La UAB documenta el viatge d’un llop des d’Alemanya a Catalunya, la dispersió més llarga mai provada

Es tracta d’un exemplar de Canis lupus que ha fet 1.240 quilòmetres des de Nordhorn (Alemanya), on va néixer el 2020, fins a Vilaller (Alta Ribagorça) el febrer de 2023, passant per França el 2022. La comparativa de mostres en laboratoris genètics, entre els quals el del Servei Veterinari de Genètica Molecular de la UAB, ha permès conèixer el recorregut de l'individu.

Fonts de la UAB destaquen que la cooperació entre Alemanya, Franca i Catalunya ha permès documentar a Europa “un dels moviments de dispersió més llargs fets mai al mon per un llop (Canis lupus)”, gràcies al seguiment que es fa de l’espècie sobre el terreny i també a la col·laboració entre laboratoris genètics dels tres territoris.

En concret, el seguiment del llop mitjançant genètica molecular implementat a Alemanya, França i Catalunya, així com la col·laboració científica entre tres laboratoris, entre ells el del Servei Veterinari de Genètica Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha permès descobrir que un individu de llopha recorregut 1.240 km entre el lloc del seu naixement a prop de Nordhorn (Alamanya) l'any 2020 i el municipi de Vilaller (Alta Ribagorça), on se l’ha detectat per darrer cop el febrer de 2023, a través de França el maig de 2022.

Aquest és l'esdeveniment de dispersió més gran d'un llop gris que s'hagi documentat mai a tot el món. Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s’havien registrat implicaven 1.092 km entre Noruega i Finlàndia (Wabakken et al., 2007), 880 km entre Alemanya i Bielorússia el 2009 (Reinhardt und Kluth, 2016) i 829 km entre Suïssa i Eslovàquia el 2022-2023 (KORA).

La troballa sorgeix arran de la localització fa un any d’una femta trobada pel Grup Especial Caní (GEK9) d’Agents Rurals en el marc del seguiment del llop que duu a terme el Cos operatiu i que coordina l’agent Gabriel Lampreave, conjuntament amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

En concret els excrements de llop es van detectar el 13 de febrer de 2023 a l’Alta Ribagorça gràcies a la utilització de gossos especialment ensinistrats del Grup Especial Caní (GEK9) per identificar femtes de grans carnívors.

En aquesta zona hi ha un mascle identificat des del 2021 però les fotografies automàtiques durant l'hivern 2022-2023 van aportar elements que feien sospitar la presència d’un possible segon exemplar. L’anàlisi genètica d’una mostra realitzada pel laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va indicar un llinatge “w1” referit a la població de llops d'Europa central i oriental, que va ser el primer cas de detecció d'aquest tipus a Espanya.

En el marc d'una llarga col·laboració entre França i Catalunya en matèria de seguiment del llop, es va enviar una mostra per a l'anàlisi al laboratori francès Antagene, que va confirmar la coincidència amb un individu ja localitzat anteriorment a la regió de Borgonya, a l’est de França. En concret, es tractava de l’individu anomenat pels científics GW1909m, que també havia estat anteriorment localitzat a Alemanya.

Des de febrer de 2023 no s’ha tornat- a localitzar cap evidència de la presència d’aquest individu a l’Alta Ribagorça.

La capacitat de dispersió del llop

Els llops (Canis lupus) s'estan estenent per Europa gràcies a una estricta protecció legal des de finals dels anys 70. La recolonització de noves àrees s’ha produït des d'Itàlia fins als Alps i també des del centre d'Europa fins a les planes d'Alemanya o l'oest de Polònia.

L'espècie és coneguda per la seva plasticitat de comportament i la seva capacitat de dispersió a llarga distància, que pot estendre's per centenars de quilòmetres. El llop GW1909m és un exemple de la plasticitat de comportament i la capacitat física d'aquest gran cànid salvatge.

El seu viatge és especialment impressionant si es té en compte que l'animal no va viatjar per grans zones salvatges, sinó que es va dispersar a una distància tan llarga pels paisatges antròpics o antropitzats d'Europa occidental.

Tot i que encara es desconeix el destí actual del GW1909m, cal veure si les anàlisis genètiques futures poden tornar a detectar aquest animal, o fins i tot la seva descendència.

Les poblacions de llops ibèrics, italians i centrals encara es troben d'alguna manera aïllades a part d'alguns casos de dispersió documentats. Els esdeveniments de reproducció entre aquests tres llinatges genètics de llops mai s'han registrat fins ara, i els científics estarien d'acord que aquests esdeveniments de dispersió a llarga distància són importants per connectar poblacions de llops llunyanes i prevenir l'aïllament genètic i la consanguinitat.

El seguiment del llop a Catalunya

Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a inicis del segle XX. A partir de l’any 2003, es van començar a fer-ne les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Vint anys després a Catalunya no hi ha una població reproductora establerta de llops, tot i que hi ha presència d’individus aïllats, que són animals que provenen de la dispersió natural de la població de llops present a França; per tant, tots ells d’origen italoalpí.

Actualment hi ha quatre exemplars de llop identificats genèticament a Catalunya, tots mascles; els darrers 5 anys no s’hi ha detectat cap femella i, per tant, cap evidència de reproducció. La gestió del llop en el territori català, l’executa la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acci ó Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mentre que el Cos d’Agents Rurals, del Departament d’Interior, duu a terme i coordina les accions de seguiment sobre el terreny.