La UAB demostra que un fàrmac per a un tipus de càncer podria millorar els símptomes després d’un ictus cerebral

Un estudi de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc UAB) demostra en models animals els beneficis del vorinostat després d’un ictus cerebral. El fàrmac, que està aprovat per a l'ús en humans en un tipus de limfoma cutani, atenuaria les lesions cerebrals i promouria la recuperació del teixit.

L'ictus isquèmic és la segona causa de mort a tot el món i es produeix quan el flux sanguini no pot arribar al cervell degut a una obstrucció. Durant un moment més o menys llarg el cervell no rep oxigen i això provoca danys i deteriorament funcional. La hipertensió és el factor de risc modificable més freqüent d'ictus i s'associa amb recuperacions pitjors.

Fonts de l’Autònoma destaquen que, actualment, només hi ha un tractament farmacològic per atenuar els efectes de l’ictus, però no tots els pacients se’n poden beneficiar i, a més, està associat a alguns efectes adversos importants. Amb aquesta recerca, investigadors de l'INc UAB han demostrat que el vorinostat (àcid suberoilanilida hidroxàmic) té un gran potencial a l’hora de tractar les lesions cerebrals que se’n deriven.

Aquest fàrmac, que s’utilitza en el tractament d’un tipus de limfoma cutani, inhibeix les deacetilases d’histones, uns enzims que regulen l'expressió gènica a partir de modificar els nivells d’acetilació d’un grup de proteïnes anomenades histones.

En un article publicat a la revista Biomedicine and Pharmacotherapy, el grup de recerca demostra en un model d’ictus en rates hipertenses molt proper a la situació clínica, com l'ús d'aquest fàrmac fa que els animals millorin els dèficits neurològics, que es redueixi el seu dany cerebral i s’atenuï la resposta inflamatòria, entre altres efectes.

Andrea Díaz, investigadora de la UAB i del Centro de Investigación Biomédica en Red Sobre Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED), manifesta que van veure que “tan sols amb una única dosi de fàrmac, aplicat durant el període de reperfusió, s’aconseguien prevenir múltiples factors associats a la patologia de l’ictus”. Per a Díaz, això obre camí a la recerca amb aquest tipus de tractament “més enllà de la fase preclínica”.

A més, els investigadors demostren que el tractament protegeix no només al cervell, sinó també als vasos que l'envolten, i ho fa fins i tot passades unes hores després de l’ictus.

El coordinador de l’estudi, Francesc Jiménez-Altayó, destaca la “necessitat clínica urgent” de fàrmacs per tractar l'ictus isquèmic agut i recorda que el vorinostat està aprovat per a ús humà. Per a Jiménez-Altayó, aquestes troballes han d’incentivar “l’abordatge de més investigacions preclíniques que n'avaluïn, per exemple, l'efecte en femelles i animals vells, en models animals amb altres comorbiditats comunes d'ictus com la diabetis, els efectes a llarg termini, etc”. Per a l’investigador,  membre del departament de Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia de la UAB i de l’Àrea de malalties cardiovasculars del Centro de Investigación Biomédica en Red (CIBERCV), això “obriria el camí al disseny correcte d'assaigs clínics futurs que en provin l'eficàcia i seguretat en pacients que han patit un ictus”.