‘Las niñas de Elna’ estira el fil de la memòria per descosir el silenci i l’oblit

Marc Solanes ha presentat a un MAC atapeït de públic Las niñas de Elna, un llibre de periodisme literari que es capbussa en els misteris de la seva pròpia família per trencar silencis i rescatar de l’oblit la seva besàvia, Maria Ferrer, militant republicana morta en estranyes circumstàncies a Saragossa el 1940.

Las niñas de Elna neix quan veient un documental sobre la Maternitat d’Elna, la Lluïsa Casulleras Ferrer, àvia de l’autor, assegura reconèixer aquell lloc, que associa a un dels moments més feliços de la seva infància. Marc Solanes, intrigat, comença a tirar del fil i descobreix una fotografia on apareixen la Maria Ferrer i Ferrer amb les seves tres filles, Teresa, Lluïsa i Núria Casulleras Ferrer, a la Maternitat. Fins aquell moment, la Maria Ferrer havia quedat en les poques converses familiars on apareixia com una dona que s’havia desdit de la família i havia abandonat a les seves tres filles. I Solanes inicia un treball de recuperació de la memòria de la besàvia que acaba descobrint una dona compromesa, republicana, que havia donat la vida per les seves filles i per un món millor.

La gran incògnita després de tota la investigació és que no se sap què van fer la Maria i les tres filles a Elna. Possiblement Maria va treballar un temps a la Maternitat amb Elisabet Eidelbenz. Maria Ferrer i les seves filles van tornar a Lleida. Allà, Maria entra a una caserna de la Guàrdia Civil i quan surt s’ha d’acomiadar de les nenes. El contacte es manté per carta fins a finals de 1940 quan s’interromp sobtadament. Un certificat de mort parla d’aturada cardiorespiratòria durant una operació, però es desconeix la causa real i es sospita que va poder ser assassinada.

Marc Solanes confessa que “va haver-hi moments en que vaig pensar en deixar-ho córrer, perquè reviure tants dolors amagats amb la Lluïsa i les seves germanes era dur, i fins i tot en el cas de la tieta de la Lluïsa, la Neus Casulleras, li va provocar un episodi de demència i al·lucinacions que li feien reviure els bombardejos de la guerra”.

Solanes pensa que “més o menys tots tenim la nostra història familiar oculta i cal recuperar-les, perquè parlen de nosaltres i ens mantenen vius, perquè tots portem motxilles i històries que ens han fet molt de mal, però que ens defineixen, i hem de saber que totes aquestes ferides es poden curar i ens ajuden a sanar”.

La Lluïsa Casulleras Ferrer agraeix al seu net la tasca feta rescatant tot el que ella i la seva germana havien guardat al calaix de l’oblit, ja que era un tema gairebé prohibit en les converses familiars. Ha estat un procés on s’han barrejat els records feliços de l’estança a la Maternitat d’Elna amb el dolor dels camps de concentració i la pèrdua de la mare i que finalment ha suposat un alliberament per a la Lluïsa i la Núria.

Las niñas de Elna, del Marc Solanes Calderón, ha estat editada per Pol·len Edicions, editorial independent, cooperativa, especialitzada en l’ecoedició de llibres de pensament crític, i es pot trobar a les llibreries de Cerdanyola.