La pandèmia ha fet emergir les mancances dels serveis socials anunciades ja amb les retallades de la crisi financera de 2008

La pandèmia de la Covid-19, més enllà de la crisi sanitària, està essent un crisi social i una crisi de drets socials. L’investigador a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, Toni Vilà, assegura que la pandèmia ha fet emergir moltes de les mancances dels serveis socials anunciades ja amb les retallades de la crisi financera de 2008.

El cicle Reflexions de futur que organitza la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ha convidat Toni Vilà per parlar de com està afectant la pandèmia al sector dels serveis socials, colpejant molt durament els àmbits de la gent gran o les persones amb discapacitats. Vilà diu que "els serveis socials són un dret reconegut però encara molt dèbil en la pràctica, ja que de res serveix redactar lleis impecables si després no hi ha pressupost per fer-les efectives, per això cal demanar honestedat als legisladors".

Vilà creu que "serveis socials és un dels grans perdedors de la crisi quant a inversions, vivint en estat d’emergència, amb treballadors i treballadores que s’han jugat la salut en primera línia amb pocs recursos i poc reconeixement. La crisi ha servit per posar en primer pla la tasca fonamental que realitzen els professionals del tercer sector, en especial en l’àmbit de les cures, que mereixen una situació laboral i uns sous dignes".

Toni Vilà diu que "el sector social és un paquet molt gros, on hi ha sector públic i un sector privat amb moltes entitats que fan una gran tasca, però també amb la preocupant irrupció de grups inversors que només busquen el benefici econòmic prestant serveis a gent necessitada i vulnerable".

Vilà reclama donar un paper més decisiu a les entitats del tercer sector amb vocació de servei públic, que "se les tingui en compte a l’hora de la presa de decisions més enllà de deixar-les en simples consultores o assessores, oferint així governabilitat a la ciutadania".

Toni Vilà creu que amb l’emergència sanitària va de la mà una emergència social i econòmica que deixarà moltes cicatrius i que "fa indispensable tenir en compte a les entitats del tercer sector, que són les que millor coneixen la realitat del dia a dia, i tot acompanyat d’una profunda reflexió ètica sobre el món que volem".