L'Ajuntament, la UAB i Cerdanyola Empresarial firmen un manifest vallesà a favor del túnel d’Horta ferroviari

14 Ajuntament i entitats del Vallès Occidental, entre elles l'Ajuntament de Cerdanyola, la UAB, Eurecat, el Consorci del Centre Direccional i Cerdanyola Empresarial, han signat un manifest que consideren essencial per al creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. L’horitzó en el que es treballa fixa l’any 2030 perquè el projecte pugui començar a ser una realitat.

Els ajuntaments de Cerdanyola, Sabadell, Cerdanyola, Barberà, Sant Quirze, Castellar  i Badia, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Corporació Sanitària Parc Taulí, el Consorci Urbanístic del Centre Direccional, Eurecat, Pimec Vallès Occidental, Cerdanyola Empresarial, Ripollet Empresarial i la Cambra de Comerç de Sabadell han signat aquest matí un manifest de suport a favor del túnel d'Horta ferroviari. 

Els 14 ajuntaments i entitats firmants consideren "essencial" la construcció d’aquest túnel ferroviari que conectaria Barcelona i la comarca entrant al Vallès Occidental per Cerdanyola. La nova línia ferroviària sortiria de la UAB i enllaçaria amb el districte d'Horta, l'estació de La Sagrera i el Poblenou i es calcula que donaria opcions d'accés a una població estimada de més de 470.000 persones.

Els integrants d'aquesta aliança vallessana subratllen la importància d'aquesta infraestructura ferroviària, planificada a la línia de ferrocarrils del Vallès i que operaria Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, per "l’equilibri que genera entre els municipis del Vallès Occidental, perquè facilita la connexió entre Barcelona i aquestes ciutats, uneix centres de coneixement, sistemes sanitaris i parcs empresarials i diversifica la cobertura de transport ferroviari, descongestionant l’alt volum de trànsit de la zona, entre d’altres".

La signatura s'ha realitzat a la seu de la Cambra de Comerç de Sabadell -demarcacio a la que pertany Cerdanyola- i ha comptat amb la presència del delegat del govern de la Generalitat, l'exalcalde de Cerdanyola, Antoni Morral. El president de la Cambra de Comerç, Ramon Alberich, manifesta que “és temps de deixar enrere propostes dilatòries i tenir les infraestructures que ens mereixem". Per al president de la cambra comercial, es tracta de trobar "un equilibri entre progrés i conservació del territori i entre tots hem de ser capaços de trobar la millor opció”.

Repensar la mobilitat i la connectivitat per desenvolupar el projecte de futur

En representació de l'Ajuntament de Cerdanyola, ha signat el manifest el Tinent d'Alcalde, David González, qui ha assenyalat que "volem fer un esforç per repensar la mobilitat i la connectivitat que volem per desenvolupar el projecte de futur del nostre territori". González ha afegit que "a Cerdanyola som seu de l’única font de llum de sincrotró que existeix a Espanya i una de les més recents d’Europa, el Sincrotró Alba".  El regidor cerdanyolenc recorda també que Cerdanyola alberga una universitat d’excel·lència internacional, com la UAB, el Parc Tecnològic del Vallès (PTV), el Parc de Recerca UAB i  més de 50 centres capdavanters de recerca i tecnològics. Per a González "som una ciutat disposada a ser una eina eficaç de transferència de coneixement que difícilment podrà fer revertir en el territori tot el seu potencial sinó rescabalem l’infradotació de transport públic a la qual ha estat sotmesa històricament". 

David González indica que el túnel d'Horta ferroviari "és una infraestructura essencial per tal de seguir consolidant la comarca del Vallès Occidental com a pol econòmic, i continuar avançant en la senda de l’economia del coneixement".  Davant d'això, manifesta, "des del govern municipal, amb el nostre alcalde al capdavant, posarem tots els esforços possibles per a que el túnel d’Horta acabi sent una realitat".

Horitzó 2030

Els signants s’han compromès en seguir treballant per ampliar les adhesions al manifest i fer-lo arribar a les entitats i governs amb competències. L’horitzó en el que es treballa fixa l’any 2030 perquè el projecte pugui començar a ser una realitat.

Els representants dels ajuntaments i entitats d'aquest front comú indiquen que per ser competitius calen infraestructures, si no, no es pot créixer com a territori i en aquest cas "es tracta d’una proposta cabdal per a la comarca perquè afavoreix el creixement econòmic però també contribueix a la millora de la qualitat de vida dels habitants d’aquesta zona".