La liquidació del deute dels aparcaments públics tira endavant per la mínima

Pels pèls. El Pla de Viabilitat de Cerdanyola Promocions amb l’aprovació de la partida de 3.095.000 euros per pagar els crèdits de la gestora dels aparcaments públics del Centre, el passeig del Pont i la plaça de la Constitució va rebre ahir el vistiplau del Ple Municipal de Cerdanyola per la mínima. El grup de govern, CompromísxC, el PdECAT, ICV/EUiA i el regidor no adscrit van votar a favor, ERC, C’s i PP ho van fer en contra i el PSC es va abstenir, posició aquesta que va permetre l’aprovació del punt.

El govern municipal presentava l’operació de tres milions per absorbir Cerdanyola Aparca com necessària per mantenir el servei d'aparcaments soterranis i zona blava destacant que no és la millor solució però sí la menys lesiva per als interessos municipals. Aquests tres milions es destinen a "l’extinció avançada dels crèdits garantits amb hipoteca i altres deutes que ostenti la societat filial “Cerdanyola Aparca, SLU”, amb la finalitat que cessi en la situació d’insolvència i en la concurrència de causa de dissolució".

Última oportunitat

La regidora de Contractació, Contxi Haro, i l’alcalde de la ciutat, Carles Escolà, asseguraven que era l’última oportunitat d’evitar  anar a concurs de creditors, tot subratllant que aquesta possibilitat suposaria més diners dels 3 milions que planteja aquesta operació d’amortització dels crèdits existents a Cerdanyola Aparca.

Haro insistia en què s’havia de fer front a una responsabilitat municipal per salvar un servei públic i destacava que ningú a la seva economia familiar "arriscaria patrimoni ni pagaria 8 pel que podria costar 3".

La postura del govern tenia el suport del PDeCAT, ICV/EUiA i el regidor no adscrit. El portaveu de l’antiga Convergència insistia que els aparcaments són infraestructures estratègiques per a la ciutat i que l’Ajuntament té superàvit més que suficient per assumir el pagament del deute de Cerdanyola Aparca resolent definitivament un problema enquistat.

Josep Grau assegurava que els seus càlculs indicaven que un concurs de creditors podria suposar un cost de 8’8 milions per a les arques municipals i assegurava que un informe de Secretaria parlant de possibles il·legalitats, “no preceptiu, condiciona la intenció de vot dels regidors de forma amenaçadora”. Per al portaveu del PDeCAT, la inseguretat jurídica "és greu", però la prioritat dels regidors ha de ser la defensa dels interessos de la ciutadania i l'Ajuntament.

La portaveu d’Iniciativa/Esquerra Unida insistia per la seva banda en que el Pla de Viabilitat presentat s’ha fet “de forma acurada” i amb garanties jurídiques i econòmiques en base tant a informes interns de tècnics municipals com externs a l’Ajuntament. Maria Reina es mostrava així partidària de liquidar les hipoteques pendents, mentre el regidor no adscrit, Jordi Miró, assegurava que anar a concurs de creditors “fa por”.

Benefici als bancs, no a l’Ajuntament

ERC, C’s i PP votaven en contra. El regidor d’Esquerra Daniel Mallén assegurava que “ningú invertiria un euro de la seva família” en una societat sense viabilitat futura i per això els bancs no refinancen el deute. El regidor d’ERC assegurava que les previsions econòmiques i les valoracions d’actius en què es fonamenta l’operació estan desfasades i no són realistes. Per a Mallén, anar a concurs de creditors no suposa cap desastre ja que és una eina per protegir les empreses “i en aquest cas l’empresa és l’Ajuntament”.

La regidora de C’s Sonia Rodríguez recordava que hi ha informes sobre aquest tema que estan a Fiscalia i que el nou expedient compta amb altres informes desfavorables. Per a la representant de Ciutadans, l’actuació proposada “arriba molt tard i suposa pagar un deute que quan Compromís estava a l’oposició fa 3 anys deia que era il·legítim”.

Per part del PP, la intervenció de Rosendo Calet va ser contundent. Segons el regidor popular, l’Ajuntament de Cerdanyola no té cap obligació d’avançar el pagament del deute de 3 milions d’euros i assegurava que això “només beneficia els bancs” que han atorgat els crèdits. Calet considera que això només pot respondre a un compromís del govern amb les entitats financeres.

Abstenció clau

En aquesta situació, el sentit del vot del PSC era clau. Els seus regidors no havien intervingut en cap moment durant el debat i una de les seves components, l’exalcaldessa Carme Carmona s’havia absentat de la sala. Finalment els socialistes es van abstenir i posteriorment, en un altre punt de la sessió, el seu portaveu, Víctor Francos, li va manifestar a l’alcalde que no era “el millor dia per posar en dubte la responsabilitat” del grup socialista perquè havia quedat acreditada en el plenari d’ahir, en clara referència al posicionament del PSC en aquest punt.

Política de personal

Aquesta declaració de Francos es va realitzar en el decurs d’una nova modificació de la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament que va ser rebutjada per l’oposició. El portaveu socialista indicava que l’alcalde, Carles Escolà, “no està a l’altura de Cerdanyola” i acusava al govern de tornar presentar al ple un punt que s’havia deixat sobre la taula el plenari anterior sense canviar-lo ni negociar amb l’oposició. Des d’ERC, Íñigo de Enterria assegurava que això era “faltar el respecte” al plenari, mentre Escolà negava que no s’hagin fet modificacions importants a l’expedient.