament neoliberal. El resultat era que no havia respiradors ni mascaretes o que els preus dels equips de protecció sanitaris es multipliquessin.

Víctor Francos apunta que la pandèmia ha posat de relleu la necessitat d’un bon sistema públic de salut. “Durant el desastre”, indica Francos, “la gent s'ha llençat a la sanitat pública que, tot i les limitacions, ha funcionat” -tot admetent el dolor que sentien al veure a personal sanitari amb bosses d’escombraries en lloc dels Epis reglamentaris-. Víctor Francos insisteix que una de les principals conclusions de la pandèmia ha de ser la defensa del sector públic i dels seus professionals.

Francos destaca també el gran resultat de la campanya de vacunació, al temps que remarca que la pertinença d’Espanya a la Unió Europea ha permès salvar milers de vides.  En aquest sentit, el dirigent socialista considera que s’ha d’extreure una lliçó d’aquest fet, que estar dins una marc ampli, con el global europeu, és millor que un marc petit. Per a Francos, els moviments que divideixen i empetiteixen han de ser conscients que pertànyer a un context ampli és molt positiu i pregunta "us imagineu Andorra sense la vacuna a travès de la UE?".

Francos ha lamentat també la batalla partidista que s'ha viscut a la política tot i viure moments d'enorme gravetat en tots els àmbits de la nostra societat i ha alertat contra l'augment de pes de l'ultradreta en el panorama polític espanyol. 

L’acte va concloure amb la participació del públic, fent arribar les seves preguntes als ponents i aportant la seva visió.