La UAB comprova l’eficàcia d’una vacuna anticonceptiva per controlar els senglars en zona urbana

La immunocontracepció amb la vacuna Gonacon és eficaç en totes les femelles de senglar i sobretot entre els animals joves, en què la inhibició reproductiva podria ser permanent. La vacuna podria ser així una mesura complementària per ajudar a controlar la presència d’aquests animals en zones urbanes.

Així ho indiquen investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que han fet un projecte pilot per controlar la fertilitat de senglars de vida lliure en zones urbanes i periurbanes mitjançant un tractament d’immunocontracepció.  El projecte ha avaluat els efectes de la vacuna Gonacon en senglars i la transitorietat d’aquests efectes. El mecanisme d’acció de la vacuna és la creació d’anticossos enfront l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers.

El projecte l’han dut a terme des del finals del 2017 en les àrees de quatre municipis, Terrassa, Matadepera i Vacarisses -amb límits amb el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac- i Sant Cugat del Vallès, -amb el Parc de Collserola-. D’un total de 219 animals del projecte, es van vacunar 192 exemplars, dels quals es van poder recuperar 56 animals (34 femelles i 22 mascles) un total de 154 cops al llarg de l’estudi. En els mascles joves va tenir també major efectivitat.

Manel López Béjar, investigador del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB que lidera el projecte, explica que aquesta iniciativa ha permès confirmar l’eficàcia de la vacuna Gonacon per inhibir la reproducció dels senglars. López Béjar subratlla que la vacuna pot tenir efectes permanents en els senglars joves, però en el cas dels animals adults caldria revacunar-los perquè fos més efectiva. En aquest sentit, el projecte, amb el suport de la Diputació de Barcelona, principal institució promotora,  inicia l’any vinent una nova fase per avaluar si l’esterilitat és reversible o permanent en els exemplars joves abans d’entrar en la pubertat i estudiar com pot afectar el seu creixement i comportament.

L’eficàcia de la vacuna, assenyala l’investigador, comportaria també menys agressivitat i menys ocupació d’espais i mobilitat per part dels animals. De fet, en un sondeig realitzat en un dels municipis col·laboradors del projecte es va constatar que la intensificació del tractament en nucli urbà i periurbà permet reduir el nombre de conflictes i la sinistralitat.

López Béjar, però, assenyala que la vacunació només pot ser una mesura complementària i que és imprescindible la conscienciació ciutadana i un disseny dels equipaments urbans adeqaut per dificultar l’accés dels senglars al aliments i les fonts d’aigua en zona urbana.

Alternativa a les batudes

Les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L’objectiu del mateix respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció del senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d’incidències i millorar la convivència amb l’espècie.

Les xarxes anaven plenes del passeig d'un senglars pel centre de Cerdanyola fa només uns dies 

El diputat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals, Josep Tarin, destaca que el projecte es va encarregar davant la necessitat de trobar alternatives per millorar el control d’aquests animals, que considera una plaga, davant l’eficàcia insuficient del mecanisme habitual de les batudes de caça.

L’administració d’aquesta vacuna no representa cap risc en relació al consum de carn de senglar. La metodologia proposada és similar a la que s’està utilitzant a Austràlia i Nova Zelanda des de fa més d’una dècada en porc destinat al consum humà.