Las niñas de Elna, desfent un misteri familiar que retrata una època fosca de la història

El cerdanyolenc Marc Solanes acaba de publicar Las niñas de Elna, un llibre de periodisme literari que es capbussa en els misteris de la seva pròpia família, trenca silencis i obre escletxes de llum en un relat íntim i familiar al temps que històric i polític. El llibre, que neix de la visió d’una foto desconeguda de la besàvia de Solanes amb tres filles a la Maternitat d’Elna, ja es troba a les llibreries de Cerdanyola per reivindicar la figura d'una mare, la Maria Ferrer, obligadament oblidada pel mur de silenci d'una època fosca.

Maria Ferrer, militant republicana a la Guerra Civil, va morir en estranyes circumstàncies a Saragossa al 1940. Era l’únic que sabia la família sobre aquesta desaparició. Les seves filles, Teresa, Lluïsa i Núria, no en sabien més i havien teixit un mant de silenci sobre la figura de la seva mare. Una quarta filla, Pilar, havia mort al 1935.

Molts anys després, el periodista de Cerdanyola Marc Solanes va escoltar un comentari de la seva àvia, Lluïsa, mentre veien un documental sobre Elisabet Eidenbenz i la Maternitat d’Elna. Posteriorment, Solanes va trobar una fotografia d’una dona, la seva besàvia Maria, amb tres de les seves tres filles en aquesta històrica institució humanitària i això va despertar el seu instint periodístic perquè ni la besàvia estava embarassada ni les nenes eren tan petites com per estar a la Maternitat d’Elna -la més jove, Núria, havia nascut al 1933-.

L’autor, la investigació del qual és un dels elements destacats del llibre, explica que Las niñas de Elna és una història de dolor, però sobretot de restauració de la memòria de la figura de la Maria Ferrer, trencant així un tabú familiar. Solanes indica que la recerca va remoure coses dures en dones que s’apropaven als 90 anys i que s’havien obligat a oblidar per poder sobreviure.

L’autor explica que Las niñas de Elna és una manera “de fer justícia” sobre la figura d’una dona a qui “s’havia criminalitzat”. Solanes diu que havia arribat una imatge plena de ràbia d’una dona egoista que va abandonar les filles i avantposar les idees a la família quan la investigació descobreix una Maria Ferrer molt diferent: una mare que intentar fer l’impossible per tirar-la endavant, sola -el seu marit Pere havia mort en els bombardejos de Cervera- i en un context de guerra civil.

La gran incògnita després de tota la investigació és que no se sap què van fer la Maria i les tres filles a Elna. Possiblement Maria va treballar a la Maternitat amb Elisabet Eidelbenz i així Teresa, Lluïssa i Núria van poder “oblidar  l’horror” del camp de concentració d’Argelers vivint a Elna durant uns mesos en una situació que per a elles era “idíl·lica”.

Solanes recorda que la Maternitat creada per Elisabet Eidelbenz va ser “un oasi de pau” en una Europa en guerra. Allà hi van nàixer prop de 600 nens i nenes amb mares republicanes refugiades, però que també fugien de l’exèrcit nazi, com dones jueves, fins que la Gestapo tanca aquesta institució.

Maria Ferrer i les seves filles tornen a Espanya per Irun i des d’allà tornen a Lleida, Allà, Maria entra a una caserna de la Guàrdia Civil i li diu a la filla gran que si no surt, se’n vagin a Vilanova de Bellpuig amb la família. La Maria surt, però de forma freda s’ha d’acomiadar de les nenes. El contacte es manté per carta fins a finals de 1940 quan s’interromp sobtadament. La mare sempre havia intentat reunir-se novament amb les seves filles.  

La família tenia entès que Maria havia estat assassinada, però la investigació descobreix un certificat de mort per aturada cardiorespiratòria per una operació d’un quist d’ovari, però es desconeix la causa real ja que la seva militància republicana l’obligava a fugir de la repressió franquista.

Les filles continuen en una època d’horror perquè ningú es volia fer càrrec de tres nenes en plena postguerra. La més gran, Teresa, ve cap a Cerdanyola a casa del tiet Ramon mentre Lluïsa i Núria volten per Manresa, Lleida, Sant Fruitós fins que mesos després les tres nenes són acollides a Cerdanyola pel seu tiet Ramon i fan aquí les seves vides.

I aquí, a la seva ciutat, assistiran a la presentació de Las niñas de Elna aquest 14 de febrer, dimecres, a les 18 hores al Museu d'Art de Cerdanyola al costat de l'autor, Marc Solanes.