Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Societat

  • Portada
  • Societat
  • La UAB genera un nou model animal per estudiar la malaltia de Parkinson abans qu...
La UAB genera un nou model animal per estudiar la malaltia de Parkinson abans que aparegui la neurodegeneració Gràfic il·lustratiu de l'estudi que proposa C. elegans Rac1/CED10 com a model per a estudiar els estadis inicials del Parkinson. Autora: Amanda Muñoz.

La UAB genera un nou model animal per estudiar la malaltia de Parkinson abans que aparegui la neurodegeneració

5 de març de 2024 a les 8:46

Un equip de recerca liderat per l’Institut de Neurociències de la UAB ha generat i validat un nou model animal que permetrà estudiar estadis molt inicials de la malaltia de Parkinson i els mecanismes moleculars previs a la mort neuronal. Aquest model pot ser una eina essencial per elaborar futures teràpies dirigides a frenar la pèrdua de l’estructura i funció neuronals característiques de la malaltia.

Segons indiquen des de la UAB en aquests estadis inicials de la malaltia de Parkinson  que poden ser estudiats gràcies a aquest model, basat en el cuc Caenorhabditis elegans, encara no apareixen símptomes motors, els més evidents en la malaltia. Aquests símptomes apareixen quan el Parkinson fa anys que es desenvolupa i el dany cerebral no es pot revertir. Per això, subratllen fonts de la UAB, conèixer el desenvolupament de la malaltia en les etapes primerenques pot ser de gran ajuda a l’hora de fer-ne un diagnòstic precoç i buscar tractaments que puguin frenar la neurodegeneració a temps.

L’estudi publicat a la revista Progress in Neurobiology ha estat coordinat per la Dra. Esther Dalfó, investigadora de l’INc-UAB i recorda que els models animals disponibles fins ara no faciliten l’estudi de la malaltia de Parkinson en els estadis pre-clínics, per la seva complexitat i llarg cicle vital. Ara, aquest equip de recerca liderat per l’INc-UAB ha presentat un nou model que permet investigar els símptomes no motors en els estadis més inicials de la malaltia i han pogut detectar el període vital en què comença la patologia i seguir el procés d’acumulació de la proteïna que la provoca.

Les persones amb Parkinson presenten inicialment símptomes no motors, seguits de símptomes motors, regulats, respectivament, pels neurotransmissors GABA i la dopamina. Ambdues simptomatologies van lligades a l’acumulació de la proteïna alfa-sinucleïna al sistema nerviós, que provoca la mort de les neurones, sobretot de les que secreten dopamina (dopaminèrgiques). A més de l’acumulació anormal d’aquesta proteïna i d’altres, els pacients també acumulen greixos en diverses àrees del sistema nerviós, tot i que encara no es coneix exactament el paper que poden tenir en la progressió de la malaltia.

L’equip investigador ha demostrat que el nou model animal presenta símptomes no motors molt inicials que depenen dels neurotransmissors GABA, i ha corroborat la hipòtesi que el metabolisme dels lípids té un paper essencial en el desenvolupament de la malaltia.

La Dra Amanda Muñoz-Juan de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i primera autora de l’article, destaca que el Caenorhabditis elegans “serà útil per investigar els canvis en les proporcions de lípids per al diagnòstic precoç de la malaltia de Parkinson, així com els símptomes primerencs gabaèrgics”. Per a Muñoz-Juan, ambdós aspectes són anteriors a la mort de les neurones dopaminèrgiques i, per tant, “estudiar-los permetrà investigar els mecanismes moleculars previs a la neurodegeneració”.

Un cuc important per a la recerca neurocientífica

Caenorhabditis elegans és un organisme model important per a la recerca neurocientífica. Moltes molècules implicades en la senyalització neuronal i el metabolisme d’aquest nematode són iguals en els humans i els models experimentals han permès predir resultats per a malalties humanes.

La la Dra. Dalfó explica que C. elegans és ideal per fer estudis de neurodegeneració, perquè té un temps de vida curt, de 15 a 20 dies. Segons Dalfó, “això fa que no sigui costós fer un seguiment de tot el procés i, alhora, el seu sistema nerviós és tan senzill -només té 302 neurones, de les quals 8 són dopaminèrgiques i 26 gabaèrgiques- que ens permet seguir tots els canvis que hi tenen lloc”.

La investigadora manifesta que el nou model generat “obre una finestra a la recerca de les etapes primerenques de la malaltia de Parkinson i altres sinucleinopaties abans d’arribar a la mort neuronal, i permetrà investigar fàrmacs que puguin ajudar a aturar la malaltia abans que sigui massa tard”.