La UAB investiga el discurs d'odi anti-gènere de l'extrema dreta en les xarxes socials
11 de febrer de 2022 a les 13:42La investigació GENHA -finançada per la Unió Europea, i coordinada per la UAB, juntament amb 4 universitats europees - ha identificat i analitzat durant dos anys els discursos d'odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d'extrema dreta amb representació parlamentària a Espanya, Itàlia, Hongria, Alemanya i Suècia. La recerca subratlla que el discurs d'odi antigènere és una violació dels drets de les dones.
L'estudi conclou que cal considerar el discurs d'odi antigènere com una violació dels drets de les dones i una forma de violència contra les dones. A més, veu necessària la interpretació del delicte de discursos d'odi considerant les dones com a "grup vulnerable", i afegint-hi, per raó de gènere, sexe, identitat de gènere o orientació sexual.
També, fruit de la investigació, s'han elaborat una sèrie de propostes legals i de polítiques públiques, a nivell estatal i europeu. A nivell estatal a través del desenvolupament de legislació antidiscriminatòria, administrativa i de violència de gènere. A nivell europeu mitjançant el desenvolupament d'instruments legals que garanteixin els drets humans dels usuaris de les xarxes socials i internet (per exemple la Digital Act).
Hate speech, gender, social networks and political parties
El projecte GENHA “Hate speech, gender, social networks and political parties” (Discurs d'odi, gènere, xarxes socials i partits polítics), finançat pel programa europeu "Rights, Equality and Citizenship", ha comportat dos anys de treball per identificar i analitzar els discursos d'odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d'extrema dreta amb representació parlamentària als països participants: Espanya, Itàlia, Alemanya, Hongria i Suècia. L'objectiu era analitzar com aquestes formacions, entre elles Vox, s'han apropiat del discurs d'odi contra la ideologia de gènere mitjançant les xarxes socials i Internet, així com proposar quin tipus de polítiques jurídiques i públiques poden implementar els Estats membres i la Unió europea per protegir els drets humans en joc.
En el treball, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la participació d'una vintena d'investigadors d'altres quatreuniversitats europees, es van seleccionar els missatges a través del programa de social listening “Senti-One” durant dos anys (2018-2019). Dels discursos d'odi antigènere identificats, es va analitzar el potencial impacte d'aquests missatges, a través d'una anàlisi quantitativa de cent missatges per cada país, i també se'n van seleccionar una mostra per fer una anàlisi qualitativa.
L'anàlisi va afectar a Vox a Espanya a Itàlia es van analitzar els partits Noi amb Salvini, Lliga Salvini Premier i Fratelli d’Itàlia; a Alemanya, el partit “AfD”; a Hongria, “Fidesz” i “KDNP MiHazánk”; i a Suècia, The party i The youth party, així com els comptes personals d'alguns dels seus representants més destacats.
Missatges sexistes i anti-feministes a Twitter i Facebook
Els missatges amb discursos d'odi antigènere es van classificar pel seu contingut com a missatges sexistes o antifeministes, o contraris al col·lectiu LGTBIQ o homofòbics, i antigènere. També es van classificar per la seva intensitat en discursos d'odi en sentit estricte (crides a la violència); discursos d'odi en un sentit ampli (agitació i difamació); i discurs d'odi potencial (rumors o discursos d'odi implícits).
La gran majoria d'aquests discursos d'odi antigènere identificats i analitzats corresponen a la categoria de discursos d'odi en sentit ampli o discurs d'odi potencial.
La coordinadora de l'estudi, Noelia Igareda, professora de Dret de la UAB, explica que els representants dels partits polítics "emeten poques vegades discursos d'odi en sentit estricte, sinó que són discursos d'odi implícits, irònics i plens de burla o menyspreu". Igareda afegeix que són els actors secundaris també estudiats, com els simpatitzants o representants d'associacions afins al partit polític, els que "serveixen com a altaveus d'aquests discursos d'odi antigènere i arriben a emetre els discursos d'odi més forts".
Tots els països participants a l'estudi tipifiquen els discursos d'odi com una forma de delicte d'odi, però no inclouen per raons de sexe, gènere, identitat de gènere o orientació sexual (a excepció del Codi Penal espanyol, que des del 2015 sí que el tipifica). Però encara en els casos en què es contempla, com l'espanyol, només seria aplicable als discursos d'odi en sentit estricte, i no es considera les dones com a grup vulnerable que en justificaria la consideració com a víctimes d'aquests delictes d'odi.
Diferències per països
Igareda, que és investigadora del grup Antígona de la UAB –dedicat a l'estudi de Dret i Gènere–, manifesta que, tot i que la investigació dóna conclusions comunes als països participants, si que hi ha algunes diferències a causa del context de cada país. Així, es tracta de formacions que en alguns llocs, com Hongria, governen, i en d'altres, com Suècia, tenen una posició minoritària, passant per un "paper de partits emergents que han aconseguit un creixent suport social els últims anys, com a Itàlia i Espanya".
També hi ha algunes diferències en les temàtiques dels discursos d'odi antigènere. La investigadora considera que a Espanya els atacs se centren "a desprestigiar el feminisme com a pensament polític, a atacar aquelles representants polítiques que s'identifiquen com a feministes, a negar i qüestionar la violència de gènere i la seva legislació, i difamar el col·lectiu LGTBI per expulsar-los de l‟espai polític".
La professora de Dret de la UAB explica que és important remarcar que "l'agitació observada en aquests missatges d'odi en sentit ampli, on generalment juguen la desinformació, el sarcasme i la negació, van ser les que van produir comentaris d'odi en sentit estricte".
Les universitats que van participar en la investigació amb la UAB són la Universitat de Bolonya (Itàlia), la Universitat Central Europea (CEU) d'Hongria, la Universitat de Viena (Àustria) i la Universitat de Göteborg (Suècia).
..........................................