La UAB inaugura el curs del retorn al campus reivindicant un millor finançament

El rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente, ha qualificat el nou curs acadèmic com el “del retorn al campus” durant l’acte institucional d’inauguració del curs 2021-22 en què la directora del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Elvira Dyangani Ose, ha pronunciat una lliçó magistral sobre "una nova noció de museu" basat "en les experiències i en els afectes". Totes les institucions coincideixen en la necessitat d'un millor finançament universitari.

Javier Lafuente, en la seva primera obertura de curs acadèmic com a rector, subratlla la capacitat d’adaptació de la comunitat universitària “a les dificultats imposades per una situació incerta”, tot posat en valor la responsabilitat mostrada per alumnat, professorat i personal d'administració i serveis com "cabdal per superar una situació de gran complexitat". No obstant això, el rector de la UAB creu que la situació sanitària permet començar el curs a l’Autònoma amb una tornada a la presencialitat que qualifica de  “ desitjada i necessària”. Tot i això, Lafuente fa una crida a "continuar extremant les precaucions" i a que es vacunin les persones que encara no ho han fet.

El rector considera que "la docència a distància mai no podrà substituir l'experiència a les aules" ni "reemplaçar el contacte, el diàleg i la interacció" entre els membres de la comunitat universitària. Segons Lafuente, "les persones continuaran sent l'eix fonamental de l'acció de l'equip de govern" i, entre els objectius marcats, ha destacat aspectes com la formació integral de l'alumnat, l'atracció i retenció de talent o la transformació digital i la transparència en la gestió.

Pel que fa a la política institucional, el rector ha valorat molt positivament la recuperació d’una conselleria de Recerca i Universitats a la Generalitat perquè creu que permet una "interlocució adequada", tot i que ha reivindicat també que, "per avançar, és fonamental que les universitats disposem, amb urgència, d'un nou model de finançament just i equitatiu que reflecteixi de forma clara les diferents necessitats i singularitats de les universitats públiques catalanes". Javier Lafuente insisteix en la necessitat de finançar adequadament la recerca -que qualifica de "motor d'una gran universitat"- i d'aconseguir que les taxes universitàries “no siguin un obstacle per a l'accés a l'educació superior”.

El rector de la UAB remarca la importància de la interacció de  l’Autònoma amb l'entorn territorial i qualifica d’”experiències exitoses" iniciatives com el HUB B30 o la xarxa de living labs . D’altra banda, Lafuente critica els "greus fets" derivats del macrobolletot al campus del 18 de setembre passat per afirmar que la UAB intensificarà "els mecanismes de col·laboració amb els organismes competents per evitar, en la mesura del possible, que es produeixin fets semblants en el futur" perquè la universitat "és i ha de seguir sent un exemple de convivència i de respecte".

Aposta de la consellera per un millor sistema de finançament

Per la seva banda, la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Gemma Geis, aposta “per un sistema de finançament millor" per al sistema universitari dins del marc del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement i per la necessitat de potenciar aspectes com les infraestructures científiques, la docència i la transferència. Geis s’ha congratulat de la recuperació de la Conselleria d’Universitats i Recerca i subratlla que un dels seus objectius és forjar el departament  perquè mai més es pugui dubtar de la necessitat d’aquesta conselleria.

Per a Geis, és important "fer polítiques amb la joventut" i ha reivindicat en aquest sentit el paper de la universitat. La consellera ha descrit l'Autònoma com "un pilar essencial de sistema universitari del país" i ha elogiat "la seva capacitat d'adaptació als canvis i el seu esperit crític".

La consellera ha recordat el context polític tot afirmant que l’entorn universitari “ha de propiciar la llibertat, el pensament plural i el respecte als drets humans”, tot remarcant que “ja són tres dels 6 països fundadors de la UE que han dictaminat que el president Puigdemont no ha comès cap delicte”.

Cerdanyola vol complicitats i projectes compartits

L'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, ha transmès el "profund orgull i agraïment" de la ciutat per la tasca realitzada per la UAB, que qualifica com “la nostra universitat”, en moments difícils com aquests mesos de crisi sanitària. L’alcalde remarca la “urgència de garantir la suficiència en el finançament universitari” i la necessitat de donar suport a la Universitat i “les particularitats de cada campus”. Per a Cordón, la Universitat ha de ser “font de benestar material, justícia social, llibertat i pluralitat cultural ja que només amb educació poden superar-se les desigualtats fruit de l’origen social”.

El batlle de Cerdanyola ha expressat la voluntat de l'Ajuntament per "seguir creant complicitats i projectes compartits" amb la UAB per mitjà d'espais com el Parc de l'Alba i “recuperar el temps perdut” consolidant la ciutat com a node productor de sinergies.

Finalment, el president del Consell Social de la UAB, Gabriel Masfurroll, considera la inauguració d'aquest curs com "un dia de festa" per l’inici de la recuperació de la normalitat perduda a causa de la pandèmia i insisteix en el paper de la Universitat com a formadores "de professionals però també de persones".

Dyangani Ose: un lloc a un museu ha de ser un desig, no una imposició

La directora del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Elvira Dyangani Ose, ha obert el curs amb una lliçó inaugural en què destaca la necessitat de plantejar-se l'espai museístic com una "plataforma generadora de diàleg". Dyangani Ose considera que els museus han estat "institucions centrades en l'objecte" i, per tant, basades en una idea de possessió lligat a un "gest colonitzador" i a un cert "elitisme de l'alta burgesia".

La directora del MACBA manifesta que el museu i “el relat que sorgeixi d'ell han de desdibuixar les categories sobre nosaltres i l'altre”, tot assegurant que "l'altre no ha de ser protagonista sinó narrador de la seva història”. Així, indica Dyangani Ose, estar en un pedestal a un museu ha de passar “de ser una imposició a ser un desig".

La ponent ha posat nombrosos exemples d'artistes africans que han contribuït a visibilitzar "el personatge absent" de l'entorn museístic i ha citat obres d'autors com Rafael Lozano-Hemmer o Fred Wilson, textos de Jean-François Lyotard o Langston Hughes, i aportacions des d'altres àmbits com el treball del fotoperiodista Santu Mofokeng o el film Les statues meurent aussi, d'Alain Resnais i Chris Marker.

La secretària general de la UAB Esther Zapater ha presentat el vídeo elaborat sobre la Memòria del Curs Acadèmic 2020-21 que destaca que l’Autònoma ha estat un espai segur durant tota la pandèmia, combinant la presencialitat quan es podia amb l’adaptació a noves tecnologies que han permès un ús pioner d’elements com les imatges en 3D i la realitat augmentada. La memòria posa l’accent en la col·laboració entre centres que s’exemplifica en els nous estudis d’intel·ligència artificial, l’augment de l’oferta docent en anglès que facilita la internacionalització del campus, el reconeixement de l’excel·lència en els principals rànquings mundials i l’aposta decidida per la recerca i la transferència de coneixement, entre molts altres elements.

L’acte inaugural del curs acadèmic va comptar amb l’actuació del trio Pink Lemon Valley i es va tancar amb la interpretació del Gaudeamus Igitur a càrrec del Cor de la UAB.