L'Audiència Nacional processa per terrorisme Eduard Garzón i altres 12 investigats en l'Operació Judes

L’Audiència Nacional ha anunciat el processament d’Eduard Garzón, el veí de Cerdanyola detingut el 2019 en l’anomenada Operació Judes, per pertinença a organització terrorista i per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista. El jutge Manuel García Castellón ha processat un total de 13 persones.

El magistrat considera que aquest grup formava dins dels Comitès de Defensa de la República (CDR) l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT) que, en base a aquesta resolució seria “una cèl·lula integrada pels investigats integrada per grup reduït d'individus de diferents CDR, que evidencien una gran radicalitat" . Segons García Castellón, l’objectiu seria comptar amb “un grup clandestí de la màxima confiança i que es mostren totalment lliurats a la causa, havent-li estat encarregades la realització de les accions més sensibles”.

Segons el jutge, els investigats” comparteixen principis ideològics favorables a la independència i l'activisme radical per aconseguir-la”   el seu objectiu final seria aconseguir la independència de Catalunya, “emprant per a això la violència en la seva màxima expressió, forçant amb això, de manera coercitiu, a les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d'Espanya”.

L'Operació Judes es va produir el 23 de setembre de 2019 quan es va imputar delictes de presumpta tinença d'explosius, conspiració per cometre estralls i pertinença a organització terrorista a set detinguts, entre ells el veí de Cerdanyola Eduard Garzón, que va ser posat en llibertat sota fiança al desembre d'aquell any després que la Fiscalia  considerés que no va manipular les substàncies explosives incloses en la investigació. Des del primer moment, tant el CDR com Alerta Solidària, van insistir que l'operació va ser una acció política amb l'objectiu d'evitar la mobilització popular i sembrar la por. 

Segons l'acte de processament, els membres de l'ERT han tingut participació activa en la materialització “d'algunes de les accions més contundents” que han portat a terme els CDR, entre les que esmenta “talls de carretera, abocament d'oli la calçada de la C-55 a un lloc de pas obligatori de la comitiva que traslladava els presos des del Centre Penitenciari de Lledoners o aixecament de les barreres dels peatges”.

L’escrit del jutge considera també que els processats van participar en la creació i desenvolupament dels CECOR (centre de coordinació) per a les accions dels CDR, “assumint l'encàrrec rebut d'un denominat "CNI català" perquè aportessin la infraestructura logística necessària amb l'objecte d'emprendre una acció en la qual es pretenia ocupar el Parlament de Catalunya” i defensar-lo posteriorment.

La resolució apunta a la capacitat tècnica i humana del grup ja que per realitzar les seves accions “serien necessàries importants coneixements en xarxes il·lícites i clandestines securitzades de telecomunicacions”, així com una important capacitat de mobilització.