La primavera serà tranquil·la pels al·lèrgics després d’una entrada d’any amb nivells de pol·len històricament alts

Aquest hivern els nivells de pol·len han estat els més alts registrats des de fa dècades però les prediccions meteorològiques per al període abril-juny fan que les previsions dels investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’ICTA-UAB siguin d’una primavera tranquil·la per a les persones al·lèrgiques. D'altra banda, un estudi internacional alerta de la coincidència de pol·len a l’aire i les taxes d’infecció per Covid-19.

Un novembre amb precipitacions molt abundants -que van omplir els aqüífers i aportar bon reg a les plantes- i un hivern més temperat de l’habitual han permès floracions i pol·linitzacions importants durant l’hivern -especialment la del xiprer, el freixe i el vern-. No obstant això, les prediccions meteorològiques dels experts indiquen que la primavera serà lleugerament més càlida i menys plujosa de l’habitual i això permet preveure una primavera tranquil·la per a les persones al·lèrgiques.

De fet, les pol·linitzacions hivernals de xiprer, freixe i vern han superat, a partir de febrer, les concentracions mitjanes històriques enregistrades des de 1994 fins a l’actualitat i han constatat que poden presentar-se abans concentracions de pol·len amb risc per a la salut. Tot i això, els investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB apunten que no s’ha observat que s’hagi perllongat la pol·linització. Així, les pol·linitzacions primaverals (plàtan, pi, parietària, pollancre, salze, auró, moreres, gramínies i aviat les de bedoll, blets, plantatge) segueixen la tendència de començar aviat i amb força, i podrien tenir la durada habitual.

La doctora Jordina Belmonte, la coordinadora de la XAC, preveu que tot i aquests històrics registres de pol·len a l’hivern, la primavera serà tranquil·la per a les persones amb al·lèrgies i que possiblement la durada no serà tant llarga com en altres anys. La doctora Belmonte explica que això no  vol dir que no hi hagi al·lèrgies, però si, per exemple, que serà díficil que en tinguin persones que no han tingut mai al·lèrgies.

Si les prediccions meteorològiques són errònies i la temperatura és especialment alta o baixa i les precipitacions són més abundants de les previstes, aquesta situació podria canviar. Així, si hi ha episodis de pluges fortes durant les hores de llum, quan les flors estan obertes i poden alliberar el pol·len, podrien fer incrementar les pol·linitzacions i allargar-ne el període de presència a l’aire de parietària, gramínies, blets, plantatge, olivera i artemísia principalment.

L’al·lèrgia i símptomes

L’al·lèrgia és una reacció immunitària que pot desencadenar-se per una gran varietat de substàncies externes que s'anomenen al·lèrgens. Aquests al·lèrgens poden induir reaccions si són inhalats, ingerits, injectats o si estan en contacte amb la pell. L'al·lèrgia més freqüent és la respiratòria, amb un 25% de la població que pateix rinoconjuntivitis i fins a un 12% amb asma. En el nostre entorn són produïdes principalment pels àcars de la pols domèstica, el pol·len i les espores de fongs. Els símptomes que l’al·lèrgia respiratòria pot ocasionar són ofec, tos, esternuts, picor al nas i ulls, obstrucció nasal, mucositat nasal, mal de cap i pèrdua d’hores de son. 

Segons dades de la SCAIC, les sensibilitzacions més prevalents en els pacients al·lèrgics són al pol·len de gramínies (51,6%), plàtan d’ombra (38,7%), olivera (35,5%), cupressàcies (22,6%), blets (6,5%), parietària (10%) i alternària (17%)

Segons la XAC, els tipus de pol·len al·lergogen més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són les cupressàcies (20,8%), el plàtan d'ombra (9,7%), les oleàcies (olivera, freixe i troana) (8,6%), la parietària (5,3%), les gramínies (4,3%) i els blets (2,4%), amb importants variacions en la quantitat segons les zones geogràfiques i climàtiques de Catalunya. Les espores del fong alternària, malgrat la seva significació en al·lèrgia, no es troben entre les més abundants a l’aire (entre 1 y 2% del total d’espores).

Al.lèrgies i Covid-19

Alguns símptomes de les al·lèrgies i la Covid-19 poden ser similars i generar confusió.  Els principals símptomes descrits en una infecció pel coronavirus SARS-CoV-2 són febre (88,7-91,7% dels pacients), tos seca (67,8-75%), que pot arribar a irritar la faringe ocasionant faringitis, cansament (75%) i dificultat per respirar, a vegades acompanyada de sensació d’opressió toràcica. Els símptomes gastrointestinals, tot i no ser tan freqüents, també poden aparèixer. En el cas de que els símptomes respiratoris siguin ocasionats per patologia al·lèrgica, no hi ha  símptomes gastrointestinals i predominaran la mucositat i la congestió nasal, molt menys freqüents en el cas de la COVID-19.

El doctor Joan Bartra, al·lergòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona i president de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), explica que el que ens ha de fer sospitar que és al·lèrgia, sobretot si és deguda a pòl·lens, és que els símptomes s'intensificaran quan el pacient estigui a l'aire lliure i, milloraran notablement, quan estigui en llocs tancats. El doctor Bartra manifesta que els pacients al·lèrgics al pol·len, especialment al de la parietària, poden tenir prurit (picor, no dolor) al paladar i/o a la gola, mentre els pacients de Covid-19 tindran dolor. Un altre element diferenciat és que en la Covid, hi ha una reducció o una pèrdua provisional de l’olfacte en un 60-70% dels pacients, cosa difícil entre persones al·lèrgiques:

Pol·len, Covid-19 i mascareta

També en relació a la investigació sobre el pol·len i el coronavirus, la doctora Belmonte ha anunciat la publicació d’un estudi internacional amb participació de l’ICTA-UAB que relaciona l’increment i la disminució de les concentracions de pol·len a l’aire amb l’increment i la disminució de les taxes d’infecció de SARS-CoV-2. Segons la investigadora, “això ens porta a insistir en la recomanació d'utilitzar sempre una mascareta homologada, que ens aïllarà tant dels al·lèrgens de l'abundant pol·len a l'aire en aquesta època de l'any com de tots els altres elements aerovagants”. Les mascaretes redueixen fins a un 80% de les partícules de pol·len en l’aire que s’inhala.

En aquests sentit, el doctor Joan Bartra, destaca “l’efecte barrera” de les mascaretes per evitar que les partícules arribin a les vies respiratòries, especialment si les mascaretes duen filtres antipol·len. En aquest sentit, el doctor Bartra considera un efecte positiu de la pandèmia en el fet que s’ha eliminat “la por social” a portar mascareta al carrer i que feia que les persones al·lèrgiques que l’utilitzaven tinguessin inquietud per ser “mal vistes” per l’altra gent.

El doctor Bartra insisteix que no s’ha demostrat que les malalties al·lèrgiques i l’asma siguin factors de risc per patir Covid-19 -com si serien malalties associades la hipertensió arterial (30%), la diabetis mellitus (12,1%), les malalties cardiovasculars o la malaltia pulmonar obstructiva crònica. De fet, Bartra creu que els canvis en l’estil de vida de les persones asmàtiques -tancament d’escoles, més implantació de mesures de prevenció i de seguiment dels tractaments, ús de mascaretes, etc- han pogut actuar com un factor protector. No obstant això, el doctor insisteix que les infeccions respiratòries, especialment les víriques, poden ser desencadenants de crisis d’asma i per això demana extremar les mesures de prevenció ja que “és molt important no descuidar el tractament antiasmàtic de base per tal que l’asma estigui ben controlada”.

Situació de l'atenció dels malalts al·lèrgics a Catalunya

D'acord als investigacdors, l’increment de les al·lèrgies en el futur a Catalunya serà degut, en gran part, al nombre de sensibilitzacions múltiples a diversos al·lèrgens en un mateix pacient. Això implica múltiples manifestacions en un mateix individu (asma, rinitis, urticària, anafilaxi, entre d’altres), amb un espectre de gravetat variat i causat per múltiples al·lèrgens. Aquest fet complica el diagnòstic i tractament, elevant els costos sanitaris, socials i familiars i fent imprescindible la figura de l'al·lergòleg com a especialista format per tractar una malaltia sistèmica com és l'al·lèrgia.

Així, la SCAIC (www.scaic.cat) utilitza, com a eina molt important i necessària per a poder desenvolupar millor la seva tasca, la informació que proporciona la Xarxa Aerobiològica de Catalunya. A més, en recomana l’ús als seus pacients per tal de que es mantinguin informats i planifiquin el millor que puguin les seves activitats d’acord amb la evolució d’aquesta informació.

-......................................................................

Declaracions de Jordina Belmonte

Primavera tranquil·la després d'un hivern de récord: Cliqueu

Més pol·len, més contagis de Covid-19: Cliqueu

Declaracions de Joan Bartra:

Diferències entre la Covid-19 i les al·lèrgies; Cliqueu

Efecte barrera de les mascaretes: Cliqueu

Fotografia: Pexels. Engin Akyurt