La UAB obre un curs dedicat a la salut mental amb protestes dels professors associats

La UAB ha obert un curs dedicat a la salut mental amb una lliçó inaugural sobre la importància del benestar emocional, amb el compromís del govern universitari de vetllar pel benestar de l'alumnat i fomentar un entorn saludable, i amb la protesta del professorat associat contra la precarietat laboral.

Joan Deus, catedràtic del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB, impartia la lliçó inaugural del curs 2023-24 abordant el benestar emocional i la importància de la salut mental que, subratlla, “no es limita només a l'absència de trastorns o problemes mentals, sinó que inclou la capacitat de viure una vida significativa i plenament satisfactòria”. Deus recorda que, segons l'Organització Mundial de la Salut, els trastorns de salut mental “afecten aproximadament el 10 % de la població global” i que, a més, els trastorns depressius i d'ansietat “han experimentat un augment notable després de la pandèmia de la Covid-19”.

El catedràtic de la UAB explica que el 50 % dels estudiants mostra símptomes compatibles amb trastorns depressius o d'ansietat, un, fenomen que afecta amb més freqüència les dones i on posa exemples significatius com “l'estrès excessiu que sovint afecta els estudiants de primer any i els que participen en programes de mobilitat internacional”, problema que pot associar-se a “resultats acadèmics negatius”.

En aquest sentit, Deus afegeix que la nova Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) estableix que les universitats s'han de proveir de serveis de salut i acompanyament psicològic i pedagògic per tenir cura i promoure el benestar emocional i mental dels estudiants. El catedràtic assegura que la UAB ha estat sempre compromesa amb aquesta missió i destaca el paper en els àmbits de l'assistència, la formació en prevenció, així com la promoció de la salut mental i el benestar emocional del Servei de Psicologia i Logopèdia (SPL) de la Facultat de Psicologia, del qual n'és el coordinador assistencial.

Una universitat pionera

Per la seva banda, Javier Lafuente, rector de la UAB, destaca que la de Cerdanyola ha estat “una universitat pionera en la posada en marxa de serveis d'atenció i acompanyament psicològic” i ha comentat, entre altres mesures, la instal·lació de punts lila als centres docents per “avançar cap a una cultura de la prevenció i la sensibilització en relació amb l'assetjament, l'abús i la violència masclistes”. Per a Lafuente, la salut mental és un àmbit estratègic per a la UAB, que està enfortint el seu impacte en ciències de la salut amb l'increment de places de Medicina, la construcció d'un nou edifici al campus de Cerdanyola, la propera incorporació dels hospitals de Terrassa i Mataró al seu sistema docent i la signatura d'un acord amb la Universitat de Barcelona per col·laborar en formació en l'àmbit de la medicina.

En relació a altres temes, el rector ha reivindicat la importància de l'estabilitat del personal i de la captació i retenció de talent. Lafuente indica que la posada en marxa “del pla de xoc de rejoveniment de la plantilla i de disminució de la precarietat amb el suport de la Generalitat ha marcat un canvi significatiu respecte les polítiques dels darrers anys”. No obstant això, el rector manifesta que, “tot i l'increment de recursos destinats al sistema universitari, cal avançar en una política ambiciosa que enforteixi les universitats perquè contribueixin plenament a una societat i una economia basades en el coneixement”.

L'impacte de la intel·ligència artificial

Per la seva banda, la secretària general de la UAB, Esther Zapater, ha presentat la videomemòria del curs acadèmic 2022-2023, destacant els bons resultats en la generació i transmissió de coneixement de la institució i el seu “compromís amb el progrés del territori”, al temps que la presidenta del Consell Social de la UAB, Tania Nadal, ha destacat que el benestar emocional és “un dels dos reptes més importants que tenim com a universitat”, juntament amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Sobre aquest segon tema, Nadal ha afirmat que “és essencial que els governs, les empreses i les institucions educatives identifiquin les feines que atorgaran a les persones un avantatge sobre les màquines i que els programes d'estudi s'adaptin a aquestes necessitats”.

L'economia del coneixement

L'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, també destaca l'impacte social de l'activitat desplegada per la UAB, definint-la com “una institució determinant per a la riquesa de la societat i el benestar de les persones”. Cordón recorda que les universitats estan patint les conseqüències de la crisi energètica i de preus i reivindica que “és imprescindible garantir la suficiència del finançament universitari i tenir present les particularitats de cada campus”, cosa que requereix, indica, una "mirada còmplice" de les diferents administracions. L'alcalde ha fet una crida a apostar per la interacció entre institucions amb l'objectiu d'avançar “cap a l'economia del coneixement” i destaca l'objectiu municipal d'impulsar projectes compartits amb la Universitat perquè “Cerdanyola és la UAB i la UAB és Cerdanyola”.

Un sistema excel·lent

El conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat, Joaquim Nadal, tancava l'acte destacant la redacció d’uns “estatuts que responguin als reptes del sistema universitari de Catalunya”, que ha qualificat d'excel·lent malgrat que, segons ha reconegut, “el nivell i les prestacions del sistema estan per damunt dels recursos que hi dedica el Govern”. Segons Nadal, “si es manté aquest desajust, l'excel·lència se'n ressentirà”.

Nadal ha comentat els problemes d'envelliment de les plantilles i la precarietat professional que pateix el conjunt del sistema, tot manifestant que “la perversió de la taxa de reposició ha situat les plantilles en un procés que podria haver estat letal i probablement hem arribat a temps d'aturar-lo”. El conseller ha manifestat que el seu compromís pel que fa a la dotació pressupostària de les universitats és “que el canvi de tendència no s'aturi sinó que es consolidi i que creixi”.

En relació a la UAB i a les despeses de funcionament del campus, Nadal manifesta que “entre totes administracions hem d'ajudar aquesta universitat a tenir tot el que li correspon com a campus universitari”.

Protesta contra la precarietat del professorat associat

L’acte s’havia obert amb una protesta del professorat associat de la UAB per reclamar millores i denunciant la precarietat en què es troba un, afirmaven els concentrats, un 60% dels docents de la universitat. Desplegant una pancarta amb el lema Prou precarietat a la Universitat i La UAB maltracta el professorat, els concentrats demanaven una regularització que equipari tracte i condicions per a tots els docents de la UAB. A més, els manifestants ressalten que, en relació a la salut mental, els docents en precari pateixen sovint problemes com ansietat o depressió.

Avui hem recordat a l'acte d'inauguració del curs a la @UABBarcelona que la precarietat provoca ansietat i depressió. El professorat associat i substitut denunciem l'empitjorament de les condicions laborals a la #Universitat pic.twitter.com/OweReCFdpZ

— Assemblea d'Associats de la UAB (@ProfAssociatUAB) September 28, 2023

L'acte va comptar també amb l'actuació del Cor de la UAB, dirigit per Poire Vallvé, que va interpretar la canço tradicional catalana Margarideta,amb arranjaments de Manuel Oltra; Nocturn, amb música de Poire Vallvé sobre un poema d’Àngel Guimerà; la Sardana de les monges, amb música d’Enric Morera sobre un poema d’Àngel Guimerà; i l'himne universitari Gaudeamus Igitur.