L'any que mai no podrem oblidar

El 14 de març de 2020 el Consell de Ministres aprovava el primer decret d'estat d'alarma de la pandèmia. Era dissabte, el 16 de maig s'iniciava el confinament de la població tret de les activitats laborals i de primera necessitat. Des d'aleshores el cost de la Covid-19 ha estat duríssim a Cerdanyola:147 vides. 3.870 contagiats confirmats, un augment de l'atur de més del 26%. Por, inquietud, soledat... però també esperança i coratge i lluita. Un any que mai no hauríem imaginat; un any que mai no podrem oblidar.

L'últim any de la nostra vida l'hem passat emmascarats, un element que primer era recomanable i després obligatori; que les primeres setmanes de pandèmia el combinàvem amb uns guants que ja hem deixat a l'oblit. La mascareta s'ha convertit en una icona dels nostres temps, una dura etapa en què ens hem adonat de la importància de l'abraçada, del caliu que dona un petó, de la necessitat de tenir contacte amb la gent que estimem. Un any de distància i de posar-nos al dia en tecnologies que ens permetessin obrir portes perquè entressin família i amics. Un any en què hem patit dolor i solitud. Un any de noves paraules -coronavirus, confinament, desescalada, ERTO-, però també de redescobrir els lligams de comunitat i veïnatge, d'obrir la nostra creativitat a la resta, de compartir  solidaritat i coratge, de reconèixer la lluita i l'esforç... un any de Covid.

La primera vegada que en aquest mitjà fèiem menció al coronavirus va ser el 30 de gener de 2020. Va ser la primera vegada que aquesta malaltia de la que es venia parlant a la secció d'internacional dels mitjans generalistes afectava Cerdanyola. Va ser perquè una empresa del PTV, Sepmag Systems, va haver de suspendre la seva participació en una fira empresarial a la ciutat xinesa de Nanchang a 500 quilòmetres de Wuhan , el lloc on s'havia produït el primer brot del que aleshores dèiem coronavirus perquè la denominació de Covid-19 encara no estava generalitzada. 

El 9 de març, dos tècnics d’emergències sanitàries eren els primers veïns de Cerdanyola contagiats pel coronavirus, al mateix temps que un membre de la direcció del Parc Taulí era el primer professional de l'hospital de referència de la nostra ciutat afectat per la pandèmia. Les autoritats començaven a fer recomanacions sanitàries cada cop més exigents i l'Ajuntament de Cerdanyola, el 12 de març, tancava equipaments esportius, casals de gent gran, centres cívics, museus i suspenia les activitats culturals i recreatives per evitar aglomeracions. L'EMD de Bellaterra també suspenia activitats. L'endemà es tancaven portes a escoles, instituts i universitats. Les escoles-bressol, la de música, les classes a l'Ateneu, la biblioteca, el mercadal... aquell divendres començava a baixar la persiana de molts establiments. Començava a introduir-se a les nostres vides un nou concepte, el de teletreball, que, per exemple, afectava també la programació de Cerdanyola Ràdio, on els espais de col·laboradors quedaven suspesos. La zona blava quedava fora de servei. 

Els carrers de la ciutat es buidaven

3.874 casos confirmats; 147 defuncions 

El 13 de març es produïa la primera mort d'una persona de Cerdanyola a causa de la Covid-19, segons indiquen les dades oficials de la Generalitat que apunten que les defuncions al llarg de la pandèmia a la nostra ciutat han estat 147. El dia més negre va ser el 6 d'abril quan aquesta maleïda malaltia va costar la vida de 6 persones de Cerdanyola. Eren moments en què era habitual que una vintena de cerdanyolencs estiguessin ingressats; ara, un any després, hi ha 6 persones hospitalitzades. 3.874 casos de Covid-19 confirmats s'acumulen des de l'inici de la pandèmia -n'hi ha hagut molts més contagis que no s'han confirmat-. S'han fet 44.292 proves PCR i 12.572 tests d'antígens, dels quals el 6'52% van tenir resultat positiu i un 52'6% d'ells van ser de dones. 

La falta de material dels primers temps de la pandèmia va moure a que fins i tot instituts de la ciutat, com el Forat del Vent, es posessin a fabricar mascaretes amb impressió 3D i que els centres de recerca i innovació del Parc Tecnològic del Vallès, la UAB o el Parc de l'Alba, com els diversos centres de l'Autònoma, Eurecat o  un Sincrotró Alba que complia 10 anys al març impulsessin projectes contra la Covid-19, mentre es vivia una situació especialment dura a les residències de gent gran que arribava a la seva judicialització. 

UCi del Parc Taulí (Cedida per la infermera cerdanyolenca Raquel Marqués)

El Parc Taulí, hospital de Sabadell que és el centre de referència de Cerdanyola, que avui té 86 persones ingressades, 69 a planta i 17 a UCI/Semicrítics va arribar a tenir 514 ingressats a finals de març de 2020, algunes d'elles, els casos de pacient més lleus i en recuperació de Covid-19, a l'hotel Verdi de la capital vallesana. La tensió dels professionals sanitaris i el col·lapse dels equipaments feia que es preparés un hospital temporal a les instal·lacions de la pista d'atletisme de Sabadell amb l'objectiu de reforçar el servei de l'hospital del Parc Taulí. L'hospital temporal Vallès Salut estava preparat per posar-se en servei el 10 d'abril amb 210 llits, però finalment no es va posar en marxa ja que la remissió de la primera onada no el va fer imprescindible -però es va mantenir en disposició d'utilitzar-se fins a finals de 2020-.

Les vacunes no van arribar fins 30 de desembre, quan s'administraven les 7 primeres dosis. El 20 de gener començava a injectar-se la segona dosi, a dues persones. Ara, el total de vacunes administrades a la ciutat són 5.208 primeres dosis i 2.085 segones dosis.

Estat d'alarma; confinament

La nit del 14 de març es feia el primer dels aplaudiments ciutadans als professionals de la sanitat. Era el reconeixement emocionat de la ciutadania a la tasca impagable que ha vingut fent el personal sanitari durant tota aquesta pandèmia. El 14 de març la Generalitat anunciava el tancament de bars i restaurants, locals recreatius, teatres i cines i espais esportius. La malaltia, la Covid-19, ja s'havia cobrat 183 vides al conjunt d'Espanya. Aquell dia, dissabte 14 de març,  el president del govern, Pedro Sánchez, anunciava les mesures del primer estat d'alarma de la pandèmia, la principal d'elles la limitació de la circulació de persones per a activitats laborals o de primera necessitat a partir del dilluns 16. Havia arribat el confinament, una altra de les noves paraules a les que ens hem acostumat durant aquest últim any. Es suspenien activitats comercials, recreatives, d’hostaleria i restauració i d’espectacles públics i establiments esportius. El document comptava amb un annex amb tots els negocis afectats: cines, auditoris, sales de concerts, d’exposicions, teatres, circs, espais d'espectacles taurins, parcs d'atraccions, zoològics, pavellons de Congressos, camps de tots els esports, piscines, pistes de bitlles, salons de billar, discoteques, casinos, locals d’apostes, restaurants, cafeteries, terrasses, bars de copes o xocolateries, entre molts altres.

Queda't a casa; la lluita; l'esperança; el barri; les xarxes

Els carrers es buidaven presentant una imatge desconeguda de la ciutat. Les places quedaven sense gent al banc i els parcs infantils, tancats, no eren escenari de jocs i rialles. Les persianes dels comerços i els bars de la vila baixaven. El Resistiré del Duo Dinámico es convertia en banda sonora de la pandèmia i els missatges de lluita, coratge i esperança es feien lloc entre la incertesa i la por que provocava la malaltia i les necessitats que marcava el confinament, començant perquè ens havíem de quedar a casa. A Cerdanyola.info ho teníem clar: "tornarem a abraçar-nos, a fer pinya. Però ara cal quedar-nos a casa, mentre molts dels nostres veïns treballen per a nosaltres. Gràcies Cerdanyola perquè vencerem gràcies a vosaltres".

Començava una nova rutina a les cases. Amb els nens sense classe, amb molts pares teletreballant, amb els avis allunyats... i es redescobrien les finestres, balconades i terrasses que esdevenien llocs de trobada veïnal, una vella àgora ciutadana redescoberta: espai de conversa, de jocs, de concert o de festa. La gent dels barris feia pinya.

Les xarxes socials esdevenien també un altre espai de respir i d'aparador dels missatges de solidaritat de la ciutadania. També dels artistes de la ciutat que feien directes oberts a tothom o oferien píndoles de la seva creativitat. L'actor Octavi Pujades feia  un hilarant dietari del confinament al seu Instagram amb la imprescindible companyia del seu pare: la necessitat de fer esport, l'acumulació de paper higiènic, com sortir a baixar la brossa o anar al súper, però també la necessitat de seguir els consells sanitaris o la dificultat que suposa la llunyania de les persones estimades, com la seva parella o els seus fills eren els temes d'aquest peculiar diari de la pandèmia de Pujades. El saxo de Llibert Fortuny, el piano de Sira Hernández, l'arpa de Josep Maria Ribelles, les veus de l'Aulos Gospel Cor o la viola de Jordi Savall intentaven ser un petit bàlsam en temps difícils. 

La Policia Local posava en marxa una nova acció: felicitar als nens que complien anys. La sirena dels cotxes de la policia cerdanyolenca donava pas a la felicitació del Club Súper 3. Van arribar a fer 281 felicitacions -una desena d'elles a persones d'edat avançada de la ciutat-. Poc després, els sostres dels vehicles policials també presentaven una novetat quan van començar a lluir missatges d'agraïment i ànims a la ciutadania, al temps que anaven, juntament amb els Mossos d'Esquadra, als Centres d'Atenció Primària a fer un homenatge al personal sanitari de la ciutat. 

Les veus de la pandèmia

Al mes d'abril, Cerdanyola.info i Cerdanyola Ràdio posaven en marxa una nova secció, Testimonis en temps de pandèmia, per a donar veu a gent de la ciutat sobre el coronavirus. Durant les següents setmanes vam tenir el testimoni de malalts de Covid-19 com Carmen Martínez o Txema Romero; de la primera embarassada amb Covid-19 que va tenir una filla al Parc Taulí, la Gemma Barrera; de professionals que lluiten contra el coronavirus, com la Raquel Marqués o el Fèlix Heras; de personal de serveis com la Policia Local o la Salut Pública, com la Montserrat Castillo i l'Eva Ozcoz; la veu d'avis de la ciutat, com la Pepita Solé, i també dels joves i la canalla, com l'Emma, el Pol i la Marta, la Lissette, la Nora i l'Oleguer, el Tomeu, el Saül i la Leire, el Yeray i la Nayra, el Pol i la Lúa; testimonis de sectors que han patit el duríssim cop econòmic de la pandèmia, com el Xavi i la Susanna, de cal Pintxo; de cerdanyolencs que han viscut aquests temps dura lluny de casa, com els periodistes Aitor Sáez a Mèxic o, des de Madrid, Alejandro Rodríguez; el cicloaventurer Nestor Yuguero -que estava fent la volta al món i la pandèmia el va agafar al Canadà-o com Marta Bayó i Eva Roig des d'Anglaterra i Irlanda, respectivament. I un testimoni que ens va commocionar: el dels 107 dies ingressat a dos hospitals diferents d'un veí de la ciutat: César Ronquillo va estar a la UCI de dos hospitals, intubat, li van donar suport amb l’oxigenació per membrana extracorpòria, va patir un ictus cerebral, un infart, li van fer una traqueotomia... va lluitar... i va vèncer. Cada petit pas, un triomf. Un César Ronquillo que, mesos després, esdevenia protagonista d'una sèrie documental d'HBO que retratava la vida a l'hospital del Parc Taulí durant els mesos més durs de la pandèmia, Vitals. 

La crisi econòmica i social

El terrible cop sobre la salut, la tragèdia a les famílies, el drama de la pandèmia va venir de la ma amb un altre impacte duríssim sobre la nostra societat. La crisi econòmica i social que acompanyava la Covid-19. El mes de març de 2020 veia com l'atur s'incrementava en 133 persones i a l'abril, el pitjor mes en aquest any pel que fa a l'atur, en 302 persones. A poc a poc aquesta sagnia es va anar fregat, però no ha parat de créixer: des d'aleshores, i fins el febrer d'aquest 2021,  les xifres oficials de l'atur han crescut en  692 persones, un 26'22%. 

Unes sigles es feien habituals: ERTO. Els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) es van fer massius aquells primers mesos de pandèmia. A l'abril es presentaven a Cerdanyola 623 expedients que afectaven un total de 5.234 treballadors. 566 s'acollien a la declaració de l’ERTO per força major i 57 per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives i els sectors més afectats eren hostaleria i comerç. 

Les terrasses es convertien en un altre dels símbols d'aquest any de pandèmia

Les entitats del teixit econòmic de Cerdanyola es mobilitzaven reclamant ajudes per sobreviure a un moment molt difícil. Així, col·lectius com Cerdanyola Empresarial, l'Associació de Comerç i Serveis de Cerdanyola, el Gremi de Restauració o els sindicats aixecaven la veu d'alerta sobre l'efecte de la pandèmia i les restriccions vinculades sobre el teixit econòmic de la ciutat. La Taula per a la reconstrucció social i econòmica de Cerdanyola es constituïa el 12 de maig amb la participació de prop de 20 col·lectius de la ciutat, així com representants del govern municipal i de totes les formacions de l’oposició. El 26 d'aquell maig es presentaven les conclusions amb 109 mesures previstes repartides en 13 àmbits diferents.

Desescalada

A finals d'abril, un altre dels nous mots de la pandèmia entrava al nostre vocabulari: desescalada. Ho feia quan s'anunciaven les fases de desconfinament a partir de maig, una obertura que va permetre començar a reobrir activitat als carrers amb les primeres passejades, molt restringides encara, amb torns i horaris, que van obrir un nou horitzó el dos de maig. Des d'aleshores hi ha hagut una muntanya russa de mesures restrictives i confinaments parcials d'acord a l'evolució de les dades sanitàries. Més estrictes en els moments de pujada de les tres onades de la pandèmia; menys rigoroses quan han baixat.

La tornada a les escoles amb el nou curs, els diferents horaris i serveis que han hagut de posar en marxa bars i restaurants, els condicionaments dels comerços a aquestes restriccions, l'adequació a la mobilitat territorial canviant -amb confinaments locals, de regió sanitària, comarcals o perimetrals del conjunt de Catalunya- .... Va tornar un Festival de Blues amb moltes limitacions per la pandèmia, però no el Carnaval ni la cavalcada de Reis, el teatre va tornar a oferir actuacions, l'esport reprenia les competicions... una desescalada seguint el ritme marcat pel Procicat que arriba a aquest 15 de març amb noves mesures: mobilitat per tota Catalunya; toc de queda nocturn de 22 a 6 hores; obertura del comerç no essencial en cap de setmana; trobades a llars: només de persones convivents; i trobades a bars i restaurants: taules de 4 persones màxim en interiors i de 6 en terrasses.

I continuem. Sabem que l'any que seguirà tampoc serà com els que eren habituals. Que encara hi haurà molt dolor; que la pandèmia no ha acabat; que la vacunació avança més lentament del que voldríem; que el personal sanitari seguirà en tensió; que la crisi econòmica seguirà colpejant durament; que tancaran empreses i augmentarà l'atur... però veiem la llum allà al final i seguirem caminant cap a ella amb esperança.