La metròpoli de Barcelona consensua el full de ruta urbanístic de les pròximes dècades

El Consell Metropolità ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic metropolità (PDUM) per planificar i estructurar la metròpolis de Barcelona amb els seus 36 municipis. El nou instrument urbanístic, aprovat sense vots en contra i en exposició pública fins a l’octubre, suposarà deixar enrere el Pla General Metropolità (PGM), del 1976.

El redactors del projecte apunten que el PDUM aposta per un model de desenvolupament urbanístic metropolità amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de la població i fer front als nous reptes, com la descarbonització o el canvi climàtic. En aquest sentit, fonts metropolitanes subratllen que el nou Pla “projecta una metròpolis de Barcelona regenerada, renaturalitzada, equitativa, policèntrica i cohesionada”.

La presidenta del Consell Metropolità i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau,  explica que el PDUM ha de ser integrador i de reequilibri de les diverses realitats territorials per bastir una “visió estratègica i conjunta de la ciutat de ciutats” acabant amb un desequilibri que havia generat greuges i “patis del darrere” als municipis perifèric per adoptar un nou tarannà policèntric i fonamentat en la mobilitat sostenible.

Colau destaca la necessitat de donar resposta a qüestions com la necessitat d’habitatge, la protecció de l’entorn natural i del sol forestal, la mobilitat sostenible o l’aposta per una infraestructura per “consolidar-se com a metròpoli innovadora” amb llocs de treball de qualitat i evitant desigualtats

Així, els seus responsables presenten el PDUM com un document que es basa en quatre eixos : la preservació de les funcions i els serveis dels ecosistemes metropolitans per fer emergir la infraestructura verda com el principal condicionant del desenvolupament urbà; la recuperació d’estructures i continuïtats urbanes per configurar una ciutat metropolitana de proximitat, a la mida de les persones; la regeneració urbana, amb transformació dels edificis i equipaments (teixit urbà), amb la intenció de generar resiliència, redistribuir els recursos i millorar la qualitat de vida; i la transició ecològica, social i tecnològica per aconseguir reduir els impactes ambientals, adaptar-se millor al canvi climàtic, reaprofitar els recursos i tenir una economia més sostenible.

Així, el Vicepresident de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB, el regidor montcadenc Jordi Sánchez, assegura que s’ha “fugit de concepcions centre-perifèria” per evitar que els municipis siguin el pati del darrere de Barcelona amb un model d’urbanisme que “no és expansiu ni depredador de territori” amb un augment de la protecció dels espais lliures que passen del 48 al 51% i articulant-se amb avingudes metropolitanes i un concepte de nova centralitat.

Aquestes apostes es fonamentarien en propostes concretes com la creació de més de 120.000 habitatges assequibles, l’establiment de 10 grans avingudes metropolitanes que sumen més de 240 km, l’habilitació de 870 km d’eixos verds; la configuració de 15 nous pols d’atracció urbans per permetre “crear una metròpolis policèntrica; o l’augment del 4 % del sòl no urbanitzable.

 Ampli consens

PSC, ECP, ERC i Junts van votar a favor de l’aprovació inicial del PDUM, mentre els altres grups es van abstenir, manifestant totes les formacions que plantegen una abstenció constructiva a l’espera de la presentació de les al·legacions municipals, ciutadanes i d’entitats en el període d’informació pública que s’estendrà fins el 30 d’octubre del 2023.

En el debat plantejat al Consell Metropolità, el PSC indicava que “la ciutat o és metropolitana o no és”, tot assegurant que el document aprovat inicialment configura “una metròpoli del 2050 amb un urbanisme reparador” en què no es tracta de l’expansió, sinó d’equilibrar amb fonaments policèntrics i per potenciar “ciutats més sostenibles i properes”, solucionant problemàtiques de transport i amb el 10% d’oferta fixa d’habitatge assequible.

El representant socialista destaca que el PDUM “no és una eina d’imposició o de falta de consens” i que “tothom podrà dir la seva” en el període d’exposició publica fins a l’octubre

ECP recorda que el PGM en vigor es tardofranquista i destaca que el nou PDUM culmina molts anys de treball per intentar donar resposta a “les necessitats de ciutadania, societat i territori” com la preservació de la biodiversitat, la necessitat imperiosa d’habitatge, transició energètica en una aposta per una metròpoli no centralista amb visió transversal i tarannà dialogant amb el territori.

Des d’En Comú Podem expliquen que cal una lectura acurada de les propostes de ciutadania i entitats

ERC considera aquest document un pla estratègic que parteix de la concepció ambiental per donar solucions als grans temes que ens preocupen com el medi ambient, el paisatge, l’habitatge, la mobilitat, els espais oberts o l’activitat econòmica o la cohesió social. Esquerra defensa el PDUM com el punt de partida d’un nou full de ruta per la ciutat metropolitana

A Junts, que reclama ara la implicació dels 36 municipis per acabar de bastir el document final, recorden que “fins no fa massa anys teníem corners”, espais “incompatibles amb una societat moderna que aspira a ser justa i equilibrada” i que, de fet, encara en queden alguns. No obstant això, aposten perquè aquest document ajudarà a resoldre’ls amb una revisió del model urbanístic de creixement i l’aplicació del principi de la sostenibilitat

Ciutadans presentava la seva abstenció constructiva amb l’objectiu de completar un document final que “respongui a una visió global on tothom en senti còmode en un urbanisme del segle XXI”.

També s’abstenia el PP, crític amb que l’aprovació inicial sigui poc abans de la celebració d’unes eleccions que renovaran els ajuntaments, i manifestant que al document “segueix prevalent la lògica local sobre l’interès metropolità”, cosa que no hauria de succeir en especial en temes de contaminació o defensa del medi ambient.

Per a Grups com Compromís amb Torrelles, Decidim Ripollet o Guanyem Badalona, el PDUM és  un document de molt difícil redacció que ha de ser equilibrat i no caure en ser “ni una amalgama de 36 planejaments diferents ni tampoc ser un sol document que no tingui en compte als 36 municipis”. L’aposta, destaquen, ha de ser per una visió metropolitana global i admeten que això s’ha intentat fer. No obstant això, la seva abstenció la fonamenten sobretot en que les esmenes que s’hagin d’introduir al període d’exposició pública han de tenir en compte “l’impacte planetari”, no només les circumstàncies locals ja que “cal blindar-se davant pressions locals” que puguin anar en contra d’estratègia global.

El nou PDUM entrarà en vigor un cop superades dues tramitacions: l’aprovació provisional, competència de l’AMB, i l’aprovació definitiva, competència de la Generalitat de Catalunya. 

Plenari del Consell Metropolità en què es va aprovar inicialment el PDUM