L'EMD va pagar 15.000 euros per l'estratègia d'annexió a Sant Cugat

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra va pagar factures per valor de 15.000 euros a una empresa de consultoria per dissenyar l’estratègia a seguir en el procés d’annexió de Bellaterra al municipi de Sant Cugat. Aquesta despesa s’hauria realitzat abans de la consulta per la independència i inclouria la realització d’una reunió amb l’aleshores alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, amb arguments de serveis, recaptació, vincles d'identificació i socioeconòmics, però també d'una bossa de vots favorable.

El portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la Junta de veïns de l’EMD, Quim Oltra, informava d’aquesta situació al plenari de l’Entitat, celebrat aquest 15 de juliol, en resposta a una pregunta que li havia formulat el president de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat després d’una de les intervencions d’Oltra en un dels debats de candidats a la passada campanya de les eleccions municipals.

Abans de la consulta d'independència

Segons els documents que es feien públics a la Junta veïnal, l’EMD va acceptar un pressupost de 24.000 euros presentat al novembre de 2013 per una consultoria de Barcelona per dissenyar l’estratègia comunicativa del procés d’annexió a Sant Cugat, pressupost del qual, segons la revisió feta per Oltra, s’haurien gastat 15.000 euros d’acord a les factures existents. Això passava abans de la consulta veïnal sobre la independència de Bellaterra, que es va fer al 2015, segons explica Ramon Andreu, president de l'EMD, perquè la segregació de Medinyà del municipi de Sant Julià de Ramis, assolida aquell any va fer plantejar-se novament la possibilitat de la independència municipal que històricament ha impulsat el veïnat bellaterrenc. La reintegració de Medinyà a Sant Julià de Ramis al 2018 va fer tornar a apostar per l'annexió a Sant Cugat.

Entre els serveis realitzats per la consultoria estaria l’estudi d’hàbits de consum, publicat al gener de 2014, que subratlla els vincles existents entre Bellaterra amb Sant Cugat, de forma preferent, i destaca que el 60% del veïns de Bellaterra s’identifiquen amb Sant Cugat, un 20% amb Sabadell i el 9% amb Cerdanyola.

Entre el material facilitat hi ha també l’informe Bellaterra:una anomalia territorial que manifesta el distanciament entre Bellaterra i Cerdanyola amb barreres físiques -AP7 i B30, el campus de la UAB, la via del tren...- i mentals -amb hàbits de mobilitat i relacional constants a Sant Cugat i molt escassos amb Cerdanyola-. L’informe conclou que Bellaterra està lligada administrativament a un municipi “amb el qual no hi cap tipus de relació personal, ni afectiva ni identificativa” i que l’únic camí és un “canvi d’adscripció administrativa”.

Arguments per marxar de Cerdanyola i anar a Sant Cugat

Entre les actuacions a fer en aquest camí, al gener de 2014 es plantejava la celebració d’una reunió amb l’alcaldessa de Sant Cugat –aleshores Mercè Conesa, del PDeCAT-, per abordar la “integració de Bellaterra dins de Sant Cugat, ja sigui com una altra EMD o bé com un barri més”. El president de l’EMD de Bellaterra, admetia al plenari de la Junta veïnal que la reunió es va celebrar per traslladar a l’Ajuntament de Sant Cugat aquesta opció i que aquest municipi pogués estudiar la viabilitat tècnica i econòmica de la proposta, cosa que, indica, s'ha demostrat factible.

El document recomana línies argumentals per exposar perquè es vol marxar de Cerdanyola –com la manca de manteniment o inversions municipals o de correspondència de serveis amb l’aportació econòmica al pressupost municipal, menysteniment de l'EMD per part de l'Ajuntament, les deficiències de transport públic, la diferència de perfil socioeconòmic dels habitants de Bellaterra i Cerdanyola o l’escassa relació social o identitària entre els seus veïnats- i també les raons per anar a Sant Cugat – com l’autosuficiència financera, l’augment de recaptació de l’IBI que tindria Sant Cugat, l’aportació de valor afegit d’un barri no conflictiu, la bona comunicació entre els nuclis urbans, la similitud de perfil socioeconòmic des habitants i, també, “la bossa de vots favorables a l’equip de govern de Sant Cugat” d’aquell moment-. El document indica que aquesta darrera qüestió, la bossa de vots, hauria de ser un argument "exclòs de qualsevol document escrit".