La UAB desenvolupa la primera plataforma basada en sensors per monitoritzar el benestar dels animals de granja

El projecte europeu Clearfarm, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha desenvolupat i validat la primera plataforma digital de monitoratge del benestar animal que integra, analitza i mostra la informació recollida per diversos sensors instal·lats a les granges.

L'eina resultant permet als consumidors i agricultors prendre decisions informades sobre la compra d'aliments d'origen animal i la cura dels animals en diferents etapes de la seva vida.

La presentació de la plataforma prototip té lloc avui en la conferència final del projecte a Brussel·les, que aplega 200 representants de diferents sectors de la producció animal de tota Europa, amb el títol «Animal Welfare at the Heart of the Food Chain in Europe. Digital innovation for a sustainable transition».

Pionera i multifuncional

ClearFarm proposa utilitzar la tecnologia de ramaderia de precisió i integrar dades basades en animals per millorar el benestar animal al llarg de la cadena de producció. A través de diferents sensors col·locats tant a les granges com als animals, controla una àmplia gamma de variables relacionades amb el comportament dels animals, la seva salut física i mental, l’impacte ambiental i la productivitat. La plataforma recull aquestes dades i, mitjançant un algoritme, proporciona una informació fàcil d'entendre sobre el benestar dels animals adaptada a cada públic. D’una banda, els ramaders poden veure, a través d’un web, la informació actualitzada sobre l’estat dels animals, amb èmfasi en els senyals d’alerta que poden ajudar-los a anticipar-se als problemes i fer un canvi o millora. De l’altra, els consumidors poden conèixer la història de benestar del producte carni que comprin escanejant, per exemple, un codi QR de l’etiqueta que els dirigeix a un web amb la informació.

Xavier Manteca, catedràtic del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB i coordinador de ClearFarm, explica que amb aquesta plataforma es vol contribuir a “una producció més sostenible del bestiar lleter i porcí, els dos sistemes ramaders amb més producció a Europa, i més respectuosa amb el benestar dels animals”.
La plataforma s'ha validat en granges de llet i el seu desenvolupament ha permès avançar en la comprensió de la tecnologia necessària per a la gestió del benestar dels porcs. Segons Manteca, els resultats facilitaran el disseny de sensors fiables i adaptats a les diferents etapes de la producció porcina.

ClearFarm és fruit de quatre anys de recerca entre la UAB, les universitats de Múrcia (Espanya), Wageningen (Països Baixos), Milà (Itàlia), Aarhus (Dinamarca) i el Natural Resources Institute Finland (Luke, Finlàndia). Amb un pressupost de 6,5 M €, hi han participat científics de diverses disciplines: benestar animal, tecnologia de computació i sensors, sociologia i aspectes ambientals, que han treballat amb  reguladors, consumidors, productors, responsables polítics i altres parts interessades rellevants.

Moment crucial per a la ramaderia d’Europa

La nova plataforma arriba en un moment crucial per a la ramaderia del continent, amb la mobilització de diversos sectors socials i econòmics a favor d'una revisió de l'actual legislació europea sobre el benestar animal.

Mantexa considera que els ciutadans europeus estan “cada vegada més preocupats pel benestar animal i la UE ha respost a aquesta demanda social a través de la legislació”. Per al catedràtic, ClearFarm ha integrat una solució que respon a la “necessitat d'una bona avaluació del benestar animal amb les oportunitats que ofereixen les tecnologies ramaderes de precisió, posant l'accent en el vincle entre benestar animal i sostenibilitat i eficiència ambiental".

Demostració pràctica

La conferència final del projecte comprèn una demostració pràctica de la plataforma dissenyada per familiaritzar el públic amb el potencial del sistema ClearFarm, a càrrec dels líders de les diferents fases del treball: Xavier Manteca, de la UAB, Elisabetta Canali, de la Universitat de Milà, i Eddie Bokkers, de la Universitat de Wageningen (WUR), així com Joan Serra, de la UAB, Paul Ingenbleek, de la WUR, i Jarkko Niemi, de l'Institut de Recursos Naturals de Finlàndia (Luke), per descriure el procés de desenvolupament i els detalls de funcionament de la plataforma.