La UAB ressegueix la figura de Vicenç Altaió "des de l’anarcoacadèmia al tràfic d’idees"

“Vicenç Altaió. De l’anarcoacadèmia al tràfic d’idees” és la nova exposició que acull la Sala d’Exposicions de la Universitat Autònoma de Barcelona, on els visitants poden endinsar-se en l’univers del creador Vicenç Altaió i ofereix una visió completa de l’Altaió més poètic fins al més transgressor

L’exposició, organitzada des del Màster en Gestió i Anàlisi del Patrimoni Artística de la UAB amb l’assignatura Crítica, Comissariat i Difusió de l’Art,  trasllada els visitants a la casa de l’artista, un espai on Altaió experimenta amb la imatge, transgredeix els límits, construeix un món metafòric i explora la relació entre la vida, l’art i la mort. L’autor, considerat un nòmada de les paraules, ha dedicat la seva vida a l’exploració de l’art, la poesia, l’escriptura, el comissariat i el cinema.  

Nascut a Santa Perpètua de Mogoda el 1954, Vicenç Altaió és una figura clau de la cultura catalana contemporània. Juntament amb artistes com Perejaume, Frederic Amat, Pere Noguera, Jordi Benito i Carlos Pazos, Altaió forma part de la tercera generació d’avantguardistes, influenciat per figures com J.V. Foix, Salvat-Papasseit, Dalí, Miró, Tàpies i Brossa. 

Les obres exposades inclouen poemaris, catàlegs de les principals exposicions que ha comissariat, revistes editades per Altaió, fotografies, llibres d’artista i obres d’artistes propers a ell com Perejaume, Alfredo Jaar i Hannah Collins. També es poden veure fragments de la pel·lícula "Història de la meva mort" del cineasta Albert Serra, així com objectes del seu gabinet de curiositats: màscares, esquelets, quadres i dibuixos. La mostra inclou, a més, una entrevista realitzada a l’artista amb motiu de l’exposició. 

L’itinerari de l’exposició, format per una seixantena de peces, està distribuït en sis àmbits, oferint un recorregut per la casa de l’artista, establint un vincle entre el seu habitacle com una gran cambra de les meravelles i les seves diverses facetes. Aquesta exhibició revela la veu poètica revolucionària d’Altaió i el seu desig d’explorar i trencar els límits de la cultura visual i escrita. Es tracta de la primera exposició dedicada enterament a la seva figura, que ell mateix descriu com una autobiografia sense subjecte.