Les entitats contra el PDU del Direccional insisteixen en la incompatibilitat de pisos i abocadors
9 de juny de 2021 a les 8:33Refem el Direccional i la Plataforma Cerdanyola contra els Abocadors insisteixen en el recurs contenciós-administratiu contra el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional perquè “s’escolti la ciutadania” ja que “mentre no es descontamini no es poden fer habitatges a pocs metres de l’abocador”. Les entitats es pregunten: "qui serà responsable si la gent es posa malalta?"
Dues de les entitats que formen part de la Plataforma d’associacions i partits polítics que han anunciat la interposició d’un recurs contenciós-administratiu contra l’aprovació del PDU exposaven les seves raons en un acte celebrat a la Biblioteca de Cerdanyola destacant que és “l’última oportunitat” de refer un planejament que consideren erroni des del punt de vista de la salut de les persones i el medi ambient, la mobilitat, la connectivitat, del creixement de la ciutat o de la necessitat d’habitatge.
Un recurs que té per davant tres anys de litigi judicial i sobre el que Míriam Robles, portaveu de Refem el Direccional, destaca que “si s’anul·la el PDU s’haurà de refer” i si no és així, la plataforma d’entitats continuarà reclamant-ho fins que es refaci. Per aconseguir-ho han de finançar els costos del procediment judicial i la plataforma es mostra molt satisfeta de les aportacions ciutadanes a aquest finançament. La campanya de crowfunding, a través de la plataforma Tot Suma – i a la qual li queden dos dies de funcionament- ha superat els 9.000 euros d’objectiu -en el moment d’escriure aquesta notícia es troben en 9.400 euros de 166 aportadors a la plataforma Tot Suma-, però encara queden per cobrir, fins 2022, 3.000 euros més per sufragar els 15.370 euros estimats de cost total del procés -les entitats i partits de la plataforma havien fet una aportació inicial de 3.000 euros-.
Robles indica que el PDU “no es pot desfer, però si refer” amb consens i un procés participatiu real, "en què s’escolti a la ciutadania” i assegura que per això es presenta el recurs als Tribunals de Justícia ja que creu que és l’única manera “que se’ns escolti de veritat”. Robles insisteix: “un altre PDU és possible per aconseguir la Cerdanyola que volem”.
Residus altament perillosos
La problemàtica dels abocadors va centrar la xerrada. Mercè Cisneros, de la Plataforma Cerdanyola contra els abocadors” destaca que a la zona hi ha 17 abocadors, però que els més preocupants són l’Elena, omplert amb bales d’ecoparc, i especialment el de Can Planas ja que, subratlla, a les seves 18 hectàrees compta amb 2’5 milions de tones de residus, “entre elles 300.000 d’altament perillosos”, que continuen en contacte amb l’aigua dels aqüífers i generant reaccions químiques a altes temperatures.
Cisneros insisteix que la remediació amb barrera hidràulica i triple segellat plantejat per a l’abocador no és la solució i continua apostant per la descontaminació, destacant els residus que ja s’haurien pogut extreure en els anys que es porta de polèmica i considerant que si no es fa és per motius econòmics. Cisneros explica que planificacions anteriors plantejaven construir pisos sobre el mateix abocador i ara s’han retirat “però a una banda d’un carrer hi haurà pisos i a l’altra l’abocador”, mentre Robles remarca que “ningú es mereix viure al costat d’un abocador il·legal” i es pregunta: “qui serà el responsable si la gent es posa malalta?”, tot recordant la lluita de les víctimes de l’amiant per aconseguir el reconeixement de la responsabilitat d’Uralita en les seves afeccions.
Míriam Robles insisteix en les “dimensions enormes”, tant en extensió com en profunditat de l’abocador, que són encara molt desconegudes per la població. De fet, una de les propostes de la ciutadania sorgides a la xerrada va ser la presentació d’una moció al Ple de l’Ajuntament perquè és delimiti físicament l’extensió de Can Planas. Robles destaca que al PDU les zones verdes són o bé la franja de la Via Verda -que considera massa petita- o be terreny afectat pels abocadors de la zona.
Habitatges innecessaris i equipaments imprescindibles
Per a la portaveu de Refem, els 5.377 habitatges previstos al Pla no són una necessitat real de Cerdanyola, ni tant sols de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sinó la garantia econòmica que el planejament és viable. Robles creu que per a Cerdanyola hauria estat millor una permuta d’edificabilitat per fer pisos a la zona industrial a La Clota i reduir els previstos al Centre Direccional, edificant-los en la zona de contacte amb l’actual nucli urbà. Més, subratlla, quan a la ciutat hi ha “més de 2.000 pisos buits”.
Una altra problemàtica per a les entitats és la falta de determinació concreta dels equipaments previstos i alerten contra el fet que els habitatges “es construiran primer”. En aquest sentit, Míriam Robles recorda que els polígons residencials que es van fer als anys 60 van requerir de molta lluita veïnal per comptar amb els equipaments necessaris i destaca que primer es faran els habitatges i els equipaments més arribaran tard. “Mentrestant on aniran aquestes persones”, es pregunta.
Consens, connectivitat, mobilitat...
Altres membres de les organitzacions de la plataforma que ha presentat el recurs van intervenir. Cecilia Collado, regidora d’En Comú Podem, subratlla que és hi ha una última oportunitat perquè, com a ciutat, Cerdanyola es posi d’acord en un planejament adequat que eviti la problemàtica dels abocadors; Àngel Gaston, de Refem, destaca l’efecte negatiu sobre la biodiversitat en un espai de frontera amb el Parc Natural de Collserola i la reducció de la franja de la Via Verda que perjudica la connectivitat amb el Parc de Sant Llorenç del Munt; Íñigo de Enterria, regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya, posa l’accent en els “100.000 moviments de vehicles privats” que es generaran cada dia sense que hi hagi alternativa de transport públic, cosa que indica pot portar al col·lapse i perjudicar la contaminació en una ciutat en què reclama tenir una estació fixa de control de la contaminació atmosfèrica, actualment inexistent.
La plataforma la integren les entitats Refem el Direccional, Cerdanyola sense abocadors, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola i els partits de Cerdanyola Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Guanyem i En Comú Podem (ECP) .
........................................................................................
Declaracions:
"Qui serà el responsable si la gent es posa malalta?”: cliqueu per escoltar
"Mentre no es fan els equipaments, on aniran els veïns?": cliqueu per escoltar