La passió per la música d’un tenor de 82 anys que treu el cinquè disc

José Manuel Marín acaba de publicar el seu cinquè disc amb un títol que expressa un sentiment: Passió per la música, que és el que sent aquest tenor de 82 anys que ha tornat a abordar un repertori de cançó lírica que inclou des de tonades italianes com la Serenata Rimpianto de Toselli o el Non ti scordar di me de De Curtis, passant per la tradicional catalana L’Emigrant o clàssics universals com Amapola.

Cadascun dels discos publicats per José Manuel Marín porten una confessió al seu títol. Des del Nunca es tarde del seu treball de debut que remarcava aquesta passió per cantar sobrevinguda als 64 anys a aquest Pasión por la música d’aquest últim apassant pel Vinceró! del seu tercer disc com expressió del somni conquerit del somni de cantar.

I és que Marín era un exitós empresari de Cerdanyola que ha acabat cantant per pura casualitat. Als 50 anys, convalescent d’una operació als ulls, escolta per la ràdio els Concerts per a piano 21 i 22 de Mozart i la música li arriba a l’ànima. Un amor foll per la música no només li fa convertir-se en un aficionat a escoltar tot tipus de peces sinó que també li fa anar a l’escola de música per aprendre a tocar piano. Allà una professora li diu que el que ha de fer és cantar: ets un crack i no ho saps, li diu. Va començar a prendre classes de cant i als 64 anys publicava el seu primer disc: Nunca es tarde.

Cinc discos després en què ha cantat des d’algunes de les àries d’òpera més universals a cançons de Nino Bravo, Pasión por la música confirma la devoció de Marín per un repertori ampli de la lírica, tot i que en aquesta ocasió no és l’òpera la protagonista del disc, però si temes italians que van des de la cançó napolitana, com Passione de Bovio i Tagliaferri, a peces cinematogràfiques com el Parla Più piano de Nino Rota -que tots coneixem com el tema de El Padrí-, però també d’altres contrades com la cançó popular russa Noches de Moscú. Un tema ben especial del disc és L’emigrant, la cançó d’Amadeu Vives sobre texts de Verdaguer, que Marin interpreta en homenatge al metge que va atendre la seva esposa, Pauli, en els seus últims dies.

Confinament, sanitat i música

Aquest cinquè disc té també una altra petjada emocional especialment important perquè neix arran del confinament als inicis de la pandèmia quan la ciutadania sortia a la balconada a aplaudir els sanitaris. Una veïna li va de manar que cantés Nessum Dorma, l’ària del Turandot de Puccini que, amb el seu Vinceró!, va ser també un dels himnes del confinament, i a partir d’aquell dia cantava cada dia a la balconada. D’aquells dies neix el projecte d’aquest Pasión por la música.

José Manuel Marín té ara un nou projecte ja que vol fer un concert d’homenatge a la sanitat pública, en solitari o amb altres artistes, i que desitjaria fer al teatre de l’Ateneu de Cerdanyola.

Mentrestant, prepara i assaja altres temes, per exemple My Way, que amplien aquest repertori en què, apunta, l’opera i la cançó italiana, però també qualsevol estàndard que sigui bona música té cabuda.