L'Ajuntament aprova el nou barri de 342 hectàrees al Centre Direccional
19 de juliol de 2002 a les 0:00El Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola aprovava ahir el Pla Parcial del Centre Direccional que suposa la planificació concreta de l’urbanització del nou barri entre l’actual nucli urbà de Cerdanyola i Sant Cugat. El projecte compta amb el suport del Partit dels Socialistes (PSC), Convergència i Unió (CiU) i Partit Popular (PP) que manifesten que enriquirà i millorarà la ciutat, mentre només Iniciativa per Catalunya-Verds va votar en contra d’una planificació que considera massa extensiu i poc sostenible.
El desenvolupament del Centre Direccional suposa l’ordenació urbanística de 342’7 hectàrees de terreny amb 140 destinades a zona verda, 133 a habitatges, indústries i oficines, 52 hectàrees a vials i 18 per a equipaments. El destí del sòl és majoritàriament públic –el 63 percent - ja que es terreny de vialitat, equipaments i espais verds, mentre pel que fa als destins privats -el 37 percent restant del total- la major part –73 percent - es per a activitats d'oficines, industrials i tecnològiques, el 23 percent a habitatges i el 3’5 percent a petit comerç.
La proposta presenta una franja de 400 metres d’amplada com corredor ecològic entre la nova urbanització i el terme municipal de Sant Cugat i que diverses forces polítiques -ICV i les extraconsistorials Esquerra Unida i Alternativa i Esquerra Republicana de Catalunya- i socials –la Coordinadora Via Verda, principalment- consideren insuficient per a garantir la supervivència de la Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola.
L’avantprojecte inicial presentat al setembre del 2.000 era menys ambiciós ja que desenvolupava 217 hectàrees –125 menys que ara- amb els objectius de reordenar els espais lliures amb un plantejament ecològic, formar un desenvolupament urbà d’acord amb el seu entorn, diversificar els usos del terreny i regular el mercat del sòl.
La presentació d’aquest avantprojecte desbloquejava una situació de més de 10 anys de converses infructuoses entre Generalitat –que té el 46 percent dels terrenys a través de l’Institut Català del Sòl (Incasol)-, Ajuntament –amb el 9 percent dels terrenys-, altres organismes públics –amb el 5 percent - i els propietaris privats –que sumen el 40 percent de l’espai. Actualment la gestió del projecte la realitza un Consorci format per Incasol i Ajuntament.