L'Agrupació Musical converteix el Castell en Broadway i reitera la germanor amb el seu públic

L’Agrupació Musical de Cerdanyola (AMCV) ho ha tornat a fer: el Castell de Musicals protagonitzat per West Side Story ha estat un èxit, superant en aquest cas l’obstacle que suposava substituir al director de la banda, Raúl Lacilla, confinat, per Gerard Pastor, dos dies abans de l’espectacle. Però si la pandèmia no va impedir celebrar el Concert al Castell al 2020 tampoc ho podia fer enguany amb la coral tornant a Sant Marçal i dos joves cantants solistes, Rocio Seligrat i Bittor Fernández, posant la cirereta a un espectacle que forma part del patrimoni cultural i lúdic de la ciutat.

Un dels més coneguts i prestigiosos musicals de la història, West Side Story, com a protagonista de la primera part de l’espectacle, i un recorregut per alguns dels més destacats musicals de les últimes dècades -Chicago, Sing, Els Miserables, El rei lleó, Cats, Hamilton, Wicked i Moulin Rouge- a la segona han marcat la tornada del Concert al Castell després de l’edició atípica de 2020 que, sense la coral i en sessions en dos dies, es va celebrar amb el lema El concert que et mereixes.  

Cerdanyola sempre espera el Concert al Castell amb ganes. En temps de pandèmia encara més. Les entrades per l’última edició es van exhaurir el primer dia que es van posar a la venda. El públic estava entregat des d’abans de la primera nota. I l’espectacle no els va decebre; al contrari.

Lacilla i Pastor

Però si el concert era especial per algú, sense cap mena de dubte, un d’aquests alguns era Raúl Lacilla, el director de la banda que porta quasi un any amb la batuta de l’AMCV però que s’havia d’estrenar en el Concert al Castell. Mesos de treball i assajos arriben al seu punt culminant; i dos dies abans de la data màgica, l’hecatombe. Contacte estret d’un positiu de Covid, Lacilla s’ha de confinar. En una gravació en audio abans d’iniciar el concert, el director decebut però que l’espectacle agradarà al públic assistent, remarca que West Side Story és el musicals de musicals, ressaltant les melodies i els ritmes de la partitura de Leonard Bernstein.

I si no estava Lacilla, com afrontar la gran nit de l’AMC sense director? Cridant a Gerard Pastor, l’anterior director, l’amic, el membre de la família AMCV, que, com ell mateix deia al concert, ja s’havia acomiadat dues vegades del Concert al Castell. Nunca digas nunca jamás. El propi Pastor ens confessava minuts abans d’agafar la batuta que no podia dir que no quan el va trucar la presidenta, una abatuda Laia Seró, una de les trompetes de la banda, perquè l’AMCV és una família. Pastor destaca que el gran treball fet per Lacilla, un director amb el que comparteix escola, en els preparatius i assajos facilitava molt el repte ja que arribava “en el moment en què la maquinària està tot al seu lloc”.

West Side Story

La dificultat tècnica i la popularitat de West Side Story són dos pros i contres a l’hora d’afrontar el concert, segons destaca Pastor. Així, per un costat, l’obra de Leonard Bernstein és “exigent de notes, de rimes, de canvis de compàs i de velocitat i a més és una obra molt coneguda i és molt difícil fer una versió pròpia perquè tothom té una al cap”.

Però precisament aquests dos elements tenen vessant positiva. D’una banda perquè sempre motiva tocar una música magnífica i d’una altra perquè, en la circumstància de substituir Lacilla i tot i no haver dirigit mai abans West Side Story, si que coneix bé la partitura i facilita l’adaptació.

Així, Jets i Sharks van tornar a enfrontar-se pels carrers de l’Upper West Side des del Prologue inicial en què no costava imaginar les bandes picant de dits. Banda i Coral sobre l’escenari i Gerard Pastor a la batuta -i el so i les llums sobre la façana del castell d'Sclat Team-, es van desgranar els temes més populars de l’obra, les balades d’aquest romàntic Romeu i Julieta traslladat de Verona al Nova York dels anys 50 com Maria o Tonight, la rítmica i llatina America o la jazzera Cool.

Si per a la banda és especial el Concert al Castell, per a la coral de l’AMCV també. I enguany molt més perquè al 2020 no van poder actuar a causa de la pandèmia. Ha estat un any dolorós en què la malaltia s’ha endut cantaires i ha dificultat molt poder mantenir l’activitat del grup de cant. Però la coral dirigida per Manel Cubeles -que actuava per primer cop en temps de pandèmia a l’església de Sant Martí al març-, s’ha sobreposat amb il·lusió. El director destaca les ganes de tornar a la normalitat tot i no fer-ho amb la coral al complert ja que hi ha cantaires que han decidit no tornar de moment als assajos.

Cubeles destaca que ha estat “un plaer” interpretar un repertori molt atractiu i que tots els cantaires coneixen molt bé.

Greatest Hits dels musicals

Amb la veu de Rocio Seligrat i l’And all that jazz de Chicago, una mena de Comença l’espectacle escrit per John Kander i Fred Ebb, s’obria la segona part del concert, un recorregut per grans èxits dels musicals del teatre i el cinema de les últimes dècades, mentre Bittor Fernández s'estrenava a l’escenari amb l’I’m Still Standing d’Elton John, una peça de Sing. Gerard Pastor destaca el bon ensamblatge dels dos solistes amb la banda de l’AMCV, dues veus que provenen d’escoles diferents del món del musical -Seligrat és més cantant i Fernández més actor- que afrontaven el repte d’actuar en un escenari amb “una màgia especial” i amb un repertori de peces molt conegudes. Actuar amb una formació àmplia com la banda al darrera és un altre dels reptes als que volien enfrontar-se els dos cantants que descriuen l’oportunitat com “un gustàs”.

Rocio Seligrat continuava amb una versió molt aplaudida d’un dels temes més clàssics del musical que és una gran ocasió per fer brillar la veu, l’I dreamed a dream que canta Fantine a Els Miserables, de Claude-Michel Schömberg. El Shadowland del Rei Lleó i un dels temes més reconeguts i versionats del món, el Memory del Cats d’Andrew Lloyd-Webber, donaven pas als musicals més d’última fornada. Obria Hamilton, una obra basada en un dels pares dels Estats Units amb trencadores peces hip-hop i soul, però de la que s’interpretava el tema pop You’ll be back amb Bittor Fernández posant veu i energia al rei britànic George III; i seguia la que Gerard Pastor considera “probablement un dels tres millors temes que s’han fet en musicals": Defying gravity, de Wicked, d’Stephen Schwartz, una peça de gran dificultat que va superar amb nota Seligrat.

I si la nit s’obria amb un Romeu i Julieta, els Tony i Maria de West Side Story, es tancava amb una altra parella romàntica: els Christian i Satine de Moulin Rouge amb Fernández i Seligrat fent d’Ewan McGregor i Nicole Kidman amb el Come what may, de David Baerwald i Kevin Gilbert. Tota una declaració d’intencions ja que, com diu la cançó, passi el que passi, Cerdanyola s’estimarà sempre el Concert al Castell.

Als bisos es va tancar el cercle i banda, coral i solistes tornaven a West Side Story per recordar-nos que, durant una nit, vam estar a Broadway: We like to be in America. Fins l'any vinent. 

............................................................................................................

Declaracions:

Gerard Pastor. "El treball de Raúl Lacilla deixava la maquinària al seu lloc, però és una responsabilitat forta": cliqueu

Gerard Pastor. "Obra exigent de la que tothom té una versió pròpia al cap": cliqueu

Manel Cubeles. "Tornar a la normalitat": cliqueu

Rocio Seligrat i Bittor Fernández. "Un gustàs actuar amb aquest repertori amb una banda gran": cliqueu

Fotografia: Nuria Puentes