Les dades de l’informe de CC.OO. sobre dona i mercat laboral parlen de perplexitat, dolor i escàndol

L’impacte de la pandèmia al mercat de treball té nom de dona i això es reflecteix tant en les taxes d’ocupació i atur com en els nivells de temporalitat, de treball a temps parcial i, fins i tot, en el teletreball o en les condicions de salut a la feina. L’estudi aporta evidències sobre com el grau d’ocupació, d’atur i de precarietat laboral han canviat, i no sempre precisament a millor, per a les dones de resultes de l’impacte de la covid-19.

La portaveu i secretària de Comunicació Integral de CC.OO., Montserrat Ros, explica que "el primer que provoquen les xifres és perplexitat, ja que malgrat que les dones assalariades són majoria a les feines essencials i això podria fer pensar que conservarien més fàcilment que els homes els seus llocs de treball en temps de pandèmia, resulta que no ha estat així, sinó més aviat tot el contrari". També són les dones les que més augmenten el teletreball i el treball a temps parcial, assumint els treballs essencials per mantenir la vida, desvetllant tots la crueltat que exerceix el mercat laboral sobre les dones.

L’informe denuncia l’atroç dolor que pateixen les dones del sector de la geriatria, "un sector feminitzat, en precari i altament privatitzat, amb un sous de misèria i una feinada duríssima". Malgrat que la gran majoria de treballadores del sector estan cobrant per sota del salari mínim interprofessional, "la seva gran demanda no és una millora salarial, sinó evitar el dolor fruit d’una càrrega de treball insuportable que les deixa trinxades i les aboca a la sobremedicació".

CC.OO. recorden que el Govern va decidir que el personal sociosanitari que patís la Covid-19, li fos considerada la malaltia com accident de treball, i "trobem escandalós que dels més de 14 mil casos de professionals amb Covid-19 al 2020, només 1.500 casos s’han declarat com accident de treball, una vergonya considerant que el 85% del personal són treballadores del sector públic".

L’informe de CC.OO. ha volgut anar més enllà del rigor de les xifres i la fredor dels percentatges i ha volgut posar cara a tot plegat amb alguns testimonis de vides de dones treballadores essencials de diferent condició i que viuen les conseqüències de la crisi des de primera línia i en primera persona. Uns testimonis que "reflecteixen la por, l’estrès, el cansament i la precarietat en les condicions de treball però també la resiliència, la solidaritat i la valentia que les han convertides en imprescindibles".