La UAB estudia la incertesa en la tria d'estudis a l'adolescència

Un estudi de la UAB mostra que més de la meitat de les eleccions vocacionals explícites dels adolescents a l’hora de triar estudis no coincideixen amb les seves preferències implícites.

En un estudi publicat a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, els investigadors Ramon Cladellas i Antoni Castelló, del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), han aconseguit mesurar de manera independent els interessos vocacionals implícits dels explícits en joves adolescents.

Ho han fet a partir d’un conjunt d’eines informàtiques que han desenvolupat i validat amb un grup d’experts en diversos àmbits de coneixement i que posteriorment han experimentat en 300 estudiants de 4rt. de l’ESO (155 nois i 149 noies) de l’àrea de Barcelona.  

55% de les eleccions explícites no coincideixen amb els interessos implícits

Els resultats van mostrar que un 55% de les eleccions explícites dels adolescents a l’hora de triar estudis no coincidien amb els seus interessos implícits. A més, el percentatge de joves en què es va donar una coincidència total va ser del 25%, en el 40% hi va haver una coincidència parcial i en gairebé un 35% no hi va haver cap coincidència.  

Els investigadors consideren que l'adolescència és un període en què els joves encara no es coneixen gaire a si mateixos. Això fa que algunes decisions, com les relatives a l'elecció vocacional, siguin complicades de prendre i puguin tenir repercussions emocionals i de salut mental a llarg de la vida.  

Ramon Cladellas explica que molts dels tests o qüestionaris que es fan servir per a l’orientació vocacional són molt evidents en el seu objectiu de triar un treball o una carrera i apunta que “això, conscientment o no, pot animar els joves a ometre les seves veritables preferències -de les quals poden tenir poca consciència- i a ajustar la seva resposta a allò que és presumiblement desitjable o socialment ben valorat”.

Per a un altre dels investigadors, Antoni Castelló,  aquesta manca de coherència “suggereix que els factors externs tenen una forta influència en les eleccions explícites i que les veritables preferències no es tenen en compte en molts casos”.  Castellò considera per això que les mesures tradicionals declaratives no poden ser considerades una bona forma de valorar els interessos implícits.

L’estudi també va investigar la indecisió dels joves a l’hora de fer la tria. Només un 4% dels casos va mostrar indecisió completa, però un 30% dels adolescents no indecisos no va incloure els seus interessos implícits en les seves eleccions manifestes. 

Nova proposta metodològica d’orientació vocacional 

L’aplicació principal del conjunt d’eines que els investigadors van dissenyar per a l’estudi és el PrUnAs (Preferences Unobtrusive Assessment), un programa que permet identificar els interessos implícits i mesurar variables gairebé impossibles de mesurar amb els enfocaments tradicionals declaratius. Semblant a un portal d’internet, està basat en 30 temes específics i no en estudis, pels quals els estudiants naveguen durant 20 minuts. No inclou respostes opcionals, per tant, no es pot intuir el que s’està mesurant. Això afavoreix la detecció dels veritables interessos i dificulta el falsejament de la informació. El programa registra diferents paràmetres del procés de navegació i d’accés a la informació, como ara el temps i ritme d’exploració, i considera d’interès aquells àmbits que són explorats almenys durant 3 minuts. L’estudi de les dades permet als investigadors analitzar i donar significat al comportament de cada usuari.