La UAB pronostica una baixada del turisme a Catalunya del 5’7 percent

1 de juliol de 2009 a les 0:00

L’Índex UAB d’Activitat Turística preveu que el 2009 acabarà amb una caiguda del 5,7 percent de l’activitat turística a Catalunya, provocada, entre d’altres factors, per un descens important de l’arribada de turistes estrangers, especialment d’Itàlia, França i d’Alemanya. L’estudi fa també una projecció sobre el sector turístic espanyol, on preveu una davallada de més de 3,8 milions de turistes procedents de l’estranger.

Segons l’Índex, que arriba enguany a la vuitena edició, l’activitat turística a Catalunya caurà enguany un 5,7 percent , una dada important per a l’economia si es té en compte que el sector representa més del 10 percent de l’ocupació i del PIB català. Per contra, les dades positives de l’estudi indiquen que s’estabilitza la duració mitjana de les estades i que augmenta la despesa per turista.

El volum de turistes estrangers retrocedirà un 9,6 percent , situant-se per sota del nombre de visitants del 2005. Els països que més baixaran són Itàlia -un 22,1 percent menys de visitants-, França -13,9 percent - i Alemanya -10,4 percent -. Segons l’estudi, part d’aquesta davallada és fruit de l’esgotament de l’augment de la demanda.

Pel que fa al nombre de pernoctacions, baixarà per tercer any consecutiu, patint una davallada del 9,4 percent , dues vegades més gran que el descens patit durant el 2008. Per primer cop des de 2003, enguany hi haurà menys de 100 milions de pernoctacions a Catalunya. Per mercats emissors destacarien les baixades per part dels turistes italians - un 31 percent menys, i dels francesos, un 16 percent menys.

La despesa realitzada pels turistes a Catalunya baixarà un 6 percent . No obstant, es produirà un augment de la despesa per turista (706,4€, que representen un creixement del 4,0 percent respecte el 2008) i de la despesa per turista i dia (95,7€, un 3,8 percent més que el 2008). Això, segons l’informe, pot ser degut al fet que la davallada del nombre de turistes es produeix especialment entre els visitants que tenen una capacitat de despesa baixa o mitjana-baixa.

Previsions negatives també al conjunt d’Espanya

Les previsions per al sector espanyol del turisme són també negatives. Segons l’Índex, s’espera l’arribada de 53,5 milions de turistes estrangers, és a dir, 3,8 milions menys que el 2008, que suposen un descens del 6,7 percent . El nombre de pernoctacions hoteleres caurà un 7,4 percent . I la despesa real total dels turistes estrangers baixarà un 6,5 percent . Destaca el fet que baixarà el nombre de visitants dels dos principals mercats emissors del sector a Espanya: un 7,1 percent menys de britànics i un 5,7 percent menys d’alemanys.

Això sí, el turisme rural a Espanya es troba en plena fase de consolidació. L’oferta ha viscut recentment un creixement espectacular a la majoria de les comunitats autònomes. El nombre d’establiments d’allotjament rural a Espanya, entre l’any 2001 i el 2008, s’ha triplicat. A més, s’ha diversificat i ha viscut l’aparició de nombroses activitats complementàries que fan que aquest tipus de turisme transcendeixi la simple contractació d’allotjament.

Segons l’estudi, aquest sector no presenta la marcada estacionalitat d’altres turismes, com el de “sol i platja”, i té un públic majoritàriament autòcton i procedent de les grans ciutats. Les dades recollides indiquen que Espanya té una important demanda potencial i que evoluciona cap a una oferta molt especialitzada, que respon a l’alta qualitat que busquen els consumidors.

Situació internacional de lleuger creixement

L’Índex ofereix també informació sobre la situació internacional del sector. Segons l’estudi, el volum de turistes estrangers arreu del món va experimentar, durant el 2008, un lleuger creixement del 1,8 percent , assolint la xifra de 924 milions.
En general, el sector no es considera innovador perquè s’identifica la innovació amb el sector industrial. Però, el turisme produeix bens intangibles, experiències, amb la implicació directa dels consumidors, és a dir, té models propis d’innovació.