L'Associació Cerdanyola Empresarial demana a l'Ajuntament que defensi les seves propostes urbanístiques davant la Generalitat

19 de novembre de 2009 a les 0:00

L’Associació d’Empreses de Cerdanyola, Cerdanyola Empresarial, ha demanat a l’Ajuntament que defensi davant del departament de Política Territorial i Obres Públiques les propostes que l’associació formula en relació al tractament urbanístic i de les infrastructures que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona preveu pel municipi.

L’Associació Cerdanyola Empresarial ja va presentar al·legacions a l’aprovació inicial del Pla Territorial Metropolità de Barcelona i ara torna a expressar preocupació perquè el Pla “no garanteix els usos i el gaudiment del sòl no urbanitzable de conformitat amb el preceptuat per la Llei d’Urbanisme de Catalunya en tota la seva extensió”. A més, segons indiquen, “no resol de forma adequada les estratègies de creixements i desenvolupament del sòl no ocupat o en transformació d’ús, doncs els defineix pràcticament en la seva totalitat com a d’equipaments, quan les necessitats són altres”.

L’entitat explica que el Pla “no resol de forma adequada, les necessitats viàries del propi municipi ni dels circumdants”. Per això reclama, per a un “punt inexcusable de trànsit interterritorial” com és Cerdanyola, el túnel viari i ferroviari d’Horta, la ronda de Cerdanyola, resseguint aproximadament el traçat del Vial de Cornisa amb túnels als turons de Montflorit i la finca de Can Costa, amb accessos transversals a diferents punts de Cerdanyola per poder accedir al futur Túnel d’Horta, però sobretot per a poder descongestionar el futur col·lapse del trànsit local pel desenvolupament del Centre Direccional i el CIT (Catalonia Innovation Triangle, Triangle d’Innovació de Catalunya).

També demanen reservar les vores dels espais que limiten amb el Vial de Cornisa per a activitats comercials direccionals, mirant de mantenir les existents.

Cerdanyola Empresarial, considera que el paper de l’Ajuntament és determinant en la concreció dels criteris que l’administració autonòmica pot emprar als seus propis territoris.

L’associació recorda al govern català que “ha de vetllar per tal que l’acontentament d’una part de la ciutadania, potser la més nombrosa, però no necessàriament la més informada, no hipotequi les possibilitats d’un creixement plurimodal i la construcció d’infraestructures dins el seu propi territori, que són necessàries per al seu creixement i el del seu entorn immediat”.