L'Agrupació Musical ofereix una festa per a l'ànima en els seus dos concerts d'estiu

L'Agrupació Musical de Cerdanyola ha ofert aquest cap de setmana dos concerts al Castell de Sant Marçal sota el títol "El concert d'estiu que et mereixes". No ha estat fàcil, tan per la preparació, amb assaigs complicats per la manca de locals en condicions i la distància entre músics, com per la incertesa de les hores prèvies quan es van afegir mesures restrictives a Barcelona i altres municipis de l'Àrea Metropolitana aconsellant disminuir l'activitat social. Però, finalment, i complint tots els protocols sanitaris establerts, es va oferir a un públic molt conscienciat i cooperador un espectacle fresc i brillant per donar una espurna d'alegria a l'ànima en aquests temps difícils.

Cerdanyola mereixia un concert d'estiu i l'Agrupació Musical de Cerdanyola li ha brindat dos espectacles al Castell de Sant Marçal.  Han estat preparats amb dificultats a causa de la pandèmia, però totes han estat superades gràcies a l'habitual solvència de la formació que ha permès oferir al públic unes actuacions brillants, vibrants, divertides i amb molt de ritme i amb la conductora de l'acte Elisenda Pineda que va aportar un toc d'humor a la nit.

Dos concerts, divendres i dissabte, sense copa de cava, sense menjar als foodtracks, amb més distància entre el públic, però amb molt bona música i un somriure d'orella a orella que s'intuïa sota les mascaretes.

"El concert d’estiu que et mereixes" tenia l’objectiu d'agrair l'esforç col·lectiu fet durant aquesta pandèmia i alhora reivindicar que la cultura també és un bé de primera necessitat en la crisi actual, tal i com remarca el director de la banda de l'AMC, Gerard Pastor.

Un repertori fresc amb música de diferents estils

El concert va comptar amb l'actuació de la Banda simfònica de l'entitat (sense la coral) i de dos solistes emergents David Mauricio, un vell conegut del públic cerdanyolenc que ja ha acompanyat l'Agrupació en altres concerts, i Carolina Alabau, una jove cantant de veu prodigiosa, que van rescatar alguns dels hits més aplaudits de la història de l’Agrupació. El concert, més curt de l'habitual per minimitzar riscos, va  proposar melodies swing, clàssics del pop i del rock, òpera i música llatina.

I una nit també molt especial per a Gerard Pastor, que s'acomiadava per segona vegada de la direcció de la banda, molt feliç per haver viscut "un privilegi" i que marxa per viure altres reptes professionals.

La nit escalfava motors amb swing i concretament amb The King of swing de Benny Goodman per continuar amb el tema La Gavina, interpretat per Carolina Alabau i que va ser escrit per Frederic Sirès al 1924 i popularitzat per Marina Rossell dècades després.

La nota nostàlgica arribava amb la peça Adiós Nonino, un tango instrumental que Astor Piazzolla va dedicar al seu pare.

I canvi de ritme. El Moondance de Van Morrison aterrava al castell amb la veu de David Mauricio, al que va seguir un record a Disney, amb Randy Newman i el conegut tema You've got a friend in me de Toy Story. Tampoc no podia faltar George Gershwin, un altre dels compositors que havien sonat en altres nits al castell,  amb They can't take that away from me amb els dos solistes sobre l'escenari.

Per posar alegria i moviment a la nit va arribar el mambo Ran Kan Kan de Tito Puente i després del ritme llatí, una pausa més romàntica per fer lluir Alabau i Mauricio amb Blue Moon de Richard Rodgers.

I tornada als ritmes llatins amb La noche de la Iguana de Lucrecia, protagonista d'un dels primers concerts d'estiu al castell i Juan Pablo Silvestre.

Record i homenatge

La nit va tenir un record per a les persones que hem acomiadat durant la pandèmia  i que van ser homenatjades amb un aplaudiment del públic mentre s'escoltava la coral en un enregistrament d'un fragment de l'òpera Orfeu i Eurídice de Christoph Gluck.

Amb un recopilatori de Mecano, que els músics ja havien tastat a la producció "Pop i rock al Castell" i interpretat per Carolina Alabau, s'arribava al final del concert. Tot i que, fora de programa, es va recordar  al cantant de Jarabe de Palo, Pau Donés, amb un dels seus temes més emblemàtics, La Flaca, en la veu de David Mauricio que ja l'havia cantat l'any passat en "Un castell d'arrel".

I és que la música, la cultura, és un remei fantàstic per curar l'ànima, no només en temps de pandèmia, sinó en tot moment .