L'Atenció Primària de la Metropolitana Nord impulsa el seu pla d'acció a les residències per fer front a l'epidèmia de COVID-19

En l’últim mes s’han dut a terme més de 2.000 PCR a les residències del territori, els resultats de les quals serveixen per avaluar la situació i definir on cal prendre mesures urgents i quins aïllaments cal implementar.

Fa setmanes que l’atenció primària de la Metropolitana Nord ha intensificat el treball assistencial a les gairebé 200 residències del territori, amb l’objectiu de garantir la millor atenció als més de 10.000 usuaris que hi viuen. Durant aquest temps, s’ha avaluat la situació de cada un dels centres residencials, per valorar les necessitats dels residents i conèixer quines dificultats hi havia a nivell de personal i assistencial.

Per poder avaluar l’estat de les residències, des de mitjans de març, s’han dut a terme més de 2.000 proves PCR, tant a usuaris com a professionals, en base a criteris de priorització clínica i tenint en compte el nombre de casos de sospita de cada centre. Així, s’han pogut prioritzar les residències on hi havia més casos, per protegir la salut dels seus interns i dels professionals que hi treballen.De mitjana, s’han fet 250 PCR diàries, de les quals s’obté el resultat en un termini aproximat de12 hores.

Els resultats de les proves i les altres informacions recollides serveixen per confeccionar un mapa de situació de les residències del territori. Amb aquest mapa de situació es determinen les actuacions concretes a dur a terme, com la identificació dels centres on cal prendre mesures urgents o la implementació dels aïllaments allà on és necessari. Concretament, –en funció dels resultats de les PCR i de les possibilitats de sectorització de cada residència– s’estableix quines mesures s’han de prendre i si s’han de traslladar persones, tant per adequar el seu nivell assistencial (si són positius i la seva situació clínica ho requereix), com per evitar contagis quan són negatius. Aquesta tasca es desenvolupa d’acord amb la Regió Sanitària, el Departamentde TASF i els ajuntaments. Ara, a més, tota aquesta feina s’ha començat a reforçar amb la introducció de tests ràpids.

Més atenció presencial i per telemedicina a les residències

D’altra banda, una part molt important del que s’està fent des de fa dies a l’AP Metropolitana Nord és l’increment del treball assistencial mèdic i infermer, directament a les residències. Des del passat 16 de març, s’ha reforçat l’atenció presencial diürna, tan en dies laborables com festius, i en horari de guàrdia, mitjançant l’atenció domiciliària, per disposar de professionals mèdics i infermers –que provenen dels equips d’atenció primària (EAP)– treballant dins les residències.Aquests professionals passen visita cada dia a les residències.

La presència directa a les residències s’ha vist complementada amb l’ús de sistemes de telemedicina, que han permès establir una comunicació millor i més àgil entre professionals dels equips d’atenció primària, els professionals de les residències i els propis residents.Tot això està comportant un acompanyament molt més proactiu d’aquest col·lectiu de pacients, així com una clara ampliació del suport que es dona als treballadors que gestionen el dia a dia dels centres residencials.

Així mateix, l’atenció primària ha contribuït a l’adequació dels equipaments d’algunes residències que es trobaven en situació de necessitats específiques perquè puguin disposar d’oxigen i fer-lo servir per a pacients que així ho requereixin. En les darreres setmanes, ja s’ha proveït oxigen a més de 40 centres i es continua treballant per ampliar-lo progressivament.

Un altre dels aspectes destacats per millorar l’atenció a les residències és que, des de la Direcció d’Atenció Primària de la Metropolitana Nord s’ha treballat conjuntament amb els hospitals de referència i Catsalut per definir circuits de derivació d’usuaris de les residències als centres hospitalaris. Aquests criteris estableixen en quins casos la gravetat dels resident requereix un trasllat a l’hospital i ajuden a adequar les derivacions.