La UAB i el Centre de Microelectrònica investiguen la creació d'una mà biònica

Un grup d’investigadors de la Univeritat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM) –també instal.lat al campus de Cerdanyola- participen en la realització d’un projecte de ma biònica. El projecte Cyberhand, en el que prenen part també quatre centres de recerca d'Itàlia, Alemanya i Dinamarca, persegueix que les persones que han sofert l'amputació d'una mà puguin utilitzar una pròtesi biònica quasi idèntica a una mà real i que provocarà a l’usuari les mateixes sensacions de tacte, pressió i temperatura que una mà real.
Segons indiquen des de la UAB, la pròtesi en què treballen els científics es mourà amb precisió obeint els estímuls nerviosos de la persona que la porti, i li transmetrà les sensacions com si fos la mà autèntica. El resultat podrà beneficiar a les més de 50.000 persones que cada any pateixen l'amputació d'una mà a Europa.
L'ús d'aquesta mà cibernètica requerirà la implantació d'un xip en contacte amb les fibres nervioses que connectaven el sistema nerviós amb la mà de la persona. Aquest xip interpretarà les intencions de l'usuari mitjançant el processament dels senyals bioelèctrics de les neurones i transmetrà amb precisió les ordres del moviment a la mà artificial. Al mateix temps, la pròtesi recollirà dades de contacte, pressió i temperatura de manera similar a com ho fa el tacte d'una mà real i les transmetrà al xip per tal que siguin enviades al cervell a través de les connexions amb els nervis. D'aquesta manera, la persona sentirà la mà cibernètica com si fos la seva autèntica mà.
Els investigadors de la UAB consideren que la nova pròtesi que preparen els investigadors del projecte Cyberhand millorarà de forma clara les que actualment s'utilitzen i es pot convertir en una alternativa molt interessant al trasplantament. Actualment entre un 30 percent i un 50 percent de les persones amputades no utilitzen les pròtesis perquè ofereixen un control molt pobre dels moviments, no reben cap sensació i la percepció general és molt poc natural.
Els investigadors del Grup de Recerca en Neuroplasticitat i Regeneració Nerviosa del Departament de Biologia Cel.lular, de Fisiologia i d’Immunologia de la UAB, dirigits pel professor Xavier Navarro, participaran en el projecte amb la posta a punt i el test amb animals de la tècnica que farà possible l'intercanvi d'informació entre els nervis i el xip, per tal de rebre estímuls de la mà i subministrar-li ordres. D'altra banda, els científics del Centre Nacional de Microelectrònica del CSIC, dirigits per Maria Teresa Osés, desenvoluparan els circuits integrats del xip i posaran a punt els sistemes que permetran la comunicació a distància, sense fils, entre el xip (situat a l'avantbraç) i la pròtesi.
El projecte, que s'emmarca en el programa Information Society Technologies de la Unió Europea, finalitzarà d'aquí a tres anys amb la presentació de la pròtesi en funcionament.