L'acte institucional de la Diada aposta per un futur més lliure, just i digne

El Manifest de l'Ajuntament de Cerdanyola commemoratiu de la Diada Nacional de Catalunya reclama un futur més lliure, ""sense subordinacions polítiques, econòmiques ni culturals"", més just, amb ""un model de desenvolupament humà que lluiti contra la marginació, l'atur i la degradació del medi"", i més digne, amb ""una catalanitat compartida pels antics i pels nous ciutadans, procedents de qualsevol lloc del planeta, i que opta per la cultura dels Drets Humans"".
L'alcaldessa de Cerdanyola, Cristina Real, va donar lectura ahir davant el monument de les Quatre Barres i acompanyada dels 4 portaveus municipals -Rafael Viñals (PSC), Toni Morral (ICV), Consol Pla (CiU) i Antonio González (PP)- al manifest de l'Ajuntament de la ciutat que reclama una catalanitat entesa ""com a factor de cohesió social en context de pluralisme"" i oposat a ""tots els intents de colonialisme"".
El manifest és també una aposta per l'europeisme en el que s'afirma ""la nostra dignitat nacional en el marc constitucional europeu"" amb una Unió Europea ""molt més social"" i solidària i on ""la seguretat no retalli les llibertats"".
L'atemptat de les torres bessones de Nova York també va estar present a la Diada de Cerdanyola i el manifest institucional ""condemna les violències terroristes d'aquell dia i també les violències posteriors i les provocades pel subdesenvolupament i les altres injustícies estructurals"". El text de l'Ajuntament de Cerdanyola aposta per una més gran col.laboració dels països rics amb els pobres no només en matèria econòmica, sinó també de ""medi ambient i de protecció de la diversitat de pobles i cultures"", al temps que s'oposa al ""comerç d'armes, l'activitat de les màfies internacionals i la pervivència de règims polítics dictatorials i corruptes"".
El manifest consensuat considera que ""un altre món és possible"" i que cal un combat global per la justícia econòmica, la protecció del medi, la diversitat de llengües i cultures, les llibertats democràtiques i la recerca pacífica de la pau.