La regulació de l'oci nocturn, l'escola Ramon Fuster i Can Planas destaquen al debat plenari

L'ordenança que regula els locals nocturns i restaurants de la ciutat, la modificació de planejament urbanístic de l'escola Ramon Fuster amb una nova polèmica amb l'EMD i el segon estudi sobre l'abocador de Can Planas van ser protagonistes del Ple Municipal d'octubre que es va celebrar ahir.

El Ple Municipal aprovava ahir inicialment l’ordenança d’intervenció municipal en espectacles públics i activitats recreatives, posant-se al dia d’acord a la llei vigent. Es tracta d’un document per posar ordre i regular l’activitat de les zones d’oci que ara entra en període d'exposició pública. L'oposició es va abstenir, precisament, per considerar que poden presentar al·legacions en aquest període.

El regidor d'Activitat Econòmica, Santiago Cayuela, indica que una de les principals complexitats de l'ordenança és fer compatible l'activitat de l'oci nocturn i el descans dels veïns. Cayuela manifesta que s'han reservat dues zones de la ciutat, a Polizur i La Bòbila, però que a la Bòbila les restriccions de distàncies i volum d'aforament dels locals són especialment elevades per evitar aquests problemes.

Tots els grups de l'oposició es van abstenir per plantejar propostes en el temps d'exposició pública. Alfons Escoda, portaveu de CiU, indica que l'ordenança ve molt marcada per la normativa de la Generalitat i que ha de complir tres elements: garantia de seguretat i de convivència i dinamització de les activitats de carrer organitzades per entitats.

D'altra banda, Santiago Cayuela va anunicar la creació d'una comissió, amb les associacions de comerciants, que treballi l'elaboració d'una ordenança reguladora dels eixos comercials. ERC va acusar el govern d'una política "immobilista" en relació al comerç local que el govern va negar destacant pròximes activitats com la Setmana del Bolet, la fira de Santa Llúcia o l'enllumenat de Nadal.

Escola Ramon Fuster

El tema més polèmic va ser el de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) a l'escola Ramon Fuster, un punt que ja es va aixecar del plenari de juliol després de les declaracions del president de l'EMD de Bellaterra, Ramon Andreu, sobre possibles il·legalitats en el procés. Andreu reitera que les obres realitzades incompleixen les llicències urbanístiques atorgades però el govern insisteix que la modificació de planejament no té relació amb les llicències i que tots els informes coincideixen en la legalitat d'aquesta tramitació.

La regidora d'Activitat Urbanística, Eulàlia Mimó, insistia que la modificació de planejament urbanístic que es portava a la votació del Ple no té relació amb les llicències i els expedients de disciplina urbanística que s'han obert pels incompliments en la realització de les obres. Mimó remarca que la modificació del PGM té l'acord de l'escola, l'associació de mares i pares d'alumnes, l'Ajuntament i la Generalitat al llarg de tota la tramitació, que és totalment legal i que així ho indiquen tots els informes encarregat.

La regidora indica que és cert que hi ha obres fóra de llicència, però manifesta que "per això s'han obert els expedients de disciplina i en aquest procés alguns dels temes s'han solucionat".

El president de l'EMD, que anuncia la presentació d'un informe jurídic que denuncia aquestes presumptes il·legalitats, insisteix principalment en què hi ha irregularitats en la distància amb el llindar de la parcel·la i en el volum d'edificabilitat, ja que es supera l'alçada que contemplen les llicències.

Des d'ERC, Daniel Mallen feia un repàs cronològic a tot el procés de llicències urbanístiques i expedients de disciplina que s'han realitzat des de la firma del conveni entre l'Ajuntament i la Fundació Collserola, propietària de l'escola, al desembre de 2009. El regidor d'Esquerra remarca que la Fundació ha actuat de mala fe ja que ha fet diverses obres fóra de llicència i criticava que s'hagin obert expedients de disciplina per part de l'Ajuntament que han prescrit en el temps sense que s'hagi aplicat una sanció. Per a Mallen, el tractament d'aquesta qüestió ha estat "incorrecta".

Des de Compromís per Cerdanyola indicaven que la preocupació principal del grup és que l'ampliació de l'escola Ramon Fuster és conseqüència d'un "procés de privatització" de l'escola pública.

El portaveu de CiU es congratulava que s'hagi incorporat al planejament la necessitat d'un estudi de mobilitat que ha d'elaborar l'EMD de Bellaterra, però també insistia, com el govern, en què la modificació del PGM no està relacionada amb el seguiment de les obres ni els expedients de disciplina urbanística oberts per l'Ajuntament.

Santiago Cayuela, portaveu d'ICV/EUiA, també manifestava que tots els informes jurídics que té l'Ajuntament confirmen la legalitat de la modificació del planejament, però també indicava que la gestió dels expedients de disciplina urbanística ha estat incorrecta i cal que s'apliquin les sancions corresponents. No obstant això, insistia que planejament i llicències són expedients diferents.

El portaveu del PP, Manuel Buenaño, per la seva banda, reclamava que la regidoria d'Urbanisme "canviï el xip" perquè hi ha massa lentitud en la tramitació de llicències i assegurava que l'atorgament d'una llicència d'obres menors triga una mitjana de 118 dies. L'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, destacava que un dels reptes de l'Ajuntament és precisament agilitzar els tràmits que realitza l'Administració, i entre ells el de les llicències d'obres o els expedients de disciplina urbanística, perquè "la resposta a la ciutadania ha de ser més ràpida".

Finalment la modificació es va aprovar amb el suport dels dos grups de govern i de CiU, l'oposició de PP, Compromís i ERC i l'abstenció de la regidora no adscrita.

D'altra banda, Ramon Andreu va desvetllar que l'informe jurídic elaborat per l'Ajuntament després del Ple Municipal de juliol l'acusa d'injúries, calúmnies i coaccions contra els regidors i reclamava que l'alcadessa de Cerdanyola presenti denuncia davant Fiscalia en compliment de la normativa o que s'encarregui un nou informe que desestimi l'anterior. Carme Carmona manifesta que la presentació o no de denúncia és una decisió individual de cada regidor.

Personal

Temes de personal també es van tractar al Ple amb debat al Consistori. L'eliminació de cinc places de professors de l'Escola Municipal de Música Aulos va comportar crítiques per part d'ERC i Compromís, mentre el govern argumentava la falta de matriculació per explicar les baixes i destacava la necessitat d'actuar amb responsabilitat. La regidora de Recursos Humans, Montserrat Montiel, indica que "mantenir un servei suposa, de vegades, prendre decisions doloroses" per "fer sostenible l'escola ".

Carles Escolà, de Compromís, indica que la baixa de places consolida la reducció de plantilla i suposa una greu agressió a l'Escola Municipal de Música, i Helena Solà, d'ERC, que suposa una nova retallada "pròpia de la dreta".

Una altra qüestió sobre personal, va ser el canvi al conveni col·lectiu del personal per adaptar els complements per baixes a la nova normativa impulsada pel govern Central. La regidora de Recursos Humans indicava que l'acord era consensuat amb els sindicats respectant els límits màxims que permet la nova llei, mentre des de Compromís s'abstenien "per respecte" a les seccions sindicals de l'Ajuntament però fent una crida a que "no es negociïn retallades perquè cal conflicte social" i no una estratègica sindical de concertació.

Can Planas

El nou estudi sobre l'abocador de Can Planas presentat aquesta setmana era tema destacat del torn de precs i preguntes i del plenillo ciutadà. La plataforma Cerdanyola sense abocadors considera l'informe "només un Pla de gestió dels gasos" de l'abocador que és positiu "però al que ja estaven obligats els propietaris i l'Administració". Membres del col.lectiu van protestar al ple desplegant cartells amb lemes com "Can Planas, ciudad de vacaciones" o "Can Planas és sól contaminat".

Tots els grups municipals van manifestar la necessitat d'estudiar en profunditat l'estudi.

Des del PSC, Francisco Ortiz, indica que la primera opinió sobre l'estudi és positiva perquè és "tranquil·litzadora" ja que no contempla riscos per a la salut de les persones, "que és la prioritat". Ortiz indica que l'estudi l'han fet científics de prestigi i que per contra la seva opinió cal presentar altres informes científics. L'alcaldessa de la ciutat manifesta que en tot cas el planejament urbanístic s'haurà de canviar perquè el que està en vigent actualment contempla "que es pot construir on no toca".

Santiago Cayuela, d'ICV/EUiA, indica que contrastaran l'estudi amb altres especialistes i que dialogaran amb la plataforma per compartir anàlisis. Des d'Iniciativa, consideren que cal aconseguir que l'Ajuntament mantingui el seu pes en la decisió sobre el planejament urbanístic perquè "les noves llei omnibus permeten que la Generalitat decideixi unilateralment".

Mònica Álvarez, regidora del PP, mostrava una "decepció" en el primer anàlisi de l'estudi "perquè no respon a les finalitats amb què es va encarregar, mentre el portaveu del grup considerava que dir que és un segon estudi "cal posar-ho entre cometes".

Per a CiU, l'estudi s'ha d'analitzar i s'han de sumar els seus resultats als que va donar l'informe de la consultora IDOM al 2008. Alfons Escoda, portaveu del grup, manifesta que l'estudi demostra la necessitat de canviar el planejament vigent.

Carles Escolà, de Compromís, considera que l'estudi havia de ser sobre solucions i que s'ha fet un informe de recomanació de formes de gestió d'un abocador incontrolat. Escolà insistia que l'estudi s'havia adjudicat a l'equip investigador "de forma il·legal".

La portaveu d'ERC, Helena Solà, mostrava la seva sorpresa per alguns dels resultats de l'estudi, especialment que es determini que l'aigua de pluja que entra al vas de l'abocador surti sense presentar toxicitat. Solà insisteix que ERC es contrària a fer pisos al Centre Direccional per considerar que la ciutat no ha de créixer més.

PAH

Una altra plataforma ciutadana, la d'Afectats per la Hipoteca, va intervenir per denunciar la dramàtica situació que viuen moltes famílies de Cerdanyola diàriament i reclamar que els regidors actuïn amb fermesa. Javier Padilla insistia "no se'ns ha fet cas i reclamem perquè veiem el patiment" de la ciutadania.

La PAH reclama una reunió entre l'Ajuntament i els bancs per tractar sobre lloguers socials de pisos propietat de les entitats financeres i participar-hi. L'alcaldessa de Cerdanyola es va mostrar d'acord en fer aquesta reunió. Carme Carmona insisteix que l'Ajuntament ha impulsat mesures de suport als afectats per la hipoteca des de diversos àmbits com serveis socials, servei d'ocupació o l'oficina mancomunada d'atenció hipotecària, entre d'altres.

Representants de les AMPES d'escoles-bressol municipals també van participar per insistir en la necessitat de millorar la tarifació social i la forma de comunicar aquest nou sistema als usuaris de les escoles.