L'atur oficial segueix la seva baixada a Cerdanyola tancant el mes de maig amb 2.790 persones inscrites a l'Oficina de Treball de la Generalitat, cosa que representa una reducció de 59 persones, un 2'07% d'atur menys. La taxa d'atur registral de la ciutat se situa així en el 10'54%. Tot i aquestes xifres, els estudis recorden que l'atur baixa però es manté la precarietat dels llocs de treball.
La baixada de les xifres oficials de l'atur confirmen la tendència dels últims messos amb una davallada de 472 persones al llarg de l'últim any, mentre la taxa s'ha rebaixat en 0'55% respecte l'anterior trimestre i l'1'83% e la interanual.
El conjunt de la comarca del Vallès Occidental segueix la mateixa tendència tot i que la mitjana de l'atur comarcal segueix sent més alta que a Cerdanyola. Així, el Vallès Occidental presenta 73.718 aturats al tancar maig, 1.400 persones menys, una reducció del 2'54%. La taxa registral queda fixada en el 13'10%, dos punts i mig per sobre de la cerdanyolenca.
Pel que fa a les poblacions, les localitats amb taxa d'atur més alta segueixen sent Badia (20'4%), Rellinars (16'54%) i Ripollet (15'04%) i les de menys atur són Matadepera (5'40%), Sancugat (7'12%) i Sant Quirze (8'35%). Les dues capitals comarcal presenten una tur del 14'93% en el cas de Terrassa i del 14'14% en el de Sabadell.
Baixa l'atur però el treball és precari
No obstant la tendència a la baixa de l'atur, no totes les informacions relacionades amb aquesta baixada són igualment positives ja que la taxa d'atur es ve reduint des de fa mesos, però les condicions contractuals són pitjors a les prèvies a la crisi.
Segons indica un estudi realitzat per la secció de Planificació Estratègica de l'Ajuntament, ni s'ha tornat a valors d'abans de la crisi (quan les xifres de l'atur eren de 2.000/2.200 persones tot i haver un miler més de residents més a Cerdanyola), ni significa una major qualitat de vida per a la ciutadania, ja que les reformes laborals de 2010 i 2012 han tingut "un efecte de precarització significativa" de l'estructura del mercat de treball, en especial pel que fa als més joves i als majors de 45 anys, sobretot si coincideix amb una baixa formació acadèmica (l'estudi apunta que l'accés a l'educació continua sent, per tant, un "factor clau per no esdevenir en risc d'exclusió" i ho certifica amb dades: el 83'3% dels aturats tenen educació general o nivells inferiors, mentre que els universitaris suposen només el 9'12% del total).
I és que l'atur ve colpejant les mateixes franges d'edat des de l'inici de la crisi, però entre els anys 2008 i 2010 el sector majoritari era el de 25 a 34 anys, entre el 2011 i el 2014 el sector de 35 a 44 anys i des de 2015 la franja d'edat amb més atur és la de 55 a 64 anys, que en aquest 2017 arriba a patir el 30'82% de l'atur cerdanyolenc. En relació a l'edat, una altra dada preocupant és que els aturats majors de 45 anys que porten dos o més anys sense treballar representen la quarta part del total d'aturats i possiblement "ja han consumit les prestacions contributives" i tenen difícil reinserció laboral.
Durant tota aquesta època de crisi el sector d'activitat amb més atur ha estat el de serveis passant del 60% al 2007 a superar el 72% una dècada més tard, mentre que la indústria ha tingut una evolució inversa, passant del 25% dels aturats al 2007 a suposar el 13 % de l'atur actual.
L'infome municipal constata un altre element negatiu ja que "quasi la meitat dels aturats estan desprotegits econòmicament", sense cobertura, i del 58% protegit, més de la meitat ho està amb subsidis "previsiblement inferiors a les pensions contributives i per tant no ajuden a la supervivència econòmica".
