La segregació escolar es redueix per dotzè any consecutiu, però continua sent molt alta

El curs 2013-14, Cerdanyola era el segon municipi de Catalunya amb més segregació escolar. Les últimes dades disponibles indiquen que la ciutat ha baixat fins el lloc 23 d'aquest llistat després de 12 anys de millora consecutius, cosa que per al regidor d'Educació apunta "un bon camí" tot i subratllar també que la segregació continua sent molt alta.

L'infome Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya 2020 de la Fundació Jaume Bofill indica que a Cerdanyola hi havia el curs 2018-19 -les últimes dades disponibles- un nivell de segregació de 0'41 a Educació Primària i de 0'22 a Secundària, Aquestes dades indiquen que 4 de cada 10 alumnes de Primària i 2 de cada 10 de Secundària de Cerdanyola haurien de canviar de centre per millorar aquesta situació de desequilibri. 

El regidor d'Educació, David González, destaca com a bona notícia "la millora en la distribució equitativa" als centres educatius de la ciutat ja que Cerdanyola és el municipi de Catalunya amb una "millora més gran" a Primària, del 0'18, i el tercer a Secundària, del 0'22.  El regidor apunta que és cert que Cerdanyola, "com la immensa majoria de poblacions metropolitanes", es troba entre les 42 localitats amb una segregació molt alta per raó d'origen, però apunta que "l'informe assenyala que Cerdanyola està en el bon camí ja que és un dels 18 municipis amb 12 anys consecutius de millora", baixant del 2 al 23 en el llistat de poblacions amb major segregació escolar.

Les dades de l'informe

Cerdanyola continua patint una segregació escolar molt alta, segons apunta l'informe Estat i evolució de la segregació escolar a Catalunya 2020 que ha publicat la Fundació Jaume Bofill, tot i haver reduït aquests nivells de forma sensible en els últims anys. La ciutat presenta un nivell de 0'41 a Primària i de 0'22 a Secundària, cosa que la situa en la franja dels municipis amb segregació molt alta, aquells que tenen nivells de segregació per sobre de 0,30 a Primària i 0,20 Secundària (la mitjana dels municipis de més de 10.000 habitants). L'informe de la Fundació Jaume Bofill apunta que "aquesta situació indica que hi ha deficiències greus als mecanismes d’escolarització i que, o bé no s’està implementant cap mesura política per millorar-los, o bé els esforços realitzats no són suficients".

No obstant això, les dades dels últims anys apunten que la segregació s'ha reduït un 0'18 a Primària i un 0'13 a Secundària entre els cursos 2013-14 i 2018-19 i s'ha baixat del segon lloc d'aquest llistat, darrera Terrassa que segueix sent la població amb més segregació escolar, al lloc número 23.  Aquesta evolució permet que Cerdanyola no aparegui en el llistat de l'estudi sobre els 51 municipis "amb risc greu de tenir nivells alts de segregació escolar als pròxims anys si no assumeixin mesures urgents i contundents". Això es veu especialment a l'ESO, on Cerdanyola ha passat del 0'47 al curs 2006-07 al 0'22 al 2018-19.

Què és la segregació escolar?

L'informe descriu la segregació escolar com la distribució desigual de l’alumnat entre els centres educatius d’un territori. Els desequilibris provoquen "que hi hagi una concentració d’alumnat vulnerable en alguns centres educatius (generalment de titularitat pública, però també concertats) i que, a més, la vulnerabilitat d’aquests centres sigui major que la del seu entorn". És, per tant, una xarxa escolar segregada aquella que tendeix a concentrar alumnat vulnerable en determinats centres escolars.

D'acord a aquest informe, la segregació continua sent "un fenomen més fort a Primària que a Secundària" i apunten com a explicació d'això "que a la segona etapa hi ha un factor corrector que és el menor nombre de centres educatius i el sistema d’adscripcions entre centres que forcen la barreja d’alumnes de diferents escoles". Per a la Fuundació Jaume Bofill, "l’adscripció pot ser una eina clau per orientar l’alumnat cap a centres menys desitjats o per canviar la percepció que hi ha d’un centre vulnerable".