Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Política

  • Portada
  • Política
  • L'Ajuntament presentarà a la Generalitat un Pla d'Habitatge Protegit
L'Ajuntament presentarà a la Generalitat un Pla d'Habitatge Protegit

L'Ajuntament presentarà a la Generalitat un Pla d'Habitatge Protegit

12 de gener de 2005 a les 0:00

El nou Pla d'Habitatge Protegit és una de les iniciatives que el govern municipal planteja per al 2005 segons han anunciat els seus responsables davant els mitjans de comunicació al temps que remarquen que s'ha de fer una rambla a l'eix cèntric de la ciutat i la creació d’un espai de relació que estrenyi els lligams entre les poblacions de Montcada i Reixac, Ripollet, Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí. Així ho han posat de manifest l'alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, i les tinents d'alcalde Consol Pla i Montserrat Puig en una trobada amb els mitjans de comunicació.

Pla d'Habitatge

Morral anuncia que l’Ajuntament de Cerdanyola treballa per plantejar a la Generalitat un Pla d’Habitatge Protegit, on no es descarta recuperar part de l’edificabilitat traslladada fóra de la Plana del Castell, amb propostes a curt, mitjà i llarg termini que posi pisos a l’abast de les rendes baixes, diversos sectors d’edat i combini la compra i el lloguer d’acord a les necessitats socials de Cerdanyola.

Segons l'alcalde, la necessitat de tancar el projecte de desenvolupament de la Plana del Castell ha impedit fins ara avança en la realització d'aquest conveni amb el govern autonòmic.

Actuacions urbanístiques al centre

En relació a les millores urbanístiques de la ciutat, l’alcalde indica que el Pla d’Inversions del mandat és molt ambiciós amb un pressupost de 17’7 milions d’euros i accent prioritari en posar l’espai públic a disposició de les persones. En aquest sentit, Morral destaca el projecte de tres aparcaments subterranis que es començaran a construir simultàniament al 2005 i els de remodelació urbana “per prestigiar el centre” de la ciutat amb una nova plaça de l’abat Oliba o la peatonalització parcial de l’eix Sant Martí-Sant Ramon i la millora del carrer de Francesc Layret per fer “la rambla de la ciutat” o les actuacions urbanístiques per millorar els barris de Fontetes i Banús seguint l’eix dels dos mercats municipals.

Altres projectes que destaquen els responsables municipals passen per la construcció de dues noves escoles de primària  i una escola-bressol, la caserna dels Mossos d’Esquadra, el Palau de Justicia, la restauració de Can Doménech com espai socio-cultural o el centre d’interpretació museístic dels íbers a Ca n’Oliver.

L’alcalde insisteix que cal reformar l’organització municipal amb una proposta de nou organigrama que es farà públic no més enllà de febrer que marcarà la nova valoració de llocs de treball municipals i l’objectiu de millorar la gestió i l’eficàcia en el servei.

Morral considera que Cerdanyola és una ciutat amb molt de futur que ha de reforcar les seves potencialitats i la identitat de “ciutat del coneixement i la ciència” –sincrotró, UAB, PTV- amb capital humà, riquesa medi ambiental –Collserola especialment- i connexió privilegiada amb l’entorn vallesà i metropolita.

Eix Montcada-Ripollet-Cerdanyola-S. Cugat-Rubí

Dins el debat sobre l’organització territorial del país -amb la implantació de vegueries- i del fet metropolita, Antoni Morral considera que Cerdanyola ha de potenciar els lligams amb les poblacions de l’entorn amb les quals té més relació i jugar el seu paper en el debat sobre la possible recuperació de la Corporació Metropolitana de Barcelona. Així, l’alcalde indica que “no seria descabellat” crear un espai de relació estreta entre els municipis de Montcada, Ripollet, Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí on la nostra ciutat faria el paper de pont “sense que això vulgui dir parlar de capitalitat ni res semblant”. L’alcalde recorda que la mancomunitat Cerdanyola-Ripollet-Montcada té en comú projectes tan importants com la urbanització de Redosa o l’hospital lleuger a la zona, però també temes en comú molt destacats a l’eix de la B-30 amb Sant Cugat i Rubí.

Sobre l’hospital lleuger, els responsables del govern municipal insistiesen que la proposta és que tingui l’estructura preparada per la seva ampliació i que en una segona fase sigui un centre no només ambulatori sinó un hospital amb llits, al temps que s’aposta per obrir el CAP d’Uralita i un nou CAP de la Plana del Castell.