La presidenta dels joves del PP fa una crida contra l'apatia juvenil a la ciutat

20 de maig de 2002 a les 0:00

La presidenta de Noves Generacions (NN GG) del Partit Popular (PP) de Cerdanyola, Mònica Àlvarez, critica la falta de participació de la joventut i destaca la necessitat d’actuar sobre 4 pilars bàsics de la política juvenil: el dret al treball, l’accés a l’habitatge, la creació de zones de lleure i la millora de la formació. Àlvarez, que ha estat elegida recentment presidenta dels joves del PP en substitució de Manuel Romero, destaca que els objectius del seu mandat volen millorar la participació i les polítiques sobre aquests aspectes bàsics per a la joventut.
La presidenta de les NN GG creu necessari incrementar les vies de diàleg amb les entitats juvenils de la ciutat, tot i que reconeix que a Cerdanyola la joventut és escassament participativa. Segons Àlvarez, els joves mostren una “certa apatia” que fa que no s’integrin en el món associatiu i encara menys en els partits polítics, sigui quina sigui la seva ideologia, i malgrat que el treball als partits fa que s’aconsegueixin moltes millores socials. La presidenta dels joves del PP considera que aquesta falta de participació fa impossible la creació del Consell de Joventut de Cerdanyola.
Àlvarez destaca, entre els problemes de la joventut de Cerdanyola, el de l’accés a l’habitatge ja que considera que els pisos tenen un “preu desorbitat” que obliga als joves a marxar de la ciutat i adverteix que això farà d’aquesta ciutat “una població de vells”. També es critica des de les NN GG l’alt preu de l’oferta de lleure esportiu existent a Cerdanyola, i posa com exemple la mala gestió realitzada a infrastructures municipals com l’Altis.
Precisament, Mònica Àlvarez considera que la falta d’alternatives de lleure a al ciutat és una de les causes de les accions violentes que s’han produït a la ciutat a les darreres setmanes. La presidenta de les NN GG indica que aquests enfrontaments són entre joves que es coneixen i que, en cap cas, estan relacionats amb la política, sinó “amb la violència gratuïta”, per la qual cosa considera que la solució és difícil però que en cap cas ha de ser repressiva, sinó educativa i amb una oferta de serveis més àmplia per la joventut.