L'EMD planteja portar a consulta el conveni que proposi l'Ajuntament

El president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra plantejava al plenari municipal de juny que el govern presenti una proposta de conveni entre les dues institucions que sigui refrendada en una consulta veïnal i el govern de Cerdanyola respon que s'ha de tornar a treballar conjuntament entre Ajuntament i EMD sense apostar per vies unilaterals.

La ruptura de negociacions sobre el conveni de funcionament, competència i finançament de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra tornava novament al Ple municipal amb notícia quan el president de l’EMD, Ramon Andreu, que el plenari passat notificava el rebuig a la darrera proposta de conveni del govern municipal –que al seu temps havia rebutjat també la proposta anterior de l’EMD-, intervenia en el torn de precs i preguntes.

Andreu proposa que el govern de Cerdanyola presenti un projecte de conveni de regulació de l'EMD per a l'aprovació del Ple de l'Ajuntament i que, si el Consistori li dona el seu vistiplau, es presenti a votació en una consulta al veïnat de Bellaterra que, en cas de ser acceptada pel 51% dels votants, l'EMD aceptaria. 

La proposata no va ser rebuda amb bons ulls pel govern municipal. La regidora de relacions amb l'EMD, Laura Benseny, insistia en què "la manera de funcionar no és presentar propostes unilaterals" en què cadascuna de les parts digui la seva, sinó fer un treball conjunt defugint la confrontació de models antagònics. "No és una guerra de posicions", insisteix Benseny, que remarca que amb aquesta situació de bloqueig, "els perjudicats són la gent de Bellaterra".

La regidora aposta per convocar la Comissió de Bellaterra en què tots els grups polítics participin per conèixer les negociacions realitzades al llarg dels dos últims anys i es plantegin alternatives de futur. 

Audiència Ciutadana

En el temps de l'anomenat Plenillo, l'audiència ciutadana abans de la sessió oficial, Juan Rodríguez, portaveu de l'Associació de Consumidors Actius Cerdanyola (ACAC) per la salut i el control de les radiofreqüències, demanava que l'Ajuntament denunciï a l'operador telefònic Vodafone davant l'embranzida que ha posat a la instal·lació de les antenes de telefonia mòbil de Serraperera i Turonet. Segons Rodríguez, aquests dos repetidors tenen diferències amb les altres 42 antenes repartides per la ciutat: la proximitat, en el cas de Serraperera, a veïns ja afectats en la seva salut per raons de radiofreqüències, l'enclavament en situacions més baixos que els edificis de l'entorn i la proximitat, en el cas del Turoent, a una escola-bressol.

El regidor d'Urbanisme, Ivan González, demanava suport polític i veïnal per convèncer a les companyies telefòniques dels beneficis d'un model més saludable de mapa d'antenes de baixa freqüència, tot i que sigui més costós per a les empreses. 

Des de la Plataforma Cerdanyola 2000, Joaquín Hernandez reclamar la recuperació del bonotaxi per a persones amb problemes de mobilitat i van criticar durament les formes d'atenció a la ciutadania de la regidora de Serveis Socials, Elvi Vila, per qui van demanar a l'alcalde "que li doni unes vacances".

També es va queixar de l'atenció a Serveis Socials Tamara García, que parlava en nom de dues famílies que han ocupat una de les anomenades cases dels mestres i que demanen mantenir-se en elles amb un lloguer social. Garcia es queixa que l'Ajuntament reclamar que desallotgin les cases i plantegen la possibilitat d'un lloguer social però fora de Cerdanyola. Des del govern s'apunta que el cas d'aquestes famílies l'estudia Serveis Socials amb els mateixos criteris i recursos que per a qualsevol altre usuari, però s'indica que les cases dels metres "no són habitables".

Altres intervencions veïnals van ser les de José Luis García, que va reclamar solucions per a les pistes de tennis i pàdel de la zona esportiva del riu Sec i al qual la regidora d'Esports, Laura Benseny, va dir que el nou plec de condicions per a la concessió d'aquestes instal·lacions estarà llest al setembre, i Esther Molina que que va reclamar més accessibilitat per a les persones amb discapacitats a la via pública, el transport o els parcs infantils.