‘Les altures’, un cor de veus per apropar-nos a la inclassificable figura d’Ismael Smith

L’escriptor Sebastià Portell i el director del Museu d’Art de Cerdanyola, Txema Romero, van mantenir una apassionada conversa sobre Ismael Smith a partir de la novel·la Les altures, escrita per Portell, una polifonia de veus que ens apropen a un artista fascinant condemnat a l’oblit durant gairebé un segle.

L’escriptor Sebastià Portell i el director del Museu d’Art de Cerdanyola, Txema Romero, van mantenir una apassionada conversa sobre Ismael Smith a partir de la novel·la Les altures, escrita per Portell, una polifonia de veus que ens apropen a un artista fascinant condemnat a l’oblit durant gairebé un segle.

Sebastià Portell confessava que desconeixia l’existència d’Ismael Smith fins al 2017, quan el va descobrir gràcies a l’exposició La bellesa i els monstres que li va dedicar el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Una exposició que va deixar dins l’autor la marca de l’interrogant, la marca de la complexitat i la marca del matís. Portell es va quedar al·lucinat amb la figura d’Ismael Smith, un artista impossible d’encasellar en un sol moviment o una sola escola artística, i un any després d’haver recorregut l’exposició, quan va rebre el catàleg de la mateixa, va veure una novel·la en potència.

Portell ha dedicat gairebé dos anys a recopilar informació i documentar-se exhaustivament sobre Smith, capbussant-se en el seu univers a través de textos i de la seva obra, trobant-se amb “una trajectòria vital colossal i fins i tot inversemblant d’un artista impossible d’etiquetar”. La novel·la vol ser un mosaic, “un cor de veus que el retraten des de l’amor i també des del rebuig, i gairebé sempre des de la incomprensió, apropant-nos a un gran transgressor que ens permet parlar de qüestions de plena actualitat”.

Ismael Smith, personatge incòmode com pocs, ha restat un segle colgat en l’oblit. Portell explica que “quan Smith torna de París, alguna cosa ha passat que no el permet tornar a connectar amb la burgesia i la crítica que l’havien enaltit”. Una situació en bona part creada pel seu inconformisme i egocentrisme, que “posa molt difícil a tothom que el puguin estimar, quan en realitat tenia una enorme necessitat de ser estimat i admirat”.

Portell pensa que l’única manera d’explicar bé a Ismael Smith, “és explicar a la gent que l’envoltava, en especial la complexitat de l’amor familiar, sovint destructiu, i que tant marca a un artista sempre envoltat de gent però sentint-se sol i incomprès”. L’autor espera que la lectura de Les altures desperti en els lectors les ganes de veure obra de Smith i que vulguin fer seva aquesta experiència estètica.

El proper 1 de novembre es compleixen 50 anys de la mort d’Ismael Smith a un sanatori mental de White Plains, Nova York, i amb aquest motiu, Txema Romero, director del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC), ha anunciat que el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) farà dipòsit permanent al MAC de quatre peces de l’artista: la icònica escultura Nano, del 1907; la màscara original que li va fer al seu amic Enric Granados; l’al·lucinant cap policromat de Don Quixot o Cervantes amagat durant anys als magatzems del MNAC; i una de les seves darreres obres, la màscara d’Elisabet Knapp, una de les tres que va realitzar al sanatori de White Plains.